 |
| Emma Cohen i Fernando Fernán Gómez. |
D’idees llibertàries des d’abans el Maig del 68, Emma Cohen, ja que de nena i joveneta passava els estius a Roses amb un avi matern antifeixista, Baldiri Rahola i Llorens.
L’any 1968 va participar a les jornades d’ocupacions a París i l’any 1969 es va instal·lar a Madrid.
Va participar a Madrid en el 15-M des d’una òptica llibertària, com a París la primavera de 1968.
Emma Cohen, nom artístic de Emma Beltrán Rahola:
El 21 de novembre de 1946 neix a Barcelona l’actriu anarquista, articulista, escriptora i directora de cinema Emma Cohen, nom artístic de Emma Beltran Rahola. Era filla del tinent d'alcalde Barcelona, de l'època de l'alcalde Porcioles, Juan Bautista Beltrán Flórez --alferes provisional franquista que també fou consell d'administració del Banco Condal-- i de l’advocada Núria Rahola i d'Espona, filla de Baldiri Rahola i Llorens --per tant, germana del polític i jurista Frederic Rahola i d'Espona i de l'editora Roser Rahola i d'Espona, esposa al seu torn de l'historiador Jaume Vicens i Vives, també neboda del polític Carles Rahola i Llorens--. Des de 1973 Emma fou parella sentimental de també l'actor anarquista i director de cinema i teatre Fernando Fernán Gómez, amb qui va viure molts anys a Madrid, fins a la mort de l’actor en 2007.
Formada en el teatre, s’inicià en la interpretació artística en el Teatre Espanyol Universitari quan estudiava de Dret a la universitat i feia actuacions de teatre popular pels pobles. A partir d’aquest moment comença la seva carrera d’actriu, interpretant a l’escenari Marat-Sade, amb Adolfo Marsillach, Un enemigo del pueblo (1972), amb Fernán Gómez, como en el cinema. Algunes obres més que ha interpretat al teatre: Lección de anatomía (1977); El alcalde de Zalamea (1979); Domingo burgués (1979); Los domingos, bacanal (1980); El gran teatro del mundo (1981); El rey ciervo (1981); Del rey Ordás y su infamia (1983); Ivanov (1983)
Ojos de bosque (1986); Kean (1990).
Debuta en el cinema en 1968 al film Tuset Street, de Jorge Grau, protagonitzada por Sara Montiel. A partir de 1972 es deslliga de l’Escola de Barcelona, amb la que havia començat la seva carrera cinematogràfica i treballa en el cinema més convencional. Durant uns anys participa en comèdies cinematogràfiques de Mariano Ozores, com Celedonio y yo somos así; pel·lícules de terror, com La semana del asesino, de Eloy de la Iglesia, o eròtiques. També, en 1971, actua en Les pétroleuses, un peculiar western de Christian-Jaque amb Brigitte Bardot i Claudia Cardinale. Actuà sota la direcció del seu company, Fernando Fernán Gómez, en els films Bruja, mas que bruja (1977), Mambrú se fue a la guerra (1985), El viaje a ninguna parte (1986) i El mar y el tiempo (1989). Cartas desde Huesca (1993), del director anarquista aragonès Antonio Artero, sobre els últims dies d'un lluitar de la «Columna Durruti», basat lleugerament en la vida del poeta anglès i combatent republicà John Cornford i protagonitzat pel també llibertari Fernando Fernán Gómez i Emma Cohen.
A la televisió va donar vida a la Gallina Caponata en la versió espanyola de l’espai infantil Barrio Sésamo (1979-1980). Aquest personatge tingué una enorme popularitat i on l’actriu actuava disfressada de cos enter que li ocultava el rostre, sense que la mainada sabia la seva identitat. També participà en les sèries El conde de Montecristo (1969), Tres eran tres (1973), Juan soldado (1973), El pícaro (1974), Curro Jiménez (1976), El juglar y la reina (1978), Gatos en el tejado (1988) i Delirios de amor (1989).
Es va casar l’any 2000 amb l’anarquista, actor i director de cinema Fernando Fernán Gómez, company seu des de quan van coincidir en l’episodi d’una sèrie de TVE on Emma era protagonista (Tres eran tres) l’any 1973, junt a Lola Gaos. Una vegada aquesta relació es va interrompre durant uns mesos, quan Emma va mantenir una relació amb l’escriptor Juan Benet, tornant a viure amb Fernán Gómez fins la mort de l’actor en 2007.
En una entrevista, publicada el 17 de juliol de 2011 al diari El Periódico, al ser preguntada sobre el triomf franquista en la Guerra Civil contestà: “Lo que va venir després no fou la pau, sinó la victòria. I en això seguim.”
L’actriu i escriptora barcelonina, d’idees llibertàries des d’abans el Maig del 68, Emma Cohen, ja que de nena i joveneta passava els estius a Roses (Alt Empordà) amb un avi antifeixista. L’any 1968 va participar a les jornades d’ocupacions a París i l’any 1969 es va instal·lar a Madrid. Va participar a Madrid en el 15-M des d’una òptica llibertària, com a París la primavera de 1968.
Emma morí de càncer a Madrid l’11 de juliol de 2016.
A més d’escriure guions cinematogràfics, va publicar llibres: Toda la casa era una ventana (1983); Alba, reina de las avispas (1986); Negras tierras negras (1988)
Hechizos, filtros y conjuros eróticos (1990); Miranda Hippocampus o La isla del aire (1990); Rojo milady (1993); Muerte dulce (1993); Loca magnolia (1996); Magia amorosa para desesperadas y desesperados (2014) Neys Books Ediciones.
Filmografia:
Cinema: 1970. La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua. Director Francesc Rovira-Beleta; 1970. Pierna creciente, falda menguante. Director Javier Aguirre; 1970. Celedonio y yo somos así. Director Mariano Ozores; 1971. Condenados a vivir. Director Joaquín Romero Marchent; 1971. Les pétroleuses. Director Christian-Jaque; 1973. Al otro lado del espejo. Director Jess Franco; 1973. La semana del asesino. Director Eloy de la Iglesia; 1977. Deseo. Director Alfonso Balcázar; 1980. ¡Y yo qué sé! (curtmetratge); 1985. Mambrú se fue a la guerra. Director Fernando Fernán Gómez;
1986. El viaje a ninguna parte. Director Fernando Fernán Gómez; 1989. El mar y el tiempo. Director Fernando Fernán Gómez.
Televisió: Barri Sèsam. Intèrpret de la gallina Caponata.
Direcció: 1976. La plaza, i 1977. Quería dormir en paz.
In memoriam Emma Cohen
Nascuda a Barcelona l’any 1946, vivia a Madrid des de 1969 i va ser parella de l’actor i director, també de pensament llibertari, Fernando Fernán-Gomez durant 37 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada