En
el decurs de la retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu i el
març de 1939 va ser internat al camp de concentració d'Argelers
de la Marenda, on formà part del grup «Libertà o Morte», format per 117
anarquistes.
 |
| Notícia de la detenció de Giuseppe Volonté apareguda en el diari parisenc Le
Petit Journal del 4 de febrer de 1928 |
Giuseppe
Volonté:
El 31 d'octubre de 1902 neix a Lurate Caccivio (Como,
Llombardia) l'anarquista Giuseppe Volonté. Es guanyava la vida
fent de paleta i de pintor en la construcció.
En
1920 va ser condemnat per ferir un feixista i en 1923 emigrà a Bèlgica,
on continuà treballant en la construcció i militant en el
moviment anarquista. Aquell mateix any va ser condemnat a un any de
presó per robatori durant la vaga general de la metal·lúrgica.
En
1927 va ser expulsat de Bèlgica per les seves activitats anarquistes.
Després de treballar un temps a la conca minera de Briey
(Meurthe-et-Moselle,
Gran Est, Lorena) i de passar una estada a Luxemburg i a l'Estat de
Saarland, controlat aleshores per la Societat de Nacions, el 3 de febrer
de 1928 va ser detingut a Lió (Alvèrnia-Roine-Alps, Arpitània) sota
l'acusació d'haver comès el 18 d'agost de 1927
un atemptat contra el consolat italià de Nancy (Meurthe-et-Moselle,
Gran Est, Lorena), on es va trobar una bomba de vuit quilos. Com que
només se'l va poder acusar d'«infracció a la llei d'estrangeria» i de
«vagabunderia qualificada», va ser alliberat i fugí
cap a Ginebra (Ginebra, Suïssa), però el 27 d'agost de 1928 va ser
detingut a Chiasso (Ticino, Suïssa) a la frontera quan intentava passar
clandestinament a Itàlia.
Jutjat,
va ser condemnat a dos anys de confinament, que purgà a l'illa de Ponça
(Latina, Laci). Un cop lliure, retornà a la seva població
natal on els feixistes i la policia li feren la vida impossible i el 18
de juny de 1931 passà clandestinament a Suïssa.
El
setembre d'aquell any el trobem a Barcelona, on desenvolupà una intensa
activitat anarquista. Va ser detingut durant una manifestació
en aquells temps de la instauració de la República i, després de passar
41 dies a bord del vaixell-presó
Antonio López, va ser expulsat cap a Portugal el 16 d'octubre de 1931.
Immediatament
detingut per les autoritats portugueses, el 6 de novembre va ser
extradit, amb Giovanni Bidoli i Cesare Cuffini, des de
Porto (Nord, Portugal) cap a Palerm (Sicília) a bord del vapor
Saturnia. Jutjat per les autoritats feixistes italianes com a
«anarquista perillós» i «terrorista», va ser condemnat a cinc anys de
relegació, que purgà entre el febrer de 1932 i l'agost de 1934
a Ponça i posteriorment a Cinquefronti (Reggio Calabria, Calàbria). El 7
de juny de 1935 la policia política, l'Organizzazione per la Vigilanza e
la Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per a la
Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme), li
va proposar a canvi de la llibertat esdevenir confident, però va
rebutjar l'oferiment aïradament.
Després
del seu alliberament el 5 de novembre de 1936, quan intentava passar
clandestinament des de Como (Llombardia) al cantó suís de
Ticino, va ser detingut a la frontera i reclòs durant vuit dies a
Mendrisio (Ticino, Suïssa). Un cop alliberat, passà a l’hexàgon francès i
aconseguí arribar a Catalunya per lluità contra el feixisme,
enrolant-se com a milicià en la Brigada «Garibaldi»
de la Columna Internacional. Al front va ser greument ferit a la cama dreta i perdé un ull.
En
el decurs de la retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu i el
març de 1939 va ser internat al camp de concentració d'Argelers
de la Marenda (Rosselló), on formà part del grup «Libertà o Morte», format per 117 anarquistes.
Posteriorment va ser traslladat al camp de concentració de Gurs (Pirineu Atlàntic, Aquitània-Llemosí-Poitou-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada