MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 26 de novembre de 1898 neix a Nàpols el fuster anarquista Giuseppe Rubino

Militant des de 1924 en la CNT-AIT, en el decurs de la retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu i va ser reclòs als camps de concentració francesos d'Argelers de la Marenda i de Gurs, on entrà en la Unió Popular Italiana, una mena de comitè d'amistat francoitalià creat entre els interns que havien lluitat com a voluntaris en la Guerra Civil.  

Giuseppe Rubino:  

El 26 de novembre de 1898 neix a Nàpols (Campània) el fuster anarquista Giuseppe Rubino. El seu pare es deien Giuseppe Rubino i la seva mare Caterina Fusco. Quan era un infant emigrà amb la seva família a Torí (Piemont).

Després d'haver militat en les Joventuts Socialistes, entrà a formar part del moviment anarquista. Quan les agitacions desencadenades contra la Gran Guerra, en 1917, amb altres companys (Francesco Allolio, Enrico Cherubini, Tommaso Elia, Ilario Margarita i Corrado Quaglino), sota el nom d'«Un gruppo di religiosi», signà i distribuí un pamflet antimilitarista. Jutjats per aquest fet el 25 de setembre de 1917, tots van ser condemnats a tres anys de presó per «incitació a la revolta, instigació a la deserció i insults a l'Exèrcit», però els sis antimilitaristes van ser amnistiats en 1919.

Participà activament en les vagues durant la postguerra i, gràcies a conferències realitzades al la Cambra del Treball i al Cercle «Francisco Ferrer», aconseguí rellevància entre els companys de Torí, representant-los el desembre de 1919 en el I Congrés de la Gioventù Rivoluzionaria Italiana (GRI, Joventut Revolucionària Italiana) que se celebrà a Parma (Emília-Romanya).

Relacionat amb destacats anarquistes, com ara Errico Malatesta i Temistocle Monticelli, col·laborà en L'Avvenire Anarchico de Pisa (Toscana) i en Il Libertario d’A Spézza(Ligúria). Destacà en la tasca de distribució de periòdics i fullets, desenvolupant una intensa propaganda entre els joves treballadors.

L'octubre de 1920, acusat de «robatori, fabricació i transport de bombes amb la finalitat d'atemptar contra el poder de l'Estat», emigrà l’Illa de França, i el 10 de juliol de 1922 va ser condemnat en rebel·lia a 10 anys de reclusió.

En 1924 marxà cap a Barcelona, on milità activament en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).

El febrer de 1929 va ser novament condemnat en rebel·lia a un any de presó per deserció.

Quan el cop militar feixista del 19 de juliol de 1936, s'enrolà en la «Columna Internacional Lenin» del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i després a la «Brigada Garibaldi», combatent a Monte Pelado, Osca (Aragó) i Guadalajara (Castella la Nova). Després va passar a l'Estat Major del Cos de Terra de l'Exèrcit de Llevantde l'Exèrcit Popular de la República, lluitant a les poblacions andaluses de Màlaga i Motril (Costa Granadina, Granada).

En el decurs de la retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu i va ser reclòs als camps de concentració francesos d'Argelers de la Marenda (Rosselló) i de Gurs (Pirineu Atlàntic, Aquitania-Lemosín-Poitou-Charentes), on entrà en la Unió Popular Italiana (UPI), una mena de comitè d'amistat francoitalià creat entre els interns que havien lluitat com a voluntaris en la Guerra Civil de 1936-1939. Enrolat per la Oficina de Col·locació alemanya, l'octubre de 1941 partí cap a Alemanya sense passaport i trobà feina a Munic (Baviera). A finals de 1942 es va perdre la seva pista. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.