Nord-est Llibertari: Es demana a Sant Celoni que s'iniciïn els tràmits perquè la plaça del comte del Montseny passi a ser la plaça de l'1 d'Octubre

dissabte, 2 de desembre del 2017

Es demana a Sant Celoni que s'iniciïn els tràmits perquè la plaça del comte del Montseny passi a ser la plaça de l'1 d'Octubre

Plaça comte del Montseny.

La CUP ha instat el ple municipal celoní a crear una comissió amb presència de tots els grups municipals perquè estudiï la millor manera de portar-ho a terme.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02 /12/2017

Sant Celoni i la Batllòria (Baix Montseny).-

Una petita classe d'història al ple municipal del 30 de novembre va servir per justificar que el nom de plaça del comte del Montseny ja fa molt temps que hauria d'estar retirat dels carrers i places de Sant Celoni i la Batllòria (Baix Montseny). I és que el comte del Montseny era Josep Maria Milà i Camps, membre destacat del partit Unión Monárquica Nacional del dictador Miguel Primo de Rivera. Se li va dedicar la plaça perquè quan el 1926 a Sant Celoni governava el Centro Popular, addicte a aquest partit, es van fer fills adoptius de Sant Celoni en Milà i Camps, que aleshores era president de la Diputació de Barcelona, i el mateix dictador Primo de Rivera. Segons l'historiador local Josep Abril, sembla que amb això pretenien conquerir els favors de les més altes instàncies del Govern espanyol per aconseguir l’emprèstit que necessitaven per a l’ambiciós pla d’obres i millores que havien començat a executar. I una de les millores urbanístiques va ser l’obertura d’aquesta plaça que es va dedicar al president de la Diputació de Barcelona.

Plaça de l’1 d’Octubre

La CUP San Celoni considera convenient canviar l’anacrònic nom de plaça del comte del Montseny pel de plaça de l’1 d’Octubre, una data que simbolitza l’esforç de tot un poble per poder expressar-se pacíficament davant la resposta salvatge i desmesurada d’un Estat que, fent ús de la violència, va voler silenciar-lo. Per això la formació de l’esquerra independentista ha instat el ple municipal celoní a crear una comissió amb presència de tots els grups municipals perquè estudiï la millor manera de portar-ho a terme. I que aquesta comissió estudiï també altres casos de noms que caldria canviar perquè no mereixen aparèixer en el nomenclàtor municipal d’aquest municipi del Baix Montseny, al Vallès Oriental.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...