Mobilitzacions arreu de la demarcació.
L'Ajuntament de Girona, Òmnium i l'ANC denuncien l'Estat pels empresonaments de Sánchez i Cuixart.
L'alcaldessa considera "Il·legal i impresentable" que la policia no els registrés la denúncia.
El Col·legi de Periodistes crea la Mosca de la Dignitat i la dedica als voluntaris de l'1-O.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/10/2017
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies s’ha tornat a Girona ha sortir al carrer aquest migdia per protestar contra l'empresonament dels líders Jordi Sánchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium Cultural) aixecar el clam de "Jordis llibertat". La crida a la mobilització ha tret milers de persones davant dels centres de treball arreu de la demarcació gironina.
A la ciutat de Girona, 2.500 persones s'han concentrat a la plaça del Vi i 1.500 estudiants de la Universitat de Girona (UdG) ho han fet davant el Rectorat.
L'alcaldessa ha estat l'encarregada de llegir a la plaça del Vi el manifest unitari, promogut per l'AMI. El text s'inicia recordant que "la llibertat no es compra ni es ven, ni es negocia, ni es demanda, la llibertat s'exerceix com el més preuat tresor". El document defensa que cap estat democràtic persegueix la llibertat d'expressió, ni tampoc "censura". "Altra cosa, té un altre nom que no és democràcia", remarca.
Per això, considera que l'Estat espanyol ha tornat a creuar una "línia vermella" empresonant els presidents d'Òmnium i l'ANC per "manifestar-se pacíficament i donar veu al poble". Una situació, insisteix el text, que posa en risc els valors democràtics. El document remarca també que ni Cuixart ni Sánchez han comès cap delicte i assegura que "si empresonen els dos Jordis, ens empresonen a tots". En aquest sentit, els seus promotors exigeixen l'alliberament "immediat" i acusen l'Audiència Nacional del Regne d’Espanya d'adoptar mesures que "no només no són justes sinó que també són il·legals".
Dos presos polítics
Durant la lectura, Madrenas també ha alertat a la Unió Europea que des d'aquest dilluns "hi ha presos polítics" i ha fet una crida per demanar ajuda en el que consideren una "vulneració flagrant dels principals fonaments d'un estat de dret".
La lectura del manifest s'ha fet enmig d'aplaudiments dels 2.500 assistents i crits d'"independència", "visca Catalunya!", "visca la República!" i "Jordis llibertat!". Els presents, que duien pancartes en favor de la democràcia i exigint la llibertat dels líders de les dues entitats, també han corejat d'himne dels Segadors per tancar l'acte.
Unes 1.500 persones a la UdG
A la concentració convocada a la Universitat de Girona s'hi han aplegat unes 1.500 persones, entre estudiants i treballadors del centre. Ha estat una concentració a les dotze del migdia a la plaça de les Àligues que ha comptat amb un breu discurs del rector de la universitat, Sergi Bonet. Durant la seva intervenció, el rector ha denunciat que amb els empresonaments d’ahir "acaben de voler empresonar els milions de persones que van votar l'1-O, a més del 80% dels ciutadans que volen expressar la seva llibertat d'expressió". Considera que aquesta decisió de la justícia espanyola és un "atac contra els drets fonamentals" i avisa que seguiran mobilitzant-se "tants cops com atacs hi hagi a la pau i a la llibertat d'expressió".
Per la seva banda, dues portaveus del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han qualificat l'empresonament dels Jordis com a un nou cas de "repressió cap al poble català" contra aquells que van sortir als carrers per "defensar la República i en contra precisament dels mecanismes de violència que l’estat porta aplicant des de ja fa setmanes".
I han denunciat de nou la violència exercida durant l'1-O per part de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil alhora que han alertat que el Govern espanyol "cada dia està més ancorat al règim del 78" amb tot el que està succeint arran del referèndum d’autodeterminació de l’1-O.
Els Jordis "no són els primers presos polítics des de fa 40 anys"
D'altra banda, han reivindicat que els presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC "no són els primers presos polítics des de fa 40 anys" tot citant el cas de vaguistes, els presos a Euskal Herria i d'altres que "són víctimes de la violència d'estat per haver defensat allò en el que creien".
Mobilització per fer efectiva la República
Abans de finalitzar l'acte, han fet una crida a les mobilitzacions per poder fer efectiva la República Catalana. Creuen que ja no hi ha opcions de diàleg amb el Govern espanyol ni a una mediació i demanen que es proclami la independència.
Organització i lluita per la República Catalana de les Classes Populars
Seguidament, la gent concentrada s'ha dirigit a la plaça del Vi. Quan han arribat, ja s'havia dissolt però els estudiants s'han quedat una mitja hora a la plaça cantant proclames com ara "els carrers seran sempre nostres", "independència" i demanant la llibertat pels líders de l'ANC i Òmnium Cultural. També han desplegat una pancarta on es podia llegir 'Organització i lluita per la República Catalana de les Classes Populars'. Alguns assistent també duien cartells en suport dels empresonats amb missatges com 'Llibertat Jordis' i 'No camineu sols'.
Mobilitzacions arreu de la demarcació
La crida a la mobilització ha aplegat centenars de persones arreu de la demarcació. Figueres, l’Escala, Olot, Blanes, Palafrugell, Calonge, Begur o Palamós s'han concentrat davant dels ajuntament per protestar pels empresonaments.
També s'han fet manifestacions simbòliques davant dels centres de treball de diversos punts de les comarques gironines. Entre elles, els treballadors de l'Hotel Carlemany de Girona s'han aturat a les dotze per protestar, també ho han fet els de la Clínica Girona i el cos de Bombers de la ciutat, que han fet sonar les sirenes dels camions en senyal de descontentament.
Davant de la seu de la delegació de la Generalitat a Girona també s'hi han concentrat desenes de persones.
Avui, a les 8 del vespre hi haurà concentracions amb espelmes davant els ajuntaments així com una manifestació a Girona. Al mateix temps, a les 6 de la tarda han sortit autobusos des de Girona ve participar a la manifestació convocada també a les 8 del vespre al centre de Barcelona.
L'Ajuntament de Girona, Òmnium i l'ANC denuncien l'Estat pels empresonaments de Sánchez i Cuixart
Segons informa l’Agència Catalana de Notícies la denúncia conjunta contra l'Estat que ahir a la nit la policia espanyola no va acceptar ja es troba als jutjats. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el coordinador de l'ANC i el vicepresident d'Òmnium a la ciutat, Àdam Bertran i Josep Bosch, l'han entrada poc després de les onze al jutjat de guàrdia.
L'escrit que s'ha interposat critica que l'empresonament de Cuixart i Sánchez és "una actuació de caire totalment polític que suposa una vulneració dels drets fonamentals". A més, la denúncia també carrega contra l'Estat perquè "l'existència de presos polítics a la Unió Europea és un fet inaudit, totalment denunciable i democràticament rebutjable" que vulnera la Declaració Universal dels Drets Humans.
"Res justifica aquesta vulneració, i es aquest fet que es denuncia", diu el redactat. "No és la llei la que justifica l'aplicació dels drets fonamentals; i per tant, cap llei no en pot eliminar ni tampoc limitar la seva prevalença", subratlla el redactat que signen conjuntament l'Ajuntament, l'ANC i Òmnium.
A la sortida dels jutjats, l'alcaldessa ha assegurat que la ciutat se sentia "amb l'obligació" de presentar la denúncia. Sobretot, tenint en compte que l'any passat Girona va rebre el Premi Europa 2016, que atorga el Consell Europeu, pel foment de la pau, la tolerància i els drets humans. "Teníem el deure d'interposar-la, per vetllar perquè al nostre territori aquests drets es protegeixin", ha afirmat Madrenas. L'alcaldessa ha assegurat que l'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium fa evident que a l'estat espanyol "no hi ha independència" entre els poders executiu, legislatiu i judicial. "La comunitat internacional, i no només Europa, observa el què està passant a Catalunya; i cada dia que passa ens omplim de raons perquè Catalunya sigui un estat independent", ha afegit.
"Impresentable, inusual i il·legal"
Marta Madrenas també ha carregat contra la Policia Nacional espanyola per haver-se negat a entrar la denúncia ahir a la nit. "És absolutament impresentable que se'ns negués l'entrada a la comissaria que fa servei de policia judicial", ha dit l'alcaldessa de Girona. "És absolutament inusual i torna a ser il·legal, perquè tenen l'obligació d'assistir tothom qui hi acudeixi", ha puntualitzat, criticant que el cos "infringeixi de manera flagrant" els seus deures però que el passat 1-O "ataqués de manera violenta els ciutadans".
Madrenas també ha dit que, com a única explicació, els policies que hi havia a la comissaria del CNP només els van dir que "tenien instruccions dels superiors" de no deixar-los entrar. "Aquest és l'argument de la por, l'argument del qui no en té", ha assegurat l'alcaldessa de Girona.
Per últim, i abans d'assistir a la concentració que s'ha convocat a la plaça del Vi, Madrenas ja ha avançat que l'Ajuntament donarà "ple suport" a les accions que emprengui el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el Parlament de Catalunya.
El Col·legi de Periodistes crea la Mosca de la Dignitat i la dedica als voluntaris de l'1-O
El Col·legi de Periodistes de Girona ha creat de forma extraordinària la Mosca de la Dignitat, un guardó honorífic que vol reconèixer la tasca de milers de voluntaris que van fer possible la celebració de l'1-O. "Per haver treballar de forma pacífica per la llibertat d'expressió i la dignitat de tot un poble", ha explicat aquest dimarts el seu president, Joan Ventura, en un acte en què s'han donat a conèixer els guardonats d'aquesta nova edició.
Enguany la Mosca de Sant Narcís serà per l'estudi olotí d'arquitectes RCR per "la qualitat dels seus projectes, que ha estat reconeguda internacionalment i mereixedora del premi Pritzker" i també pel Girona F.C. per la "fita històrica que suposa el seu ascens a primera divisió".
D'altra banda, la Mosca del Col·legi, que distingeix la trajectòria professional serà pel periodista Narcís Genís en reconeixement als més de 40 anys de professió i per haver estat al capdavant de la Junta de Girona del col·legi. El guardó d'aquesta edició és obra de l'artista Víctor Masferrer. L'acte de lliurament es farà a la sala de graus de la Facultat de Lletres de la UdG el pròxim 19 d'octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada