 |
| Ajuntament de Celrà |
L'Ajuntament assegura que l'1-O "passarà a la història" per la vergonyosa actuació de l'Estat espanyol.
Un escorta de Roses denuncia l'alcaldessa per haver donat suport a l'1-O i demana al jutjat que investigui si la seva conducta és "constitutiva d'il·lícits penals".
La Cambra de Comerç aprova abandonar la Fundació Princesa de Girona i el ple critica que la Corona hagi "tancat els ulls" davant les càrregues policials el diumenge.
Esponellà denuncia els danys soferts a l'ajuntament per la irrupció de la Guàrdia Civil, ja que els agents van trinxar una porta del dispensari mèdic i un pany.
Sarrià de Ter també vetarà la seva assistència als actes organitzats per la Casa Reial. L'equip de govern d'ERC portarà al ple municipal una moció on també es proposa declarar persona non grata al delegat del Govern espanyol, Enric Millo.
La Intersindical CSC registra una nova convocatòria de vaga general del 10 al 16 d'octubre.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/10/2017
Celrà (Gironès).-
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies l’Ajuntament de Celrà (Gironès, comtat de Girona) reclama la República independent catalana. L'Ajuntament, on la CUP té majoria absoluta, ha convocat un ple extraordinari aquest vespre on s'aprovarà una moció que condemna les càrregues de l'1-O, declara persones non grates els cossos policials i representants de l'Estat i demana al Parlament que "defensi el resultat del referèndum i, en conseqüència, declari la República Catalana Independent".
L'escrit de la moció comença recordant que aquest 1-O "passarà a la història de Catalunya" per la "vergonya" d'un Estat que ha exercit "una violència injustificada i desmesurada" davant "uns ciutadans absolutament indefensos" que només volien votar pacíficament. El text ja condemna, d'entrada, de manera "enèrgica, clara i alta" les càrregues policials contra col·legis electorals, "emparades" pel govern espanyol i el rei Felip VI.
Retirada "immediata" de tots els policies espanyols i guàrdies civils "enviats de manera expressa per impedir l'exercici democràtic de votar"
La moció dona "tot el suport" als ferits --més de 900, quatre d'ells ingressats-- i exigeix la retirada "immediata" de tots els policies espanyols i guàrdies civils "enviats de manera expressa per impedir l'exercici democràtic de votar". Arran de la violència viscuda l'1-O, l'Ajuntament acorda declarar els dos cossos non grats al municipi i reclama que l'Estat "assumeixi tots els danys personals i materials conseqüència d'aquesta repressió".
Enric Millo, dimissió
L'escrit demana també la dimissió del delegat de l'Estat a Catalunya, Enric Millo, i també el declara persona non grata al poble. Celrà el considera "un dels principals responsables per l'actuació violenta i desproporcionada dels cossos policials espanyols a molts col·legis electorals".
En contraposició, la moció reconeix "l'actitud, valentia i el comportament cívic i pacífic dels més de dos milions de persones que es van expressar a les urnes, tot i l'estat de terror que va voler imposar l'Estat espanyol, i a qui se'ls va usurpar el vot ja dipositat dins d'urnes requisades".
L'apel·lació directa al Parlament de Catalunya arriba al final del text. Després de demanar la mediació d'Europa i la comunitat internacional al conflicte, l'Ajuntament de Celrà demana a la Cambra catalana que "defensi el resultat del referèndum de l'1-O i, en conseqüència, declari la República Catalana independent". La moció conclou subratllant que els municipis i càrrecs electes del país "estaran al costat d'allò que decideixin les institucions catalanes, el Govern i el Parlament".
El ple de l'Ajuntament de Celrà el formen tretze regidors. La CUP governa amb majoria absoluta d'ençà de les darreres municipals, amb set regidors. La resta es reparteixen entre ICelrà-ERC (que en té quatre) i CiU (que té els dos restants).
Un escorta de Roses denuncia l'alcaldessa per haver donat suport a l'1-O
 |
| L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan. |
Segons l’Agència Catalana de Notícies el jutjat haurà de decidir ara si admet a tràmit la denúncia, tot i que la Fiscalia ja està investigant els més de 700 alcaldes que han donar suport a l'1-O.
A l'escrit de denúncia presentant el passat 22 de setembre, el denunciant fa una cronologia dels fets que s'han produït durant les setmanes prèvies a la celebració del referèndum. Recorda que el 6 de setembre el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del Referèndum i, l'endemà, la de "Transitorietat jurídica i fundacional de la República Catalana". Ho va fer, insisteix, després que "de matinada, la Mesa del Parlament va admetre a tràmit la llei" amb l'objectiu "d'evitar un buit legal en aquesta hipotètica situació" de trànsit entre "la Catalunya Autonòmica i la independència".
El mateix 7 de setembre, remarca l'escrit, el Tribunal Constitucional va suspendre cautelarment la llei i la designació dels membres de la sindicatura electoral així com "la vigència del decret del Govern que convoca la consulta i el decret de normes complementàries per a la celebració del referèndum d'autodeterminació". Tot això, insisteix, es va notificar als alcaldes, alts càrrecs i funcionaris a petició de l'advocacia de l'Estat. L'anunci els "advertia del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada". A més, els alertava "d'eventuals responsabilitats, inclosa la penal si no atenen el requeriment".
El decret de suport i la penjada de cartells
La denuncia relata que el 7 de setembre mateix, Mindan va signar un decret d'Alcaldia en el qual va acordar donar ple suport al referèndum i "complir amb les previsions que concreta la Llei". Uns dies després, concretament el 12 de setembre, el Constitucional va suspendre la "Llei de Transitorietat jurídica i fundacional de la República Catalana". L'escrit recorda que aquell mateix dia, la Fiscalia Superior de Catalunya va "instar als cossos policials a prendre mesures per impedir el referèndum, com intervenir les urnes, sobres electorals, manuals d'instruccions, propaganda electoral i qualsevol altre material de difusió, promoció o execució" de la convocatòria".
El denunciant insisteix que Mindan ostenta el càrrec de responsable de la Policia Local i que, a més, el 19 de setembre va col·locar (juntament amb altres regidors del consistori entre els quals hi havia membres d'ERC, Gent del Poble i de l'ANC) "cartells de propaganda del referèndum, malgrat la instrucció de la fiscalia i malgrat haver rebut la notificació de la suspensió de la Llei del Referèndum i la resta de decrets". Però no només això. Recorda que a banda de la signatura del decret de suport, al ple del 25 de setembre va donar compte del mateix a la sessió plenària.
Per tot plegat, demana al Jutjat de Guàrdia de Figueres que investigui els fets i determini si s'ha comès algun delicte. El jutjat haurà de decidir ara si admet a tràmit la denúncia, tot i que la Fiscalia ja està investigant (i citant a declarar) els més de 700 alcaldes que han donat suport a la convocatòria del referèndum de l’1-O.
La Cambra de Comerç aprova abandonar la Fundació Princesa de Girona
Un despatx de l’Agència Catalana de Notícies informa que en el decurs del ple de la Cambra de Comerç gironina ha aprovat abandonar la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) "per dignitat". La decisió, avalada pel mateix president Domènec Espadalé, s'ha pres per unanimitat al final del ple ordinari d'aquest octubre.
El conflicte obert pel procés sobiranista, i sobretot el discurs del rei Felip VI sobre Catalunya, han fet decantar clarament la balança. Els empresaris han consensuat un escrit on critiquen que la Corona hagi "tancat els ulls" davant les càrregues policials de l'1-O i retreuen a Felip VI que s'hagi posicionat obertament en comptes "d'assumir un paper moderador" i cridar al diàleg.
La sortida de la Cambra de Comerç suposa que la FPdGi es quedi, precisament, sense un dels seus artífexs. Actualment, la Cambra ja no feia aportacions econòmiques a la Fundació i el seu paper dins l'entitat era institucional.
Esponellà denuncia els danys soferts a l'ajuntament per la irrupció de la Guàrdia Civil
 |
| L'alcalde d'Esponellà, Joan Farrés, mostra la porta del dispensari que la Guàrdia Civil va destrossar. |
L'Ajuntament d'Esponellà ha presentat una denúncia als Mossos d'Esquadra pels desperfectes soferts per la irrupció de la Guàrdia Civil durant l'1-O. Concretament, es van destrossar una porta del dispensari mèdic que hi ha just al costat de la sala on es votava i també es va trencar un pany. L'alcalde, Joan Farrés, ha fet constar que "suposadament" eren agents d'aquest cos perquè en cap moment es van identificar ni van explicar què feien allà.
Ja han passat quatre dies d'aquells fets, però els veïns i el mateix alcalde encara ho tenen molt present. Eren tres quarts de dues del migdia, quan una quarantena d'agents de la Guàrdia Civil van arribar a la plaça de l'ajuntament, on estaven parant taula pel dinar popular. Amb empentes i cops, van acorralar-los per fer un passadís i entrar a l'ajuntament. Al cap d'uns vint minuts de molta tensió, els agents van marxar sense haver trobat l'urna. Farrés explica que hi va haver almenys quatre ferits lleus per caigudes i cops.
 |
| Intervenció de la Guàrdia Civil ahir a l'ajuntament d'Esponellà |
L'alcalde va quedar atrapat a les escales i no va poder veure res del que passava a dins. Ni ell ni ningú de les persones que hi havia en aquell moment, ja que els agents els van fer fora de males maneres. De la quarantena d'agents, només una part va entrar a dins i la resta es van quedar a fora, "acorralant un grup gran de veïns que es trobaven al passadís d'entrada de l'ajuntament". Al cap d'un quart d'hora, la Guàrdia Civil va marxar.
Segons recorda un testimoni, els agents van marxar amb les mans buides perquè no van trobar l'urna. Els veïns van aplaudir la seva sortida, amb cants de "passiu-ho bé" i després van dinar per "refer-se de l'ensurt". Aquest mateix testimoni afirma que també hi havia uns cinc vehicles d'antiavalots de la Guàrdia Civil més enllà que van tallar el pas de la carretera però que no van arribar a la plaça de l'ajuntament.
Malgrat tot, l'activitat al col·legi electoral es va reprendre fins a les 6 de la tarda que van decidir tancar per seguretat. En total, van votar 260 persones. https://nordestllibertari.blogspot.com/2017/10/indignacio-esponella-amb-lassalt-de-la.html
Molt dolguts per la violència i les formes
Per l'alcalde, el que més els ha dolgut d'aquell dia és el tractament que van rebre per part d'aquest cos. "Podien haver fet el mateix però amb seny i respecta a la gent; no els pots avassallar sense identificar-te, com si fóssim gossos o súbdits; no ho havia viscut mai i espero no tornar-ho a viure", afirma Farrés.
Ferits lleus
Els consta que almenys hi va haver quatre ferits lleus, per cops i caigudes arran de les empentes dels agents. "La gent queia de les escales i topava amb les jardineres que hi ha", recorda l'alcalde.
Mostra de suport el 3-O
Aquest dijous encara hi havia alguns rams de flors de l'homenatge i mostra de suport que els van fer centenars de persones procedents de tota la comarca el 3 d'octubre passat. Va ser un acte molt emotiu, amb la presència de tots els alcaldes. "Va ser molt emotiu; ens van donar un escalf que ens feia falta", conclou.
Persona non grata
Properament, tenen previst convocar un ple extraordinari per declarar alguns dels responsables de l'actuació policial com a persona non grata. Seguiran l'exemple del que alguns ajuntaments de les comarques gironines ja han fet amb personalitats com el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. L'alcalde, però, no ha volgut concretar de quines persones es tractaria perquè encara s'hi està treballant.
Sarrià de Ter també vetarà la seva assistència als actes organitzats per la Casa Reial
Segons l’Agència Catalana de Notícies l'equip de govern municipal de Sarrià de Ter (Gironès, comtat de Girona) portarà al proper ple una moció per aprovar que cap representant municipal assisteixi "a títol institucional" a cap acte que organitzi la Casa Reial i els cossos de seguretat de l'Estat espanyol. L'acord va en la línia del que aquest dimecres va anunciar l'Ajuntament de Girona, que ha vetat la seva presència als actes municipals i tampoc assistirà als que ells organitzin. El document, com ja estan fent altres municipis, també proposa declararpersona non grata al delegat del Govern espanyol, Enric Millo, i reclamar a les autoritat espanyoles que "demanin perdó pels danys als drets humans i materials infligits" durant l'1-O.
La moció, que s'abordarà a la sessió ordinària prevista per finals de mes, també vol mostrar la seva "solidaritat amb tots els ciutadans de Catalunya ferits i reprimits per les brutals càrregues policials de l'1-O". Especialment, remarca l'escrit, "als veïns de Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter afectats pels fets ocorreguts al pavelló municipal".
Referència a les punxades de rodes
D'altra banda, denuncia els actes vandàlics que han patit diversos municipis per "part d'aquells que no toleren les mobilitzacions a favor dels drets fonamentals, la democràcia i la dignitat".
La Intersindical CSC registra una nova convocatòria de vaga general del 10 al 16 d'octubre
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies la Intersindical CSC ha registrat una nova convocatòria de vaga general del 10 al 16 d'octubre. Segons han explicat fonts del sindicat a l'agència, es "tirarà endavant o no en funció dels esdeveniments dels propers dies". Per ara, es tracta d'un preavís que ja han fet arribar al Departament de Treball de la Generalitat.
La convocatòria registrada és d'una vaga general de set dies consecutius però des del sindicat expliquen que això no vol dir que acabin cridant a l'aturada tots els dies, sinó que en triaran "un o diversos".
En l'anterior convocatòria de vaga general del passat 3 d'octubre, els altres sindicats convocants --CGT, Intersindical Alternativa (IAC), Intersindical CSC i COS-- ja van utilitzar aquesta fórmula registrant vagues del 2 al 13 i del 3 al 9 d'octubre. No va ser el cas de la Intersindical CSC, que va registrar vaga només pel 3-O. De moment, la nova convocatòria és exclusiva d'aquest sindicat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada