JORNADA A BANYOLES D'ACTIVISME PER LA DEMOCRÀCIA, LA JUSTÍCIA I LA LLIBERTAT

Diumenge 10 de desembre, de les 9 del matí a les 4 de la tarda, a l’Escola Baldiri Reixach (La Vila).  

El CDR Vilablareix defensa l’empoderament.  

El Comitè de Defensa de la República de Lloret de Mar va vestir de groc diumenge l'emblemàtic monument de La dona marinera.  

Clam a les comarques gironines pels que resten a les presons.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/12/2017  

Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú).-  

El Comitè de Defensa de la República (CDR) del Pla de l’Estany organitza el diumenge 10 de desembre a l’escola Baldiri Reixach de Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú) una jornada d’activisme per la democràcia, la justícia i la llibertat. Amb el nom de Fem República!, comprendrà un seguit d’activitats formatives i lúdiques, a més d’un dinar popular i la presentació oficial del CDR de la comarca.

comprendrà un seguit d’activitats formatives i lúdiques, a més d’un dinar popular i la presentació oficial del CDR de la comarca.

Aquest és el programa de la jornada, que es pot consultar al web del nucli comarcal de

l’organització, que s’ha posat en marxa aquesta setmana:

-. De 9.30 h a 10 h. Pati. Rebuda i xocolatada popular. Els assistents poden dur coca per acompanyar la xocolata.

-. De 10 h a 11 h. Sala d’actes Baldiri Reixach. Taller teòric En peu de pau. La plataforma En peu de pau té per objectiu estendre i promoure la resistència civil pacífica i no-violenta. El taller servirà per introduir la filosofia, estratègia i elements bàsics de les accions de protesta política no violenta a través d’exemples històrics concrets d’arreu del món.

-. De 11 h a 11:30 h. Sala d’actes Baldiri Reixach. Presentació del CDR Pla de l’Estany. Un membre del nucli comarcal i un representant del CDR nacional explicaran en què

consisteix l’organització.

-. De 12 h a 14 h hi haurà dos tallers paral·lels:

Taller pràctic En peu de pau. Gimnàs. En aquesta sessió pràctica s’ensenyarà com

planificar i dur a terme una acció no violenta, així com la gestió de les emocions i la presa de decisions en situacions d’aquest tipus. La resistència pacífica. Conseqüències legals i ús de les noves tecnologies.

Sala d’actes Baldiri Reixach. L’advocada banyolina Maria Vilà i el director IT Xavier Micó explicaran qüestions legals i de seguretat a la xarxa vinculades a la resistència pacífica.

-. 14 h. Pati. Dinar Popular.

Menú adult: pa, vi, aigua, pica-pica, arròs i postres. Menú infantil: pa, aigua, macarrons i postres. Els tiquets es poden adquirir a 8 € el menú adult i 5 € l’infantil a la Taverna de Smaug, La Patagònia, Petit País, el Casal Popular Independentista del Pla de l’Estany i Privat Perruqueria. El mateix dia 10 es podran adquirir in situ a 10 € el menú adult i 5 € l’infantil.

Durant tot el dia hi haurà una parada informativa del CDR on, a banda d’informar sobre l’organització i el seu funcionament, es vendran litografies amb referències a la situació política catalana, dissenyades per alguns artistes del Pla de l’Estany. Els beneficis de la venda es destinaran íntegrament a la caixa de resistència del CDR.

Empoderem-nos

El Comitè de Defensa de la República (CDR) de Vilablareix (Gironès, comtat de Girona) comunica: 

“Quan fa anys va començar a bullir l’olla d’un possible estat propi per al nostre país, Catalunya, tots sabíem que seria des del carrer, del tu a tu, des d’on s’hauria d’aconseguir. 

També sabíem, i així es va constatar cada onze de setembre, que teníem tot el poder, d’aconseguir allò que començava a prendre forma en el món material. Perquè des de la il·lusió i el cor, sabem que fa anys que ja està construït i és una realitat. Han passat moltes coses aquests últims mesos, i molt de pressa. Ha sigut de vertigen. Hem sortit al carrer, ens hem manifestat, hem proclamat la República Catalana, hem celebrat, hem plorat amb els Jordis. Ara, des de fa unes setmanes, d’ençà que qui tenim al davant ha convocat eleccions, sembla que tot està sota control. No parlarem de si s’havien d’haver fet d’una altra forma les coses. El que importa és que recordem tots d’on venim, i d’on va sortir tot plegat. Que nosaltres som els que tenim el poder! Aquest és un canvi activat totalment pel poble. I som nosaltres els que tenim tota la capacitat, tota l’habilitat, tota la força, tota la raó, tota l’energia, per portar a terme i conquerir l’objectiu últim i únic que ens ha mogut fins aquí: Tenir un estat propi en forma de República Catalana. Que no se’ns oblidi l’objectiu, el compromís, la il·lusió, la raó del moviment, els sentiments, els que s’han deixat la pell en el temps i se la deixen cada dia.

Però el més important de tot, és que, passi el que passi en el dia a dia, diguin el que diguin, qui sigui, nosaltres som els únics que tenim el més essencial: El poder. En tota la seva àmplia paraula. Perquè el poder és dins nostre, des de sempre.

Empoderem-nos doncs! No deixem que ens prenguin l’únic que és innat en l’ésser humà: El Poder de fer, de triar, de decidir, de Ser!”.

El CDR de Lloret de Mar va vestir de groc diumenge l'emblemàtic monument de La dona marinera 

El Comitè de Defensa de la República (CDR) de Lloret de Mar (la Selva marítima, comtat de Girona) va vestir de groc diumenge l’emblemàtic monument de La dona marinera, amb plàstic groc, i van col·locar també llaços grocs a la barana del voltant, per reivindicar la llibertat dels presos polítics. El dilluns es va treure el vestit groc.

En una rotonda hi ha un gran llaç groc, que segons va explicar el regidor de Promoció Econòmica, Jordi Orobitg (ERC), a Nova Ràdio Lloret, s’ha instal·lat per decisió seva. “La decisió de posar el llaç em correspon a mi com a regidor”, va dir. En referència a aquest llaç i a la pancarta solidària amb els presos polítics que Ciutadans va demanar que es tragués de la façana consistorial, el regidor republicà va dir que quan els arribi una resolució de la Junta Electoral de Zona ho valoraran: “Si es pot inferir que no hi pot haver un llaç d’aquestes característiques el canviarem, i el posarem d’un altre color.” Segons el regidor, el llaç groc no només servirà per reivindicar la llibertat dels presos, sinó que al llarg de l’any “hi ha diferents fites de reivindicació al calendari”, com ara campanyes sobre el càncer.  

Un clam pels dos consellers i els Jordis  

Una altra jornada de concentracions a les comarques gironines, aquesta vegada per protestar contra la decisió del Tribunal Suprem de mantenir a presó el vicepresident del Govern legítim de Catalunya, Oriol Junqueras; el conseller d’Interior, Joaquim Forn,  i els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Al migdia, dos-cents treballadores i treballadors de la Delegació de la Generalitat a Girona es van concentrar davant l’edifici on hi ha la seu per fer una xiulada de protesta, per exigir la llibertat dels quatre empresonats i per omplir de llaços grocs l’arbre de Nadal que hi ha a l’àrea d’atenció al públic de la Delegació.

També a Girona, al es van fer dues concentracions a la plaça del Vi, una a les set de la tarda amb cinc-centes persones i l’altra a les vuit del vespre, com a la resta de municipis del Principat de Catalunya, amb tres-cents assistents.

A Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), l’acte va aplegar quatre-centes persones i, a l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries), coincidint amb la concentració, l’Ajuntament escalenc va apagar els llums de Nadal en senyal de protesta mentre es decorava amb llaços grocs les quatre columnes de la façana de l’església parroquial de Sant Pere, en la mateixa plaça on hi ha un gran llaç groc al balcó de l’ajuntament.

A Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries), amb la plaça de la Casa de la Vila plena de gent, anhelaven el retorn imminent de la consellera Dolors Bassa a casa seva una vegada ha sortit de la presó, i, a Palamós (Baix Empordà, comtat de Girona), el fred tampoc va aturar la gent. A la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà, comtat de Girona), dues-centes persones es van concentrar a la plaça, una xifra similar a la de la plaça del Mercat de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà, comtat de Girona). A Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona) es va llegir el manifest reivindicatiu Tots a Casa i a Santa Coloma de Farners (la Selva, comtat de Girona) l’alcalde, Joan Martí, va fer una intervenció en favor de la llibertat dels presos. A Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú), més de mig miler de persones es van reunir davant de Can Joanetes. A Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú), prop de tres-centes persones, davant l’ajuntament, i a Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona) la mateixa quantitat a la plaça del Monestir.