Els altres fets de Prats de Molló

Milers de paperetes van entrar pel coll d’Ares el 29 de setembre en homenatge als republicans exiliats.  L’escamot advertia d’on era el fato per esquivar la policia de baixada. 

“Ens acompanyava Francesc Macià”, afirma un dels integrants. 

Les urnes i les paperetes van passar clandestinament la frontera del Pirineu, des d'Elna i Prats de Molló, com si hi hagués de nou el franquisme. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/10/2017  

Prats de Molló i la Presta (Vallespir, comtat de Vallespir).-  

Llegim en la premsa convencional comarcal que un grup de cinc cotxes va pujar-hi divendres de la setmana passada formant una caravana per recollir al terme municipal de Prats de Molló i la Presta, al Vallespir (comtat de Vallespir) centenars de milers de paperetes per a l’1-O impreses a una impremta d’Elna (Albera, Rosselló, comtat de Rosselló) que serien repartides a l’altra punta del país. S’havien organitzat amb xarxes de missatgeria mòbil segures. “El nostre grup es deia Sopar Sorpresa d’Aniversari d’un Amic”, revela un dels integrants de l’escamot. “Francesc Macià ens acompanyava”, en referència als anomenats fets de Prats de Molló durant la dictadura del general Primo de Rivera, assegura misteriosament, sense concretar de quina manera. “Anem a sopar, venim després a fer un beure i acabem de muntar la festa sorpresa.” Així van quedar.

L’operació per fer possible el referèndum de l’1-O està farcida de simbolismes. La comitiva va passar pel coll d’Ares, que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir, en el sentit contrari dels milers d’exiliats republicans que van haver de marxar per l’avanç de les tropes feixistes de Franco els mesos de gener i febrer del 1939. Es van repartir les paperetes en els diferents cotxes i es van separar per agafar rutes variades. Obria camí un cotxe llançadora que vigilava que no hi hagués destacaments de la policia espanyola i els anava informant de si estava “tot net”. Aromes de clandestinitat.

Si passaven per Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú), un deia que portaria “les llonganisses”. Si passaven per Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), un altre advertia que s’encarregava de “les figues”. Sempre productes de la terra. “Vam fer tot un repàs gastronòmic pel territori per anar baixant amb les paperetes fins a la nostra vegueria”, rememora divertit.

“Si hi havia policia, dèiem: «Hi ha molt de fato» i el lloc geogràfic on l’havíem vist.” El fato, un paraula de designa un “conjunt de coses en general”, segons el diccionari. Era el senyal per buscar rutes alternatives. “En moments com aquests, tot el poble col·laborava amb una creativitat espectacular. Emocionalment hem vist el millor del poble català i el pitjor de l’Estat espanyol. Ningú dubtava ni un segon a l’hora d’ajudar com a soldats pacífics de la república”, valora la font.

Tasques i informació molt compartimentades  

Aquest escamot no es va ocupar de les urnes. Les tasques i la informació estaven molt compartimentades. De les urnes se’n van encarregar d’altres, també amb una gran dosi de simbolisme. En una altra mostra d’implicació dels germans nord-catalans en l’organització del referèndum, l’endemà de l’1-O, Oui au Pays Catalan, una formació política catalanista, va fer públic un vídeo de la impressió de paperetes i cartells de campanya a Elna, municipi on hi havia la Maternitat que va ajudar centenars de dones refugiades en camps de concentració, com el de la platja d’Argelers de la Marenda (Rosselló, comtat de Rosselló), a donar a llum. A Elna es van rebre les urnes, procedents de la República Popular de la Xina, com també material electoral divers que es va enviar cap al sud del Pirineu.

Diumenge passat, al col·legi electoral de l’Escola Barcelona de les Corts, com en altres punts del país, votava una dona que va estar internada al camp d’Argelers de la Marenda. Es tancava el cercle, segons el cronista del diari El Punt Avui.