dimarts, 3 d’octubre del 2017

Entre 60.000 100.000 persones aquesta tarda Girona diuen ''Sí'' a la democràcia i ''No'' a la violència, així la ciutat viu la manifestació més important de la seva història, igual que altres, com ara Figueres.

Una part de l'enorme manifestació gironina al passeig de la Copa.  
30.000 persones concentrades aquest migdia a Girona en protesta per l'actuació repressiva espanyola.  
Una manifestació prèvia, de 8.000 persones, ha recorregut els carrers de la ciutat i l’estació ferroviària.  
El 75% dels professionals del sistema sanitari públic a Catalunya secunden l'aturada.  
Una desena de carreteres a les comarques gironines tallades en condemna per la repressió de l'Estat.  
L'AP-7 es troba tallada en tres punts diferents i genera més de 10 quilòmetres de cues.  
Sant Julià de Ramis declara Enric Millo persona non grata i la plaça Constitucional ha passat a dir-se Plaça de l'1 d'Octubre.  
10.000 persones emplenen Aiguaviva per denunciar la repressió policial en un acte ha durat unes dues hores. 
El paper de l’anarcosindicalisme en el futur català.   


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/10/2017  
Girona (Gironès, comptat de Girona).-  

Segons la premsa convencional 60.000 persones segons la Policia Local, que podrien arribar a unes 100.000, s'han sumat a la gran manifestació d'aquesta tarda al centre de Girona convocada per la Taula per la Democràcia.
A tot el Principat de Catalunya la vaga general convocada per AIC, CGT, CNT, COS, Co.bas, CSC i altres centrals sindicals, amb el suport del moviment llibertari, CUP-CC, Podem Catalunya i un gran nombre de col·lectius i moviments socials alternatius aconsegueix   aturar l'activitat laboral i comercial tot el dia i s’ha sumat a les diferents mostres de rebuig a la violència a exercida per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional el dia del referèndum, des del moviments estudiantil fins a la Taula per la Democràcia.
A Girona, a concentració ha començat a les sis de la tarda a la plaça Catalunya, que s'ha vist completament desbordada pels assistents. Els ciutadans han inundat la plaça com també tots els carrers dels entorns i els ponts de l’Onyar.
Quan passaven vint minuts de l'hora programada, la capçalera de la manifestació ha començat a caminar en direcció a la seu de la Subdelegació del Govern espanyol, situada al costat de la gran via de Jaume I. Aquesta, anava encapçalada per una gran representació d'advocats gironins que també han condemna la "inacceptable repressió policial" que es va produir al llarg de diumenge. La marxa ha guardat silenci quan ha passat per davant la seu de la Subdelegació del Govern espanyol en senyal de dol i ha aplaudit a les portes del col·legi Bruguera, una de les seus electorals on hi va haver càrregues de la Policia Nacional espanyola l'1-O.
Quan faltaven deu minuts per les set de la tarda, els manifestants han arribat al passeig de la Copa. El nombre de persones era tant elevat que encara quedaven persones a plaça Catalunya amb intenció d'arribar. Un cop allà, en un escenari instal·lat per a l'ocasió, una portaveu de Girona Vota ha llegit un manifest condemnant la "repressió" de l'Estat i expressant solidaritat amb els ferits. Posteriorment han anat passant diverses persones víctimes de les càrregues policials del diumenge que han explicat l'experiència viscuda diumenge a mans de la Policia Nacional espanyola quan va carregar contra ells de forma indiscriminada. Per la seva banda, el president d'Òmnium Gironès, Sergi Font, ha volgut deixar palès el caràcter històric de l'acte assegurant que "és la manifestació més gran de la història de Girona".
En un dels parlaments també hi ha participat el rector de la Universitat de Girona, Sergi Bonet, que s'ha mostrat crític amb l'acció repressiva de l'Estat, proclamant "visca la pau i la llibertat d'expressió" en la cloenda del seu discurs.
L'acte ha acabat quan els presents han cantat L'Estaca i Els Segadors.

El paper de l’anarcosindicalisme en el futur català 
Sindicats i grups d'afinitat convocants de la vaga general del 3-O-2017  
Els comitès anarquistes en defensa de la República Catalana i les centrals anarcosindicalistes, totes elles procedents de la històrica CNT (1910), Solidaritat Obrera (1907) i la Regional de l’AIT (Primera Internacional, segle XIX), han impulsat al costat d’altres centrals alternatives actuals la convocatòria d’una vaga general al Principat de Catalunya, a partir d’avui, ja que segons com s’accentuï la repressió de l’Estat aqueta setmana, que podria provocar tragèdies en el poble de Catalunya si tenim en compte el discurs autoritari, quasi bèl·lic del Borbó de torn, fet aquest dimarts a les 21:00h i que donarà molt de parlar en la història. Aquesta participació de l’anarcosindicalisme i el conjunt de moviment llibertari actual, amb un destacat suport a nivell llibertari i anarcosindicalista peninsular i també mundial, ha donat un caire de classe explotada socialment pel sistema capitalista i oprimida com a col·lectivitat humana per l’Estat monàrquic espanyol, a més de tenir en compte l’experiència revolucionària del 19 de juliol de 1936. Mentre el 6 d’octubre de 1936 la CNT-AIT no va participar en la vaga general política convocada per l’Aliança Obrera --solament algunes federacions locals en petites poblacions i els Sindicats d’Oposició, dits trentistes-- quan la Generalitat de Catalunya proclamà la sobirania del país en forma d’Estat Català en la República Federal Espanyola, i analistes i historiadors acadèmics consideren que la manca de convocatòria anarcosindicalista revolucionària fou un factor definitiu pel fracàs d’aquella insurrecció sobiranista catalana, ara, en canvi, el paper anarcosindicalista en la lluita col·lectiva de tot un poble d’avui al carrer serà un fet determinant en la consolidació de la propera República Democràtica i Social de Dret Catalana.  

30.000 persones concentrades aquest migdia a Girona en protesta per l'actuació repressiva espanyola 
30.000 persones s'han concentrat aquest dimarts davant de la seu de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Girona, en protesta per la repressió de la Policia Nacional espanyola i de la Guàrdia Civil, en els diferents col·legis electorals durant l'1-O.

Una manifestació prèvia, de 8.000 persones, ha recorregut els carrers de la ciutat i l’estació ferroviària 
Abans d'aquesta concentració, una manifestació amb prop de 8.000 assistents ha recorregut els carrers de la ciutat i ha ocupat el vestíbul de l'estació del Tren d'Alta Velocitat (TAV) i les vies de Renfe.
Molts altres ciutadans han optat per concentrar-se en diferents escoles que la Policia Nacional espanyola va desallotjar diumenge passat. En concret, unes 3.000 persones han anat a l'Escola Verd, i prop de 2.000 s'han desplaçat a l'Escola Bruguera. Els manifestants han cridat consignes en favor de la independència i reclamant als cossos de seguretat estatals que marxin de Catalunya. També s'ha reclamat la dimissió del delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.

El 75% dels professionals del sistema sanitari públic a Catalunya secunden l'aturada 
Segons l’Agència Catalana de Notícies un 75% dels professionals del sistema sanitari públic a Catalunya han secundat la vaga general. Aquesta xifra inclou el torn de nit i el torn de matí dels centres.
El Departament de Salut informa que no s'ha registrat cap incident remarcable en el que va de jornada i que s'estan complint els serveis mínims. Al mateix temps, recorden que els treballadors decideixen lliurement la seva participació o no en la vaga inclusiva d'avui.
Segons el dispositiu especial, el Servei Català de la Salut (CatSalut) garanteix el serveis d'urgències i l'activitat programada inajornable d'unitats especials així com la cirurgia coronària, oncologia, transport sanitari urgent i no urgent vinculat a les unitats especials, teràpies respiratòries domiciliàries i diàlisi ambulatòria.
La resta de l'activitat programada, com ara visites als centres d'atenció primària o proves diagnòstiques es reprogramarà en els propers dies i es comunicarà als afectats la nova data de forma individualitzada.

Afectació a Girona 
A Girona, al CAP Santa Clara l'afectació per la vaga general era molt evident aquest matí. A l'entrada, hi havia un cartell on s'informava dels serveis mínims i a dins eren molt pocs els usuaris fent cua. Només s'atenien les urgències i les proves o analítiques que no es podien posposar.
La resta de visites, es programaven per un altre dia. Entre els usuaris hi havia una senyora gran, la Paquita, que admetia que "no volia venir" perquè sabia que hi havia l'aturada però la prova que s'havia de fer no es podia esperar. L'han atès a l'hora programada. "Es fa estrany veure els passadissos tan buits", ha afegit.

Una desena de carreteres de les comarques gironines tallades en condemna per la repressió de l'Estat  
Segons la premsa convencional comarcal les afectacions de les carreteres i l’AP-7 han acabat a les 17:00h. Les manifestacions de la vaga general d’aquest 3-O per protestar contra la vulneració dels drets fonamentals d’aquest diumenge han tallat una desena de carreteres a les comarques gironines igual que arreu del país. Entre elles principals nusos de comunicació. Les carreteres tallades són les següents en els municipis esmentats: N-II a Medinyà i Llers; GI-514 a Medinyà; C-66 a Celrà; C-63 a Vall d’en Bas i Vidreres; C-65 a Vidreres i Llagostera; C-37 a la Vall d’en Bas; C-252 a Corçà;
C-17 a Ripoll i Gurb; N-154 a Puigcerdà; A-26 a Besalú; AP-7 a Salt, Sarrià de Ter, Cervià de Ter, Vilablareix i Pont de Molins. En alguns punts estava previst que es mantinguin fins les deu del matí mentre que la resta es mantindran indeterminadament.

Sant Julià de Ramis declara Enric Millo persona non grata 
VinyetaSegons l’Agència Catalana de Notícies l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis (Gironès, comtat de Girona) va expressar ahir a través del ple el rebuig a la "brutalitat policial de l'Estat a Catalunya". El Consistori ho ha fet mitjançant una moció que comporta la presa de decisions. Una de les que deixaran més empremta al municipi és que la plaça de davant del pavelló s'ha batejat, d'ara endavant, com a Plaça de l'1 d'Octubre. "Fins ara no sabíem com dir-li i l'anomenàvem la del pavelló", explica l'alcalde de Sant Julià de Ramis per ERC, Marc Puigtió. La plaça que diumenge es va omplir de guàrdies civils és la que acull la festa major i "on juguen els nens cada tarda", recorda l'alcalde. Puigtió lamenta que "una plaça alegre ahir fos trista" i per això, batejant-la amb la data del referèndum, volen que es recordi com "l'inici" d'un canvi polític a Catalunya.

"Que m'ho digui a la cara" 
Una altra decisió del ple de Sant Julià de Ramis té com a protagonista el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. L'últim punt de la moció, aprovada per unanimitat, el declara persona non grata al municipi. A part del fet de ser el representant de l'Estat a Catalunya, el que ha molestat el Consistori són les seves declaracions en el transcurs de la jornada electoral. L'alcalde afirma que "li va caure la cara de vergonya" quan el delegat va dir que als col·legis electorals s'hi havia entrat sense força. "El coneixem i és proper i quan el vegi li diré que em digui a la cara aquestes paraules, perquè potser no ho sap, però aquí tenim sentiments", afirma de manera contundent l'alcalde de Sant Julià de Ramis.
A l'Estat també li reclamen que pagui els desperfectes ocasionats per la Guàrdia Civil al pavelló municipal i que torni part del material requisat. "Es van endur tres ordinadors portàtils que són dispositius personals d'alguns regidors amb material seu que potser no tornaran a veure", lamenta Puigtió. L'asseguradora ja ha començat a fer números de quant val reparar els danys ocasionats per la Guàrdia Civil. La voluntat del Consistori és passar aquesta factura al govern Rajoy. Tot i que encara no tenen una xifra, l'alcalde assenyala que s'han de canviar totes les portes rebentades del pavelló i que el parquet de la pista de joc ha quedat danyat per unes ratllades.

Un ple per passar pàgina 
El ple extraordinari que s'ha celebrat aquest dilluns a la tarda "ha de servir per passar pàgina" de l'actuació de la Guàrdia Civil al municipi, segons l'alcalde. Puigtió afirma que l'equip de govern municipal de Sant Julià és "positiu" i que "s'ha de mirar endavant". Aquest dimarts, totes les instàncies municipals estan tancades i l'acabada de batejar Plaça de l'1 d'Octubre acollirà un dinar organitzat per l'AMPA de l'escola. 
La moció, aprovada per unanimitat pels grups municipals, també mostra la solidaritat de Sant Julià de Ramis amb els altres municipis afectats per "una brutalitat en l'actuació desproporcionada dels cossos de seguretat de l'Estat". Finalment, també exigeix la retirada "immediata" dels efectius policials espanyols desplegats per "reprimir" el referèndum.  

10.000 persones emplenen Aiguaviva per denunciar la repressió policial en un acte ha durat unes dues hores 
Pla general de la pista on s'ha fet l'acte a Aiguaviva .
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies 10.000 persones ahir es van desplaçar a Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona) per tal de donar suport als veïns que diumenge van patir la repressió de la Policia Nacional espanyola, en el referèndum de l'1-O. L'èxit de convocatòria ha estat tan important que els organitzadors han hagut de suspendre una manifestació prevista al final de l'acte. Un acte que ha començat amb tres quarts d'hora de retard -estava previst per a les vuit del vespre- degut a la quantitat de gent que volia accedir al municipi.
De fet, molts conductors han aparcat al voral de la carretera, ja que el centre ha quedat totalment col·lapsat. La concentració s'ha fet a la pista poliesportiva, on diversos veïns de pobles propers han explicat la seva experiència. Durant l'acte s'han fet constants al·lusions al paper dels Mossos d'Esquadra i als Bombers que han rebut una llarga ovació quan, al final, han pujat a l'escenari.
Els organitzadors de l'acte han anunciat que demanaran a l'Ajuntament d'Aiguaviva que declari Enric Millopersona non grata al municipi, tal i com ja ha fet el consistori de Sant Julià de Ramis. Entre les anècdotes curioses que han explicat els ponents destaca la d'un dels membres de coordinació del referèndum que va amagar les urnes amb els vots al seu cotxe, davant l'imminent entrada de la policia. Tot seguit va col·locar el vehicle davant de l'entrada del carrer on s'havia de fer la votació per evitar el pas de les furgonetes. "Els agents van passar pel costat de les urnes i les paperetes i no se'n van adonar", ha ironitzat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada