Ni a garrotades paren les urnes

Els antiavalots de la Policia Nacional del Regne van irrompre amb violència a quasi tots els col·legis electorals a la ciutat de Girona. 

La gent gironina va exercir una resistència pacífica però ferma.  

Elements espanyolistes prenen per la força l’urna a Vila-roja.  

Càrregues amb gasos a Aiguaviva quan es feia una fideuada.  

Van llançar gas lacrimogen a la gent que defensaven el col·legi a l’ajuntament amb un dinar. 
L’exrector de la UdG Pep Nadal, entre els deu ferits.  

Més d'un miler de persones van seguir l'escrutini del referèndum a la plaça del Mercat del Lleó, a Girona. 

   

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/10/2017  

Aiguaviva/Girona (Gironès, comtat de Girona).-  

La Guàrdia Civil aplicant la força contra la gent a  Sant Julià de Ramis 

A Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona) la Policia Nacional espanyola durant la jornada del referèndum d’autodeterminació va atacar la gent que celebrava una arrossada popular, mentre a Palau 4000 persones van protegit el col·legi electoral fins a la fi de la jornada amb èxit, el mateix que al pavelló de Santa Eugènia, on unes 2000 persones van fer el mateix amb el mateix èxit que a Palau, on Comitè de Defensa del Referèndum de Girona i Salt, fins a les 22:00h, havia fet una crida i es va aconseguir salvar les urnes i els vots.

Llegim en la premsa convencional gironina que ahir la ciutat de Girona va viure un diumenge negre a causa de la repressió estatalista espanyola però també de dignitat com poques vegades s’ha vist. Milers de persones van omplir els vint-i-un col·legis electorals des de la matinada i s’hi van mantenir, ferms, fins que es van tancar. I va ser malgrat les irrupcions sobtades dels agents antiavalots de la Policia Nacional del Regne d’Espanya que, a desenes, deixaven anar tota la brutalitat contra ciutadanes i ciutadans que volien votar. Cops de porra, trets enlaire, empentes, coces, estirades de cabells, vidres trencats, armaris i portes rebentades... Aquest és el penós resum del que els antiavalots espanyols, com a forces d’ocupació i assalt imperialista, van fer en seus electorals com el col·legi Verd on, entre altres ferits, a un avi li fer diverses fractures --on van ser especialment violents--, el CEIP Taialà --més de cent policies van participar en l’assalt--, la biblioteca Ernest Lluc --on el rector de la UdG, Sergi Bonet, es va arribar a enfrontar a la policia-- o tants altres llocs. En diversos col·legis es van endur alguna urna, ordinadors i paperetes. Però la irrupció va ser resposta pels votants de dues maneres. Una, pacífica però indignada: amb les mans obertes i no amb els punys tancats, amb crits reclamant el dret democràtic de votar, amb xiulets com a tota arma contra la repressió desmesurada, i apel·lant a un sentit democràtic i a una decència que van demostrar que no tenen. L’altra resposta ciutadana va ser de fermesa, reobrint els col·legis quan els agents ja havien marxat. Amb urnes de reserva o traient dels amagatalls les que s’havien ocultat. I amb menys por que abans. Si els llocs de votació eren plens i amb cues llargues abans de les intervencions policials, més s’omplien quan marxaven. Ni l’amenaça de la violència policial va aturar ciutadans, decidits a omplir les urnes. Als col·legis s’aplaudia la gent gran que anava a votar. Persones d’edat en cadira de rodes, caminadors, agafats del bracet dels seus acompanyants i amb pas lent però determinat. Es va aplaudir els Mossos d’Esquadra quan passaven per davant dels col·legis electorals, els Bombers, als ciutadans que es van presentar voluntaris per ocupar les meses en què faltava algun dels integrants, cosa que va passar en força casos.

A mesura que va passar el dia, la Policia Nacional va perdre efectivitat per una major perícia dels responsables dels col·legis a l’hora d’ocultar les urnes quan es veien les furgonetes dels antiavalots al cap del carrer. A mitja tarda alguns col·legis van anar tancant per assegurar els vots emesos, i redirigien a la gent que encara havia de votar a altres centres. D’amagatotis, algunes urnes es carregaven en vehicles dels coordinadors i se’n deixaven de noves, preparades per rebre més vots --si és que la policia no hi anava a endur-se-les--.

Les garrotades policials del matí es van convertir en actuacions infructuoses a la tarda, com al centre cívic de Sant Narcís, on 35 antiavalots van ser rebuts en un silenci que era un clam. Van marxar amb les mans buides. Al pavelló de Santa Eugènia, envoltat de milers de persones, no s’hi van atrevir a entrar. Quan s’hi acostaven, des de dins o des de fora, la gent aixecava les mans, i els deien ben clar i català: “Ja hem votat!”.  

La gran defensa dels col·legis electorals ahir la va exercir la gent, com ja s’ha dit. Això sí, obedients i ben guiats pels responsables dels col·legis, les entitats defensores del referèndum i del Govern de la Generalitat. Però si hi ha un barri de Girona on les veïnes i els veïns van excel·lir en la defensa aferrissada de l’espai de votació, va ser el de Sant Daniel. Es van fer barricades amb troncs, es van entravessar vehicles a l’estreta calçada que porta fins al local social de Sant Daniel, fins a convertir un col·legi electoral a prova de furgonetes policials.

Elements espanyolistes  prenen per la força violenta l’urna a Vila-roja 

Una vintena de veïns espanyolistes de Girona van irrompre ahir a dos quarts de deu del matí al col·legi electoral del barri de Vila-roja, es van endur l’urna i van agredir alguns veïns.

El regidor de Cooperació de Girona i responsable del Barri Est, Cristóbal Sánchez (CiU), va ser testimoni dels incidents a l’escola pública Vila-roja. Sánchez, mestre del centre durant 46 anys, 33 dels quals com a director, va fer de mediador després de l’entrada dels element feixistes , però la situació es va descontrolar quan un dels assaltants, que anava amb gossos perillosos, va cridar. “A por ellos.” Després de la consigna, amb cinc persones votant, una cinquantena de veïns feien resistència passiva i alguns van rebre els cops, incloent-hi joves de l’esplai de Sant Josep.

Els desconeguts, alguns dels quals amb la bandera monàrquica espanyola, van empènyer els primers votants i els dos agents dels Mossos, segons explica al diari El Punt Avui l’apoderat de la CUP i ex regidor a l’Ajuntament, Jordi Navarro.

L’organització va decidir suspendre la votació, igual que es va decidir per al centre cívic Onyar. “Ells [els assaltants] deien que volien anar-hi, i els hem trucat perquè tanquessin”, explica Sánchez. Després dels fets, els antiavalots dels Mossos i la Policía Nacional van arribar. La policia espanyola que es va endur material, va tornar a agredir a la gent que defensava l'escola  deixant a un avi contusionat a cops de porra  que prèviament ja van agredir els provocadors feixistes.

Càrregues de picoletos amb gasos a Aiguaviva quan es feia una fideuda  

La Guàrdia Civil agredint els veïns que feien una fideuà davant l'ajuntament d'Aiguaviva . 

L’alcalde d’Aiguaviva, Joaquim Mateu, ho definia ahir al vespre com una “salvatjada”. Més gràficament ho comparava amb una pel·lícula de terror o “d’aquells films en blanc i negre, quan entren els nazis”. Sense perdre la ironia, però molt conscient de la gravetat dels fets: “Una escena pròpia de les tiranies, no d’una democràcia.” 

La gent d’Aiguaviva, un municipi que no arriba als 800 habitants, defensa la plaça de l’ajuntament, on hi havia el col·legi electoral, entaulats fent una fideuada. A l’hora de la sobretaula, a quarts de quatre de la tarda, una quarantena de guàrdies civils, un nombre que doblava el dels comensals, va irrompre a la plaça de l’Ajuntament per un carreró lateral, agafant per sorpresa les famílies, canalla i gent gran que hi havia en el dinar de germanor.

La reacció de la gent va ser pacífica, amb les mans alçades i immòbils, fent de barrera i amb crits de “Votarem!” i “Fora”, quan la Guàrdia Civil els va atacar a cops de porra i després amb el llançament de gas lacrimogen.

La càrrega va provocar deu ferits, un dels quals és l’exrector de la Universitat de Girona (UdG) Pep Nadal, atès a l’hospital Santa Caterina. En conversa telefònica ahir amb El Punt Avui, i encara al centre hospitalari, Pep Nadal relatava els moments de tensió viscuts a Aiguaviva: “M’han agafat, m’han tirat a terra i m’han començat a colpejar amb porres; després, m’han arrossegat i m’han deixat tirat. El que més repugnància i basques m’ha provocat”, continuava explicant Pep Nadal, que posava èmfasi en la bestialitat de l’acció, “ha estat el ‘Viva España’ que han cridat quan han marxat”.  

Més d'un miler de persones van seguir l'escrutini del referèndum a la plaça del Mercat del Lleó 

Segons l’Agència Catalana de Notícies hi havia emoció i felicitat entre les més de mil persones que van acudir ahir al vespre, a la plaça del Mercat del Lleó, a Girona, per seguir l'escrutini del referèndum de l'1-O. Amb crits i lemes a favor de la independència i amb una tancada ovació al discurs televisiu del president Carles Puigdemont, els assistents va gaudir d’una nit llarga després d'un dia encara més llarg i complicat.

La regidora per la CUP-Crida per Girona Laia Pèlach va destacar l'actitud "digne" de la gent. "Avui hem posat els cossos per defensar la llibertat", va destacat.

Per la seva banda, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, descriu com "brutal i inacceptable" la repressió de la Policia Nacional espanyola i de la Guàrdia Civil. "És evident que imatges com les d'avui no es poden permetre a l'Europa democràtica", va etzibar Madrenas. Una postura que també comparteix el senador per Girona, Quim Ayats, que reconeix que l'ha sorprès la duresa amb la que han reprimit els agents. "Pensava que el què ha passat aquest diumenge a Girona, corresponia a temps llunyans, i que ja no tornarien", va destacar. Ayats també va posar en valor l'actitud "cívica i pacífica" dels gironins. "Hem tornat a demostrar qui som, i això a fora, ho veuen", va comentar.

L'acte va estar custodiat per diverses furgonetes dels Mossos d'Esquadra que van rebre una gran ovació, juntament amb un grup de Bombers que durant tot el dia han anat als diferents col·legis per ajudar en les tasques de resistència.

En el que van coincidir tots els ponents va ser en destacar la "cohesió" que hi ha entre tota la societat catalana i gironina en particular. Madrenas ha reconegut que "mai oblidarà" el què ha viscut aquest 1 d'octubre. "Tothom donava suport, tothom remant cap allà mateix, ha estat extraordinari", ha conclòs. Ayats ha posat en valor la "transversalitat del procés". "Aquí s'abracen persones de signes molt diferents i tots units pel mateix", concreta.

Durant el parlament de Carles Puigdemont l’assistència va restat atenta a les paraules del president del Govern de la Generalitat i han aplaudit amb força quan ha obert la porta a aplicar els resultats del referèndum d’autodeterminació, la independència. Uns resultats que a Girona han estat clars i contundents en favor del 'Sí'. En concret han passat per les urnes 29.717 electors, dels quals 27.786 han apostat pel sí, i 1.080 s'han decantat pel no. També s'han registrat 181 nuls i 418 vots en blanc.

Tant bon punt han sortit els resultats, els concentrats han esclatat d'alegria i han clamat "independència". La festa ha acabat amb el cant dels Segadors i sense que es registrés cap incident.