Finalment, després de més d’un segle mig en ruïnes i 50 anys d’alertes proteccionistes queda salvat el monument del Palau, bastit en el primer quart del segle XIII

La vila altmedieval i el temple de transició del romànic al gòtic de Santa Maria del Palau es troben en el Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. 

S’han fet els treballs de consolidació i més endavant es duran a terme més actuacions de conservació.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 24/12/2017  

Torroella de Montgrí i l’Estartit (Baix Ter,Baix Empordà, comtat d’Empúries).-  

Finalment, després de més d’un segle mig en ruïnes i 50 anys d’alertes proteccionistes queda salvat el monument del Palau, bastit segurament en el primer quart del segle XIII. La vila altmedieval i el temple de transició del romànic al gòtic de Santa Maria del Palau es troben en el Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. S’han fet els treballs de consolidació i més endavant es duran a terme més actuacions de conservació. Fa més de cent anys a causa d’una forta llevantada va enderrocar la façana de ponent.     

Llegim en la premsa convencional comarcal que la l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries) vol apostar per destacar el valor del conjunt arqueològic medieval de Santa Maria del Palau, al sector nord-occidental del massís del Montgrí, prop de l’antic estany de Sant Joan de Bedenga i no gaire lluny de l’actual terme de l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries). En l’actualitat es conserva una part de l’antiga església tardoromànica, datada del primer quart del segle XIII, i es tenen documentades les restes de l’antic poblat del Palau, que va ser habitat des del segle II aC, en època romana, fins a la baixa edat mitjana.

Els treballs han estat intensos i s’ha anat bastint un projecte de recuperació. Aquesta tardor s’han fet els treballs de consolidació i conservació necessaris per evitar la pèrdua irreversible de l’església. Prèviament, es va encarregar a un despatx especialitzat una diagnosi i proposta de gestió. A més, l’Ajuntament va signar un conveni amb els actuals propietaris de la finca, per a la cessió de l’església durant 40 anys.

En una primera fase s’hi han invertit 17.000 euros, aportats per la Diputació de Girona (10.000), l’Ajuntament (5.500) i els propietaris (1.500). Posteriorment, es planificaran i es desenvoluparan més actuacions de conservació, millora i estudi d’acord amb el projecte de diagnosi i gestió.

Una església i una vila altmedieval   

Tot i l’estat d’abandonament, el temple encara conserva una bona part de l’estructura. Segons assenyala l’expert medievalista Joan Badia-Homs, es pot considerar que l’església data del segle XIII, és d’estil gòtic primitiu o tardoromànic. 

Al costat de l’església hi ha restes d’una antiga vila, que també es relaciona amb la proximitat de l’important camí d’Empúries.

Tipus cisternec  

És una església d'una nau, de planta rectangular, sense capçalera destacada. L'edifici és ruïnós, en un poblat abandonat. Es mantenen les seves estructures arquitectòniques, llevant del frontis i de l'atri que el precedia, del qual queden testimonis, sobretot al nord on hi ha un fragment d'una volta de quart de cercle. L'interior és cobert amb volta apuntada i seguida, sense cap arcada. Al mur de llevant hi ha una finestra de doble esqueixada i al de migdia restes d'una porta lateral. Es tracta d’una construcció de tipus cisternenc, una arquitectura sense adorns, d’acord amb l’ascetisme, neta, pròpia del final de l’art romànic, amb elements del gòtic inicial, un estil de transició.

Una campanya de neteja de l'edifici va posar al descobert la façana de la galilea, amb l'espai d'entrada; el basament dels frontis amb l'espai inferior d'una possible porta elevada, el basament del tenant d'altar i fragments de paviment d'argamassa.

L'edifici es construí amb carreus força mal tallats, essent ben escairats a les cantonades.

A l'entorn del temple hi ha restes d'edificis del poblat d'origen medieval, altes i grosses parets seques, agrícoles i testimonis de poblament d'època romana. 

L'església es troba esmentada a les Rationes Decimarum dels anys 1279 i 1280 (Sancte Marie de Palacio). En dos nomenclàtors de la diòcesi de Girona de darreries del segle XIV es fa constar que era una capella -amb sacerdot adscrit- de la parròquia de Sant Joan de Bedenga, a Bellcaire. La vil·la romana, que ha originat el topònim, presenta vestigis en una extensió molt considerable.

La neteja de les ruïnes va ser portada a cap pel Centre d'Estudis Escalencs (CdEE). El Palau és un paratge molt més proper al nucli urbà de l'Escala, concretament al camí delsTermes, que no pas al seu cap de terme des del segle XVIII, Torroella de Montgrí. De fet, per trobar-se a les estribacions septentrionals dels massís del Montgrí, geogràficament s'hauria de considerar pertanyent a l'Alt Empordà.

Històricament l’església formava part de l’antiga parròquia medieval de Sant Joan de Bedenga, a Bellcaire (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries), i del terme de la vila i castell d’Empúries.