Comunitats de propietaris es blinden contra els pisos turístics

La Cambra de la Propietat Urbana alerta que cal fer els tràmits ben fets perquè la mesura sigui efectiva.  

A les comarques de Girona hi ha un 44% dels apartaments turístics legals.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 30/11/2017  

Girona (Gironès, comtat de Girona).-  

Llegim a la premsa convencional gironina que el creixement del turisme en poblacions de les comarques gironines que tradicionalment no n’han tingut --o no n’han tingut gaire-- ha motivat que cada vegada més propietaris lloguin habitacions o l’habitatge sencer als turistes, ja sigui a través d’agències immobiliàries o de plataformes com ara Airbnb. Davant d’aquest fet, cada vegada hi ha més comunitats de propietaris que busquen la fórmula per fer que al seu edifici no es pugui destinar cap dels habitatges a ús turístic i evitar així les incomoditats que poden ocasionar determinats inquilins temporals. Aquest interès creixent per blindar-s’hi contra els pisos turístics s’ha produït molt especialment a la ciutat de Girona, on el turisme ha augmentat exponencialment en els últims anys i ha deixat de concentrar-se únicament en els mesos d’estiu. L’agència SC Gestió, que té al seu càrrec l’administració i gestió de nombroses comunitats de propietaris de Girona, assegura que hi comença a haver inquietud per l’increment de pisos turístics, especialment al Barri Vell gironí, però també en altres parts de la ciutat. “Últimament ens hem trobat amb diverses comunitats que han proposat que en les reunions de veïns es voti la inclusió d’un nou article en els estatuts de la comunitat en què es prohibeixi l’ús turístic de tots els habitatges de l’edifici”, explica Ivana González, de l’agència SC Gestió. “Com que el lloguer d’habitatges o habitacions a turistes és un fenomen relativament nou a Girona, en els estatuts de les comunitats de propietaris no hi acostuma a haver cap article relatiu a aquest ús, de manera que si les comunitats volen una limitació o prohibició han d’aprovar una modificació d’aquests estatuts”, indica González.

L’acord dels veïns no és suficient  

Però tant des de l’agència SC Gestió com des de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona adverteixen que per fer una modificació dels estatuts cal complir els requisits que exigeix la llei de la propietat horitzontal de Catalunya i publicar l’acord al Registre de la Propietat després d’haver-lo presentat davant notari i haver abonat el cost econòmic que això suposa.

“Una comunitat de veïns pot limitar o prohibir que els habitatges del seu edifici tinguin un ús turístic només si fan els passos ben fets”, explica Miquel Costa, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona. I per fer-los ben fets, Costa diu que la prohibició no pot quedar en un simple acord en una reunió de veïns. “Si aquest acord només queda recollit en el llibre d’actes, és insuficient. Cal que traslladin la decisió a un notari com a pas previ a publicar-lo en el Registre de la Propietat”, diu. “Una vegada s’ha fet constar en el registre, que és el lloc públic on tothom pot saber-ho tot sobre una finca, sí que l’acord és veritablement ferm. Això és el que en realitat obliga tots els adquirents”, remarca Costa. Tot i que el cost econòmic de registrar l’acord dels veïns (uns 100 euros per propietari de cada apartament de mitjana) no és prohibitiu, sí que és prou elevat perquè algunes comunitats s’hi hagin repensat i hagin decidit no fer aquest pas finalment, admet González.

Altres comunitats no ho fan per desconeixement. “Hi ha moltes comunitats amb bona voluntat que arriben a un acord en una reunió de veïns i aquest acord es queda allà. Però si no va més enllà, fan la feina a mitges perquè això no obliga els nous adquirents”, assenyala Costa. Per això, fa una crida als propietaris a assessorar-se perquè l’acord que prenguin sigui ferm i sigui d’obligat compliment. “Si creuen que és o pot ser un problema per a la seva comunitat, està bé que s’anticipin i prenguin mesures, però ho han de fer bé perquè, si no, els portarà a la frustració”. 

Quan ja hi ha llicència 

A la ciutat de Girona ja s’han organitzat diverses xerrades sobre el tema, amb assessors legals de la Cambra de la Propietat, davant l’interès creixent de les comunitats de veïns.

L’agència SC Gestió s’ha trobat amb casos de comunitats que havien plantejat la inclusió als seus estatuts d’un article que prohibeixi destinar els habitatges a ús turístic, però alguns dels veïns ja tenien sol·licitada a l’Ajuntament la llicència administrativa per llogar el seu pis a turistes d’acord amb les ordenances municipals. “En aquest casos, tot i que la modificació dels estatuts s’aprovi per la majoria necessària de veïns propietaris que indica la llei, l’acord necessita el consentiment del propietari o propietaris que ja disposen de llicència d’ús turístic per al seu habitatge”, explica González. El més habitual és que aquests propietaris no renunciïn al permís que ja han aconseguit i no donin el seu consentiment perquè tot l’edifici no admeti pisos turístics. Menys inquietud a la costa

Segons la Cambra de la Propietat Urbana, que té delegacions a Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà, comtat de Girona), la inquietud davant l’augment dels pisos turístics no es dona tant en les zones ja acostumades al turisme com en ciutats on el fenomen turístic és més nou. “En general, no és un assumpte d’alta preocupació tret de zones concretes, com pot ser el Barri Vell de Girona”, explica el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana. “A la costa és on menys inquietud hi ha, allà tenen molt assumit que són en un món turístic. El relloguer d’habitatges a turistes és un fenomen històric i per això està molt més assumit que en zones on el turisme és nou”, diu.

No només els usos turístics generen problemes en algunes comunitats de veïns, també l’ús exclusiu o parcial d’alguns habitatges per a activitats professionals és motiu de preocupació per a les comunitats de propietaris. “Cal que s’actuï amb seny i comprensió perquè tothom té els seus drets. Als edificis residencials hi ha persones grans i gent que vol tranquil·litat i, per exemple, que un ascensor estigui ocupat molt sovint per persones que no resideixen al bloc de pisos però que van a algun dels habitatges per alguna activitat que s’hi faci pot generar situacions incòmodes que es poden evitar amb el sentit comú”, al qual apel·la Miquel Costa.

A les comarques de Girona hi ha un 44% dels apartaments turístics legals 

L’Associació Turística d’Apartaments (ATA) de les comarques gironines aposta per la professionalitat i la innovació per als seus agrupats, que gestionen uns 11.000 apartaments. Recentment, l’ATA ha organitzat el vuitè simposi sobre aquesta temàtica. El seu president, Lluís Parera, creu que professionalitzar-se és un “factor decisiu” en la lluita contra l’intrusisme al sector.

Segons dades de Federatur, la Federació Catalana d’Apartaments Turístics, a tot Catalunya hi ha 64.000 apartaments legalitzats, que sumen 330.000 llits. De tots aquests, un 43,75% són a les comarques gironines. La demarcació té 28.000 apartaments donats d’alta al registre, que representen 140.000 places. El president de Federatur, Lluís Torrent, posa la demarcació de Girona com a “mirall” per la seva gestió. Tot i això, vol evitar triomfalismes perquè la federació estima que els apartaments que hi ha a la demarcació sumarien fins a 575.000 places. Aquesta dada prové d’una estadística del 1999, quan encara no s’havia de fer cap tràmit de legalització.

Tot i que, segons les dades que fa servir Federatur, encara hi hauria 435.000 llits en apartaments per legalitzar a la demarcació de Girona, Torrent creu que la problemàtica pot quedar solucionada d’aquí “dos o tres anys”. “Estic satisfet, tot i que per les xifres no hauria d’estar-ne encara, però sí per la trajectòria que es porta”, assegura.

Els empresaris admeten que la Generalitat de Catalunya està actuant d’ofici en alguns casos i que ells mateixos denuncien els pisos que es lloguen sense estar legalitzats, tot i que no han volgut donar-ne la xifra. El president de l’associació gironina també ha fet una altra petició als portals d’Internet de cerca d’apartaments. Parera creu que aquestes eines de cerca “tenen les dades més fiables”. Una bona eina, segons el president de l’ATA, seria que “se’ls obligués a posar” el número de registre de l’habitatge que hi ha a lloguer per “poder detectar” els que són il·legals. Per la seva banda, Torrent ha explicat que també volen que la publicitat dels habitatges tingui, de manera obligatòria, la identificació del registre.

Segons l’ATA, ara per ara la situació política a Catalunya no ha passat factura als apartaments turístics. Principalment perquè molts dels habitatges són a la costa i ara és temporada baixa. Tot i això, Parera creu que si “la inestabilitat s’allarga” més enllà del 21 de desembre, els podria acabar afectant.