Troben restes òssies d'un oficial republicà a la 'tomba del soldat desconegut' de Cassà de la Selva

Dues arqueòlogues treballant amb les restes del 'soldat desconegut' de Cassà de la Selva.

Al seu cotat hi havia el fragment d'una solapa amb l'estrella vermella d'un uniforme de l’Exèrcit Popular de la República espanyola  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/09/2017  

Cassà de la Selva (Gironès, comtat de Girona).-  

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies l'exhumació de l'anomenada 'Tomba del soldat desconegut' a Cassà de la Selva (Gironès, comtat de Girona), situada al marge del camí de Cal Porrer, ha confirmat la presència de restes òssies d'un oficial de l’Exèrcit Popular de la República espanyola caigut durant la Retirada de 1939.

Els treballs  arqueològics, que s'emmarquen en el Pla de Fosses que impulsa la Generalitat de Catalunya, van començar aquesta setmana i encara no han finalitzat. De moment han aparegut les restes d'un crani trencat en mal estat i fragments d'una cama i un peu.  

Estrella vermella dels soldats de l’Exèrcit Popular de la República espanyola caigut el febrer de 1939 

Destaca també un retall de teixit d'una solapa amb una estrella vermella de l'uniforme d’un oficial republicà. Unes troballes que coincideixen amb la memòria oral que parla d'un brigadista internacional que hauria mort durant la retirada el 3 de febrer del 1939 però que fins ara no s'ha pogut demostrar. El lloc s'ha preservat durant 80 anys. El 2014, dues famílies estrangeres van adreçar-se a l'Ajuntament per esbrinar si el seu avantpassat, que havia mort al municipi en aquella època, podia ser el 'soldat desconegut'.

L'exhumació de la tomba va començar dimecres passat i es preveu que s'allargui com a mínim una setmana més. L'equip d'arqueologia encarregat de les tasques de recuperació admetia aquest dissabte que ha acabat essent més complexa del que es pensaven. Fins ahir només havia aparegut un crani malmès amb un molar i les restes d'una cama amb una connexió anatòmica força bona. Ha estat aquest matí, coincidint amb la visita institucional amb el conseller d'Afers Exteriors del Govern de la Generalitat, Raül Romeva, quan s'han desenterrat per sorpresa les restes del peu, amb cinc dits ben visibles, que delimiten el final de la fossa. 

Una de les responsables dels treballs, Ares Vidal, ha explicat que el cap està molt malmès i visiblement mogut. Ha aparegut a uns 10 centímetres de profunditat del forat de la fossa i en posició boca terrosa mentre que la cama, a uns 40 centímetres, està col·locada amb l'orientació oposada, és a dir, que es correspondria al d'un individu enterrat panxa amunt propi d'un enterrament convencional. "La gent del poble recorda que el soldat abatut va estar un temps arraconat al voral del camí i, no se sap qui, el va enterrar a la fossa on esta actualment" a uns pocs metres del lloc on uns testimonis el van veure mort, afegeix Vidal, tot fent valer que una part del que es recorda coincidiria amb el que s'ha constat ara, si bé subratllen que fins que no hagi finalitzat l'estudi cal ser molt caut. Tampoc descarten que puguin aparèixer restes d'altres individus, si bé fins ara s'ha considerat com una fossa individual. 

I tapat amb cura, perquè la llum del sol no el malmetés, hi havia una altra de les troballes que ningú s'esperava: una peça de pocs centímetres de tela del que hauria estat l'uniforme militar d'un soldat de l’Exèrcit Popular de la República espanyola. Ho indica l'estrella vermella que apareix al fragment i les barres de color verd (originàriament eren de color groc). Tot apunta que seria el d'un oficial, una informació que podrà aportar més pistes sobre la identitat del ‘soldat desconegut’.  

Dues famílies creuen que és un avantpassat seu 

El conseller Romeva ha agraït el respecte que la població de Cassà de la Selva ha tingut amb la tomba, indicada només amb un túmul de pedres, que ha permès que ara es pogués exhumar. La fosa individual es troba en una finca privada al marge del camí de Cal Porrer i a la zona de les Gavarres. D'altra banda, ha explicat que es farà un estudi antropològic i forense amb les restes així com, posteriorment, un estudi genètic amb les dades de les dues famílies que l'any 2014 van dirigir-se a l'Ajuntament per esbrinar si podia ser el seu avantpassat mort durant la Retirada de febrer de 1939 al municipi. Aquests familiars ja han tramitat la inscripció al cens de dades que ordena i classifica els perfils genètics de familiars desapareguts inclosos al programa. 

El brigadista txec Pavel Antos, el brigadista croat Josip Mific o un oficial republicà  per identificar 

Es tracta de la família del brigadista txec Pavel Antos i la família del també brigadista croat Josip Mufic. Són els avantpassats de dos brigadistes que van pertànyer a l’Exèrcit Popular de la República espanyola una vegada les Brigades Internacionals ja se’n havien anat de combatre en la Guerra dels Tres Anys i que van morir durant la Retirada de febrer de 1939.

Sentit emocional molt important  

Romeva ha subratllat també que tot aquest procés s'ha de gestionar amb un "enorme respecte" perquè a banda de la laboriositat i complexitat de les tasques de l'exhumació té implícit una part emocional molt important.

La memòria popular, la clau  

L'exhumació de la fossa s'ha viscut amb molta expectació a Cassà de la Selva, ja que durant dècades s'ha parlat de la història del 'soldat desconegut'.

Entre els assistents, hi havia Dolors Grau, arxivera del municipi, que ha recordat que no hi ha cap document del soldat i que ha estat gràcies a la memòria col·lectiva basada en uns testimonis que el van veure mort el 3 de febrer del 1939 que ha permès arribar fins aquí. "Sabem que es demanava als nens que no anessin a jugar-hi perquè hi havia una persona enterrada. Com pot ser que durant 80 anys una tomba al mig de les Gavarres, sense cases al voltant, s'hagi preservat sense que ningú la toques? Crec que és un motiu de satisfacció per a tothom", ha subratllat.

D'altra banda, Grau espera que l'exhumació obri la porta a nous estudis que permetin incloure els últims combats de la Guerra Civil al municipi en la història de Catalunya. Cassà de la Selva va ser bombardejada fins a tres vegades, causant la mort de població civil, ja que al costat tenia un aeròdrom de l’aviació republicana.

Qui també ho ha viscut amb emoció ha estat Carles Bagué, el fill de l'home que va veure el cos del soldat estirat al marge. "Eren quarts de set del matí, quan se'l va trobar, i al vespre quan va tornar a casa estava al voral de la carretera", recorda. La seva història el va fascinar ja de ben petit i des de llavors que ha intentat seguir-li la pista sense èxit. Per ell, és una "història trista que pot acabar tenint un final feliç". 

El Pla de Fosses del 2017-2018 

Pel que fa a les exhumacions realitzades fins ara en el marc del Pla de Fosses 2017-2018, el mes de gener es va realitzar l’exhumació de la fossa de Tremp (Pallars Jussà) a on es van localitzar les restes òssies d’un civil. Posteriorment, el mes de juny s’ha realitzat l’exhumació de la fossa de Figuerola d’Orcau, a Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a on s’hi han localitzat les restes de 17 soldats franquistes.

Un total de 18 individus trobats, als quals ara s’afegeix els 10 individus trobats a les fosses de Vilanova de Meià (Noguera), Prats de Lluçanès (Lluçanès, Osona, comtat d’Osona) i Cassà de la Selva.

Des de la presentació del Pla de Fosses aquest mes de gener, ja s’han exhumat les restes d’un mínim de 58 individus.