A Olot la festa de la República es celebrà ahir a la plaça Major

La senyera ahir al balcó de l'ajuntament de Palamós durant la festa de la República. 

Un veí d'Olot denuncia que una jutgessa li va negar «el dret d'expressar-se en català». 

L'home creu que se li va limitar l'autonomia, provocant «inseguretat jurídica».  

A Palamós l’alcalde penjà la senyera al pal del balcó de l’ajuntament.  

Constitueixen el CDR del Pla de l’Estany.   

Les assemblees es fan els dimecres a la plaça Major de Banyoles.   

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 28/10/2017  

Olot (La Garrotxa, comtat de Besalú).-  

Segons informa la premsa convencional comarcal a Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú), la plaça Major ha estat ahir el punt de trobada per a la gent de la ciutat que van voler celebrar el naixement de la República Catalana. La gent s’hi va anar concentrant responent a la crida de les entitats independentistes, que hi van fer sonar música enllaunada. Com que la festa se celebrava en un dels espais més cèntrics de la ciutat, s’hi van anar afegint persones esporàdicament.  

Un veí d'Olot denuncia que una jutgessa li va negar «el dret d'expressar-se en català» 

Un cas relativament senzill que va acabar convertint-se en un de més polèmic, acompanyat d'una demanda per a la jutgessa que el portava. Aquesta és la situació en què s'ha trobat un veí d'Olot, el qual assegura que durant un procediment ordinari, se li va limitar el seu dret d'expressió en «no deixar-lo parlar en català».

Els fets es remunten al 2015, moment en què l'home va acudir als jutjats de la localitat a causa d'una desavinença amb el seu procurador. El dia del judici, el denunciant va adonar-se que en l'expedient «hi faltaven documents».

L'home relata que estava «tens i atabalat» i que va demanar a la jutgessa del cas si es podia expressar en català. Aquesta li va negar rotundament, al·legant que per fer aquest canvi s'havia de preveure l'assistència d'un traductor i que continuarien en castellà. El veí, que assegura utilitzar l'idioma en comptades ocasions, va insistir que celebrar un judici en una llengua que no era la seva li creava «inseguretat jurídica» i que «limitava» la seva llibertat d'expressió, així com la seva «autonomia».

Un cúmul d'incongruències 

Després de la segona negativa, relata que va intentar continuar amb el procés, però que «l'altre advocat li tergiversava» tot el que deia i en algunes ocasions, no trobava les paraules per expressar-se, o bé la jutgessa li deia que no l'entenia bé. El veí, «cansat de tantes incongruències», va demanar que constés en acta que no li deixaven parlar en català i va voler recusar la presidència, fet que tampoc es va admetre.

Després de posar una reclamació al jutjat per «la manca d'imparcialitat», aquest li ha fet arribar un document on lamenten no poder «atendre la seva reclamació» i li recomanen que «acudeixi a un advocat perquè emprengui les accions legals que corresponguin», fet que l'home ja ha descrit com una «estafa processal». Defensa que «el mateix pacte de Dret Civil que l'Estat espanyol ha signat i publicat al BOE, reconeix el dret d'expressar-me en català».

Un incident similar  

No és la primera vegada que els jutjats de la capital garrotxina viuen un cas d'aquest tipus, ja que l'any passat es va donar un fet molt similar amb la mateixa jutgessa de protagonista. La Sala de Govern TSJC va sancionar amb una falta lleu a Ana María Caballero Muñoz per haver tractat amb «poc respecte i desconsideració» a dues lletrades que volien parlar en català durant un judici de faltes celebrat al Jutjat d'Instrucció número 2 de la localitat d'Olot. 

Les advocades van voler expressar-se en català i Caballero els ho va retreure explicant que només feia tres anys que vivia a Catalunya i que no l'entenia. També va acusar les lletrades de «falta de cortesia, ja que elles eren bilingües» i es podien canviar al castellà, que en paraules de la jutgessa, és «un idioma universal». El TSJC va renyar a Caballero per usar un to «irònic i irrespectuós» envers les advocades, les quals havien demanat la seva recusació per una «enemistat manifesta». 

A Palamós l’alcalde penjà la senyera al pal del balcó de l’ajuntament  

A Palamós (Baix Empordà, comtat de Girona), desenes de persones es van concentrar davant l’ajuntament per celebrar la declaració de la República al Parlament. L’alcalde de Palamós, Lluís Puig, tot just després de tornar del Parlament, on va fer costat al Govern català, va oferir una imatge poderosa: va hissar la senyera a la casa de la vila. “Ningú s’ha de sentir exclòs. Això no és el final de res, és el començament d’un projecte”.

Constitueixen el CDR del Pla de l’Estany

Gent vinculada al moviment sobiranista i al teixit associatiu de la comarca s’han constituït formalment com a Comitè de Defensa de la República (CDR) al Pla de l’Estany, amb l’objectiu d’impulsar en aquest territori accions i mobilitzacions ciutadanes per defensar la República.

El Comitè de Defensa de la República es reuneix cada dimecres en una assemblea oberta a tothom que té lloc, de moment, a la plaça Major de Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú) a dos quarts de nou del vespre. La primera assemblea es va fer el 18 d’octubre i des d’aleshores la CDR del Pla de l’Estany ha convocat cassolades en protesta per l’empresonament dels presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, així com una enganxada de cartells per reclamar la seva posada en llibertat i contra l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució espanyola. En l’assemblea següent ja es van organitzar diferents comissions de treball.

Seguint el model dels CDR que les darreres setmanes s’han formalitzat arreu del país, els membres del Comitè del Pla de l’Estany es coordinen amb un compte de Telegram, la mateixa xarxa social que es va fer servir l’1 d’octubre amb motiu del referèndum. El CDR ha fet una crida a la ciutadania perquè s’hi afegeixin.