En 1925, treballant a la frontera del Pirineu, a la Catalunya Nord, en una empresa forestal, conegué a Perpinyà l’anarquista Louis Montgon que el connectà amb militants catalans.
El 29 de juliol de 1936, no sense dificultats, des de Perpinyà va aconseguir arribar a Portbou, després de tenir problemes dies abans a la frontera de la Guingueta d’Ix, i a Barcelona i es va afiliar a la CNT-AIT i va marxar amb la Columna Francisco Ascaso al front d’Aragó, però dos mesos més tard va haver de ser evacuat per una insolació doble i per una gastritis greu, anant a París.
Georges Navel:
El 30 d'octubre de 1904 neix a Pont-à-Mousson (Meurthe-et-Moselle, Grand Est, Lorena) l'escriptor revolucionari i comunista llibertari Georges Navel. Era el tretzè infant d'una família obrera. A començaments de la Gran Guerra, va ser evacuat per la Creu Roja a Algèria i va retrobar els seus pares sis mesos més tard a Lió (Alvèrnia-Roine-Alps).
El seu germà Lucien, 10 anys més gran, li va fer descobrir la militància llibertària i anarcosindicalista. Aleshores va freqüentar les «Causeries Populaires» (Xerrades Populars) i les festes del «Nid Rouge» (Niu Roig). Va canviar freqüentment de feina, des d'ajustador en la indústria automobilística fins a jornaler temporer, i va romandre temporades a la colònia anarconaturista de Bascon.
En 1927 es va declarar insubmís al servei militar i va treballar sota nom fals, situació que acabarà regularitzant en 1932 i que li costarà la presó i una incorporació. En 1925 havia treballat a la frontera del Pirineu, a la Catalunya Nord, en una empresa forestal i aleshores conegué a Perpinyà (Rosselló) l’anarquista Louis Montgon que el connectà amb militants catalans. En 1935 el filòsof Bernard Groethuysen el va encoratjar a escriure.
No sense dificultats va poder passar la frontera. Des de Perpinyà havia quedat a la Guingueta d’Ix (Alta Cerdanya) amb el seu germà Lucien --que aquell moment es trobava a Montlluís (Alt Cerdanya)-- per creuar la frontera, ja que tenia en regla el passaport francès i la cartilla militar, però el comissari de policia francès de fronteres, que pertanyia al Front Popular de França, li va recordar que havia sigut insubmís al servei militar, i quan va intentar passar a peu la línia fronterera un guardià li va demanar un salconduit del Front Popular local, cosa que no portava, ja que Montgon no l’havia informat d’això quan amb Ferdinand Fortin, que coneixia de l’any abans, havia passat pel filtre anarquista establert a Perpinyà a casa de Louis Montgon per Giuseppe Pasotti -- cap de l'Oficina d'Investigacions Polítiques de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI)--. Finalment, el 29 de juliol de 1936 va creuar la frontera per Portbou (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà) on no va tenir cap dificultat, ja que no hi havia el control ferri de l’Alta Cerdanya i va utilitzar la paraula de pas als milicians --«Ferrer Guàrdia»--. Hi havia búlgars, serbis, italians, alguns de París (Illa de França). Travessà el túnel del Pirineu i al sortir a l’andana de l’estació un milicià al que li preguntar «Francés… Miliciano… » «Es igual… de los nuestros… ». Seguidament el va acompanyar a l’ajuntament i va dir que ell venia ha participar. Hi va trobar gent molt preparada que s’ocupaven dels tràmits i de l’acolliment, que li van lliurar uns tiquets pel restaurant. Un nen molt simpàtic li va donar la mà i el va acompanyar al restaurant mentre deia a la gent del carrer: «Miliciano francés, miliciano francés ... ». Res li va donar una impressió que la vida estigués agitada. Els anarquistes estaven encarregats de vigilar la frontera de l’Albera marítima. Eren gent simpàtica, del país, gents fatxendes i sense actitud de policia. Hi va encendre un cigar amb ells. A l’estació de Portbou va observar un bon nombre de burgesos que esperaven un tren en direcció al Rosselló, fugint de la revolució proletària col·lectivista en marxa. Ell es va embarcar en tren amb altres milicians en direcció a Barcelona. Arribant a l’estació de Barcelona els voluntaris estrangers van ser portats per la gent de la recepció al Palau de la Generalitat, on van ser ben acollits. Se’ls va explicar la situació: en quinze dies, tot estarà a punt. Aleshores, a primers d’agost, es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i va marxar amb la Columna Francisco Ascaso al front d’Aragó, però dos mesos més tard va haver de ser evacuat per una insolació doble i per una gastritis greu.
De tornada a París, va freqüentar «Le Musée du Soir», creat per Henry Poulaille. En 1940 va ser mobilitzat alguns mesos a l'Est i l'exòde el va portar a Occitània, a prop de Forcalquier (Alps de l’Alta Provença, Provença-Alps-Costa d’Azur), on va fer de masover.
Després d'Alliberament es va consagrar a l'apicultura i a l'escriptura. A partir de 1954 es va instal·lar a la regió parisenca i va treballar com a corrector d'impremta. En 1962 va ser un dels signants del «Manifest dels 121» pel dret a la insubmissió a la guerra d'Algèria.
El seu llibre Travaux, publicat en 1945, és un text autobiogràfic i un testimoni sobre la condició obrera; altres obres destacables: Parcours (1950), Sable et limon (1952),Chacun son royaume (1960), Navel ou la seconde vue (1982), Passages (1982), etc. Georges Navel va morir l'1 de novembre de 1993 a Laval-d'Aix (Roine-Alps, Arpitània) on residia.
El 5 de novembre de 1998 es va proclamar oficialment el premi «Georges Navel (Meurthe-et-Moselle)» de literatura a Pont-à-Mousson.
Obres: Œuvre choisie: Travaux, Stock, 1945 (reedició 1979, col. Folio); Parcours, Gallimard, 1950; Sable et Limon, ídem, 1952 (correspondència entre Georges Navel i Bernard Groethuysen); Chacun son royaume, Recit, ídem, 1960 (Prefaci de Jean Giono); Passages, Récit, Le Sycomore, 1982.
Fonts: Michel Ragon, Histoire de la littérature ouvrière, Les Éditions ouvrières, 1953; Paul Feller, Nécessité, adolescence et poésie, Le Musée du Soir, Lalling, 1960 ; Georges Friedmann, Où va le travail humain? Gallimard, 1950 ; Pierre Aubéry, Pour une lecture ouvrière de la littérature, Les Éditions syndicalistes, 1970 ; «Les lendemains d’Octobre : la jeunesse ouvrière française entre le bolchévisme et la marginalité. Entretien avec Maurice Jaquier et Georges Navel », Les Révoltes logiques, núm. 1, 1975 ; n° 14-15, 1981; «Des briques dans le ciel bleu. Le difficile voyage vers la révolution », Les révoltes logiques, n°14-15, été 1981; Georges Navel ou la seconde vue, Cognac, Le Temps qu’il fait, 1982; Lettre de Georges Navel, 18 juin 1990 ; Gérard Meudal, «Passages», Chantier Navel, Libération, 21 novembre 1991 ; Notícia de Nicole Racine a Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier fraçais, Jean Maitron i Claude Pennetier.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada