 |
| 400 persones concentrades davant la subdelegació del govern espanyol. |
El Col·legi d'Advocats de Girona condemna la ''inacceptable repressió policial'' i també s'afegeix a la vaga general de demà.
Més 4.000 persones aclamen a Girona els Bombers i criden contra la repressió policial del referèndum.
Reclamen declarar Enric Millo persona non grata a la ciutat de Girona.
L'Ajuntament de Girona denunciarà davant la justícia la ''barbàrie'' de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil.
L'alcaldessa diu que la ciutat va ser "especialment castigada" pel seu independentisme.
Empresaris gironins també es posicionen contra la violència i denuncien "deplorables accions repressives".
Les policies locals gironines condemnen les càrregues per l'1-O.
La regidora del PP a Palamós estripa el carnet del partit per la repressió de l'Estat.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/10/2017
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
 |
| Estudiants i personal de la UdG que han condemnat les agressions policials . |
A dins, la Guàrdia Civil que sol custodiar l'edifici tenia com a suport diferents furgonetes de la Policia Nacional espanyola, amb agents antiavalots. A fora, Mossos d'Esquadra i Policia Local de Girona han muntat un cordó. "Aquesta és la nostra policia", han cridat alguns manifestants assenyalat els Mossos.
Tampoc han faltat proclames a favor de la "independència" i per reivindicar l'1-O: "Hem votat".
El Col·legi d'Advocats de Girona condemna la ''inacceptable repressió policial'' i també s'afegeix a la vaga general de demà
Segons l’Agència Catalana de Notícies la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Girona condemna la "inacceptable repressió policial" perpetrada per la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil ahir diumenge i ha anunciat que participarà a la vaga general convocada per demà dimarts. L'ens "felicita" la ciutadania pel seu "comportament cívic i pacífic" durant la celebració del referèndum i rebutja les actuacions policials.
D'acord amb la vaga general, tancarà la seu del col·legial i les sales de togues de Girona i Blanes. Mantindrà, en canvi, el funcionament dels Serveis d'Orientació Jurídic de Girona i Blanes com a serveis mínims.
També convoca als advocats i advocades a participar en una concentració reivindicativa amb toga davant de la seu del col·legi a les dotze del migdia. Pel què fa a la suspensió de judicis, expliquen que no tenen constància de cap acord amb el TSJC ni les Juntes de Jutges i que, per tant, caldrà veure què disposa cada jutjat.
Reclamen declarar Enric Millo persona non grata a la ciutat de Girona
Un despatx de l’Agència Catalana de Notícies informa avui que la Plaça del Vi de Girona s'ha omplert de gom a gom de persones que han condemnat la repressió policial per part de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil en la jornada de votació del referèndum d'aquest diumenge. Segons la Policia Municipal, la concentració ha aplegat més de 4.000 persones.
Els grans protagonistes han estat els Bombers de la Generalitat. Una desena de membres del cos han arribat enmig d'un passadís, envoltats pels aplaudiments dels ciutadans. Entre d'altres, a la plaça del Vi hi havia treballadors de l'Ajuntament, Agents Rurals i estudiants, a banda d'autoritats polítiques. El bisbe de Girona, Enric Pardo, també hi ha participat.
El gruix de la gent ha vingut en riuada des del Pont de Pedra fins a deixar petita la Plaça del Vi de Girona. La concentració de rebuig a la repressió policial del referèndum ha desbordat les previsions dels organitzadors. Els moments més emotius els han protagonitzat un grup de Bombers de la Generalitat. Envoltats de crits com "Els bombers seran sempre nostres", una desena d'efectius han creuat enmig d'un passadís humà fins al davant de la façana de l'ajuntament. Allà els esperava un company que "havia anat avançant" i que, quan se n'ha adonat, "estava sol" i envoltat d'aplaudiments. L'aclamació popular ha fet que algun bomber no pogués reprimir les llàgrimes. Una dona els ha obsequiat amb clavells que algun d'ells s'han posat entre el casc. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, els ha abraçat a tots un per un. Els mateixos bombers han aconseguit que tota la plaça cridés que "els Mossos són la meva policia".
A la Plaça del Vi també hi havia membres dels Agents Rurals. Un d'ells duia escrit, a mà, un paper on deia "Espanya ha perdut els papers".
La reacció popular ha valorat, en forma de càntics, la jornada viscuda aquest diumenge. Un dels més criticats ha estat el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, de qui un cartell en demanava la declaració com a persona non grata. Les més de 4.000 persones han demanat la seva dimissió.
Es crida a favor de la vaga general
La Plaça del Vi també s'ha preparat pels fets que vindran properament amb crits com el de "vaga general". "Ja hem votat", "els carrers seran sempre nostres" o "independència" han estat alguna de les proclames més repetides.
L'acte ha començat i acabat amb tota la plaça cantant Els Segadors.
La part principal de la concentració ha estat la lectura del manifest de l'Associació Catalana de Municipis i de l'Associació de Municipis per la Independència. El manifest demana, entre d'altres, el suport de les institucions europees i fa un agraïment a les persones que van anar a votar l’1 d'octubre.
L'Ajuntament de Girona denunciarà davant la justícia la ''barbàrie'' de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies l'Ajuntament de Girona presentarà una querella contra la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil per la "barbàrie" de les càrregues policials d'aquest 1-O. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha instat a tots els gironins que van resultar ferits que denunciïn els fets als Mossos o a la Policia Municipal, i que tothom qui va fer fotos o vídeos de les càrregues els faci arribar al consistori per incorporar-los a la querella.
Els tres grups municipals a favor del procés d’alliberament nacional --CiU, ERC-MES i la CUP-Crida per Girona-- han consensuat un escrit on denuncien que la ciutat va ser "especialment castigada" per la seva "clara majoria independentista", en l'operatiu "més violent" del país si es té en compte la proporció de població.
Només a Girona, 134 persones van necessitar ser ateses arran de les ferides que els va provocar la violència policial. Al text, també exigeixen la retirada immediata de tots els efectius policials que mantenen "un setge ostentament visible". En paral·lel, els tres grups municipals de Girona han reclamat la dimissió del delegat de l'Estat a Catalunya, Enric Millo, i el declararan persona 'non grata' a la ciutat.
Madrenas, que ha llegit el comunicat, ha agraït d'entrada "el civisme, el coratge, la força i la determinació" de les "desenes de gironins" que van custodiar els locals de votació durant el cap de setmana "sense ocasionar cap desperfecte". "Només en unes hores, els cossos policials espanyols ja havien destrossat escoles i centres cívics", recull l'escrit.
Al comunicat, els tres grups condemnen de manera "enèrgica" la violència de la policia espanyol i la Guàrdia Civil, carregant de manera "indiscriminada" i arribant a fer 134 ferits tan sols a la ciutat. "Aquests són els que consten com a atesos, però n'hi ha molts més", ha puntualitzat l'alcaldessa.
L'escrit dels tres grups subratlla que Girona, ciutat amb "una clara majoria social independentista", va ser "especialment castigada" dins els operatius policials "dissenyats" per l'Estat. "Les dades d'atencions hospitalàries confirmen que l'operatiu a Girona va ser el més cruent proporcionalment del país", hi afegeix el comunicat.
Empresaris gironins també es posicionen contra la violència i denuncien "deplorables accions repressives"
El Grup Impuls per Girona, les Cambres de Comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, les patronals FOEG i Pimec Girona i el Fòrum Carlemany han emès un comunicat conjunt en el qual condemnen les "deplorables accions repressives" que es van registrar a les comarques gironines i al conjunt del país el diumenge. Els representants empresarials reclamen "abandonar la violència" contra la població i afirmen que les càrregues policials van "coartar per la força la llibertat dels ciutadans".
En aquest sentit, adverteixen que "la voluntat d'un poble no es pot aturar". Les institucions empresarials també reclamen respectar les "institucions de Catalunya".
El Grup Impuls per Girona recolza la vaga general del 3-O
D'altra banda, des del Grup Impuls per Girona recolzen la vaga general prevista per aquest dimarts per "rebutjar la violència indiscriminada" que ha patit el conjunt el país. "No es tracta d'una reivindicació laboral sinó d'una protesta legítima per defensar el respecte i la dignitat de Catalunya", remarquen. Per això, emplacen a les empreses, autònoms i treballadors a "combinar el suport a aquest mobilització amb la prestació dels serveis bàsics als ciutadans".
El PSC de Girona reclama la dimissió immediata del govern de Mariano Rajoy
Segons l’Agència Catalana de Notícies el PSC de Girona condemna les càrregues policials d'aquest diumenge i reclama la "dimissió immediata" del govern de Mariano Rajoy. La formació ha emès un comunicat en el qual detalla que s'ha sumat a la concentració de rebuig d'aquest dilluns al migdia a la ciutat i titlla de "lamentable" l'actuació liderada pel "govern del Partit Popular". La situació generada, afirmen, "ens situa en un nou escenari polític, on la crisi de l'Estat sense precedents fa imprescindible que s'escolti Catalunya i que el poble de Catalunya ha de decidir el seu propi futur".
Des del PSC s’assegura que s'ha obert una "ferida" que serà "recordada amb gran dolor" i remarquen que els seus regidors van "defensar" els col·legis electorals com un més. El grup recorda que sempre han cregut que "el referèndum havia de ser admès" perquè "no es pot negar a l'independentisme que el seu projecte ha de ser viable si la majoria de catalans i catalanes així ho volen".
A la condemna per les agressions policials també s'hi ha sumat l'alcalde pel PSC de Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona), Miquel Lupiáñez, que ha acusat l'Estat de "posar en risc la integritat física i la pròpia vida dels ciutadans i ciutadanes" i d'estar "més preocupat d'unes urnes, un cens i unes paperetes". Lupiáñez ha fet una declaració institucional aquest dilluns on també ha fet una crida a "trobar una sortida pacífica a la situació que està vivint Catalunya". Al municipi, prop de 300 persones s'han concentrat davant de l'Ajuntament per rebutjar les accions policials.
Les policies locals gironines condemnen les càrregues per l'1-O
L'Associació de Caps de Policia Local de Municipis de Comarques Gironines, on estan agrupats 31 cossos de la demarcació, han condemnat les càrregues a les portes dels col·legis electorals l’1-O.
A la demarcació, l'ús de la violència per part de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil va fer 250 ferits. En un comunicat, els caps de les policies locals se solidaritzen amb les víctimes i asseguren que les càrregues van ser "desmesurades" ja que "no complien amb els principis bàsics que han de regir en qualsevol actuació policial".
Entre els comandaments que subscriuen el comunicat hi ha els caps de Policies Locals, Municipals o Guàrdia Urbana de Girona (Gironès), Figueres (Alt Empordà), Olot (la Garrotxa), Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), Salt (Gironès) o Caldes de Malavella (la Selva).
La regidora del PP a Palamós estripa el carnet del partit per la repressió de l'Estat
"Durant quatre anys he estat exercint el càrrec de regidora del Partit Popular al meu municipi, Palamós, i ho he fet a consciència, amb un escenari complicat". Així comença l'escrit que la regidora Vanessa Mányik, ara ja no adscrita, ha adreçat a l'Ajuntament per fer-los saber que abandona el grup del PP al Consistori. Mányik recorda que, ja d'entrada, "sovint aquests anys han estat complicats". No només perquè debutava en política, sinó també perquè va viure el 9-N i, actuant en contra de la disciplina de partit, va decidir no recolzar la Llei de l'Avortament. "Hem passat moments de tot, com tots els companys de partit, però malgrat això, hem fet camí defensant una idea de partit en la qual, personalment, he cregut per sobre dels 'qui'", explica la regidora a l'escrit. Ara, però, assegura Mányik, aquesta idea de partit ja no la comparteix. A la carta, la regidora explica que aquestes últimes setmanes "han estat difícils" i lamenta "no haver vist actitud" per part del govern estatal, "a qui fins ara he defensat", per intentar desencallar el conflicte amb Catalunya. Mányik diu que ha viscut amb "profunda decepció" l'estratègia de la por i les actuacions de la Moncloa davant l'1-O, emparant-se sempre en la legalitat per justificar-les.
"Crec que no s'han pres les mesures resolutives pròpies d'un govern que presumeix defensar la llei", diu la regidora, criticant que el "Dura lex, sed lex" (en llatí: Llei dura, però al capdavall llei) no era de rebut, i que només ha fet que fomentar "la tensió a Catalunya". Mányik criticat que l'executiu de Rajoy hagi entrat "en el terreny de la por" i diu que, al capdavall, allò que s'ha fet és fomentar l'independentisme "fins i tot en aquelles persones que no volien anar a votar".
"Por a perdre el dret a expressar"
"El descontent i les tensions que hem viscut han passat ja de defensar un referèndum amb un sí o un no a la independència sinó a voler votar pel sol fet de no sotmetre's, per la por a perdre fins i tot el dret a expressar...", recull la carta. La fins ara regidora del PP lamenta, a més, que els ja cèlebres crits de l'"A por ellos" s'han sumat al clima viscut, i es pregunta qui són aquests "Ellos". "Els pares? Els germans? Els amics? Els fills de tant que coneixem i estimem?... I potser ens oblidem que els fills d'aquests "Ellos" també són els nostres", recull Mányik.
La regidora diu que ja no pot sortir "a defensar tot això". Vanessa Mányik admet que, des del seu punt de vista, el referèndum no tenia cabuda a la Constitució, "però per altra banda hi ha un sentiment, que potser no comparteixo, però que existeix; persones que em vinculen més que no em separen". "I no puc girar la cara i mirar cap a una altra banda fent veure que no m'importa", subratlla a la carta.
Per això, davant de la "NO resolució en cap cas per part de cap bàndol, tensió i decepció", Vanessa Mányik ha decidit renunciar a seguir formar part del grup del PP a l'Ajuntament de Palamós. Diu, però, que mantindrà l'acta i passarà a ser no adscrita, perquè va "jurar un compromís" al seu municipi, i el mantindrà fins al final del mandat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada