MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 25 d'octubre de 1886 neix a Xixón el pedagog, anarquista, anarcosindicalista i francmaçó Eleuterio Quintanilla Prieto

Durant la retirada de febrer de 1939 va sortir de la Península pel Pirineu al capdavant d'una colònia infantil.  

Fou tancat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló fins que junt amb Juan Zafón Bayo i Eduard Josep Esteve va ser destinat per la República francesa a una companyia de treballadors prop de la frontera belga i després al Loire, on restà fins al 1943, temps que va esmerçar en escriure Emocionario del destierro, una obra molt emotiva.  

Eleuterio Quintanilla Prieto:  

El 25 d'octubre de 1886 neix a Xixón (Astúries) el pedagog, anarquista, anarcosindicalista i francmaçó Eleuterio Quintanilla Prieto. De família obrera i nombrosa --el seu pare era conserge del mercat central d'hortalisses i la seva mare treballava en una fàbrica de tabacs--, va cursar estudis primaris en una escola gratuïta «La Càtedra» i des dels 13 anys va fer feina d'aprenent de xocolater amb un patró que el va animar a continuar estudiant, cosa que va fer a l'Ateneu Obrer, on des del 1904 va aprendre diverses llengües (italià, francès, anglès, esperanto). 

Entre 1904 i 1905 comença a participar en el moviment obrer com a orador a Mieres (Astúries), sempre defensant l'anarquisme, i va col·laborar en la premsa llibertària d’Astúries (Tiempos Nuevos). A partir de 1908 va estar molt a prop de Ricardo Mella, a qui havia conegut cinc anys abans, les teories llibertàries del qual (moderació, ponderació, realisme) defensarà sempre. Va participar en nombrosos actes públics a Gijón denunciant la repressió patida pels companys anarquistes catalans i en 1910 va participar en la creació de la Casa del Poble d'aquella localitat. 

El setembre de 1910 va ser empresonat amb gran escàndol en una època de forma repressió de l'anarquisme asturià, fet que va implicar la realització de nombrosos mítings i actes de protesta a la zona. En 1911 va representar Astúries en el Primer Congrés de la CNT, en companyia de Pedro Sierra, representant 1.500 obres de Gijón i de La Felguera (Astúries). Durant els anys següents va fer mítings per tot Astúries, va participar en conflictes laborals i va polemitzar amb el socialista Teodomiro Menéndez. Va col·laborar en Acción Libertaria i en El Libertario, on va publicar famoses i influents sèries. 

En 1914 va abandonar la seva professió de xocolater per dedicar-se a l'ensenyament a l'Escola Neutra, de la qual va arribar a ser el director. En 1915 va assistir al Congrés de Ferrol  (Galícia) i l'any següent al Congrés Sindical de Gijón, on va fer una crida a la unió entre la CNT i la Unió General del Treball (UGT). 

Durant la Gran Guerra va mostrar-se favorable als aliats i va mantenir una polèmica des d'Acción Libertaria amb Tierra y Libertad sobre el tema. En 1917 va intervenir en la preparació i en el desenvolupament de la vaga revolucionària com a membre del Comitè Revolucionari asturià. 

En aquest mateix any, el 1917, va ingressar en la Lògia Jovellanos número 337 del Gran Orient Espanyol (GOE), a Xixón, que havia estat fundada en 1913 a partir de maçons que treballaven en el ferrocarril i s’havien desplaçat a Astúries i que fou a més important d’Astúries, Lleó, Galicia i Cantàbria. El 1933 es va donar de baixa (Planxa de Quite) a causa de tenir problemes d'assistència.  Després d’un temps en Somnis va sol·licitar novament l’afiliació que sembla que no va tenir efecte una vegada la FAI va acordar que no era combatible la doble afiliació segons el seu Expedient personal 150/23, elaborat en la repressió franquista. Possiblement algun maçó de Gijón imputat per maçó devia explicar aquest detall a fi de protegir si calia a Quintanilla, encara que es trobava a l’Exili. Probablement va seguir a la Lògia Jovellanos amb un nom simbòlic per així continuar a la FAI i a la Francmaçoneria, una manera que hi havia en el moviment llibertari a la península Ibèrica per mantenir l’afiliació maçònica en l’anonimat davant possibles polèmiques anarquistes. Molt probable que a l’Exili mantingués la seva activitat maçònica, ja que a la República francesa sempre ajuda aquesta condició per obtenir una estada regularitzada. N’hi ha exemples.

Va representar els anarquistes asturians en el Ple de la CNT de Barcelona de 1918, on va demanar l'entrada dels anarquistes en la central anarcosindicalista. Aquest mateix any va presidir la Biblioteca Obrerista i va fer classes de francès a l'Ateneu. 

En 1919 va fer mítings a Sama i a La Felguera i la seva participació va ser destacada en el Congrés Confederal de 1919, encara que amb poc èxit, ja que les seves tesis sobre les Federacions Nacionals d'Indústria, de les quals va ser un dels màxims defensors, i les seves posicions crítiques a la Revolució russa van ser derrotades. Entre 1920 i 1922 va fer alguns mítings a Astúries i després, durant la Dictadura de Primo de Rivera, es va automarginar en no assimilar la seva derrota de 1919.

En 1926 va ser detingut per la seva militància. Quan va arribar la República en 1931, va continuar mantenint-se en un segon pla pròxim a les tesis del trentisme, però sense acostar-s'hi fins al 1932 quan va demanar la reunificació cenetista. 

En 1934 va reivindicar l'Aliança Obrera. Un cop va esclatar la Guerra Civil i es va instituir el col·laboracionisme republicà del CNT, va rebutjar ser ministre de la República. Des de 1937 va pertànyer al grup Orto de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El setembre de 1937 se li va confiar la custòdia del Tresor Artístic d'Astúries i de Santander per al seu trasllat a l’Estat francès. Va participar a Barcelona, després de la caiguda d'Astúries, en el Consell Nacional de la Infància Evacuada del Ministeri d'Instrucció Pública i en altres institucions relacionades amb l'aprovisionament i va representar la República espanyola com a conseller tècnic en la Conferència de Treball de Ginebra en 1938.

Durant la retirada de febrer de 1939 va sortir de la Península pel Pirineu al capdavant d'una colònia infantil. Fou tancat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló fins que junt amb Juan Zafón Bayo i Eduard Josep Esteve va ser destinat per la República francesa a una companyia de treballadors prop de la frontera belga i després al Loire, on restà fins al 1943, temps que va esmerçar en escriure Emocionario del destierro, una obra molt emotiva amb certes connotacions místiques. Posteriorment es va instal·lar a Bordeus (Girona, Aquitània, Occitània), on es va inhibir de tota activitat orgànica cenetista davant les divisions en la CNT sense deixar de ser anarquista.

Va fer servir el pseudònim Juan Buenafé en la premsa, però era conegut per la gent com Quinta i pels seus alumnes com Terio. 

Va ser redactor de Solidaridad Obrera, de Gijón, i de Renovación. 

Va publicar molt en la premsa llibertària (Acción Libertaria, CNT, El Libertario, El Noroeste, Renovación, La Revista Blanca, Sindicalismo, Solidaridad Obrera, Tribuna Libre, etc. Va prologar el tom segon de les Obras, de Ricardo Mella, i Esencia, de Galo Díez, i és autor de La tesis sindicalista (1931).