 |
| Francisco Liria Rodríguez amb Maria Vidal Duró i una de ses filles. |
En el decurs de la Retirada 1939 passà la frontera del Pirineu junt a seva companya d'aleshores Maria Vidal Duró, militant de «Mujeres Libres», amb qui tingué dues filles (Aurora i Aida), i ell fou internat al camp de concentració de Barcarès i ella al de Sant Cebrià de Rosselló. Posteriorment va ser enviat a treballar a les mines de Sent Jan de Ceba.
Francisco Liria Rodríguez:
L'1 de setembre de 1903 neix a Mazarrón (Baix Guadalentí, Múrcia) l'anarcosindicalista Francisco Liria Rodríguez. Era fill de Joaquín Liria Jiménez, miner, i Antonia Rodríguez Camacho, i tingué tres germans i tres germanes. La seva família vivia a El Garrobo de Mazarrón.
Començà a treballar molt jove de peó a la mina Santa Ana de Mazarrón, que pertanyia a la «Compañia Aguilas». El 27 de gener de 1927 es casà a Mazarrón amb Rosario Flores Álvarez.
Posteriorment emigrà a l’hexàgon francès buscant feina i retornà a la Península. S'establí a Barcelona i posteriorment a Burgos (Castella la Vella).
Finalment s'instal·là a Barcelona i treballà en les obres de l'Exposició Universal de 1929. Més tard realitzà diverses feines i acabà entrant a treballar a la fàbrica de ceràmiques Sangrà.
Militant del Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), també fou membre de l'Organització Sanitària Obrera (OSO).
Des dels primers dies de la guerra en juliol de 1936 fou membre de la Junta Confederal de les «Cases Barates» de Can Tunis del barri barceloní d'Horta i s'integrà en les Patrulles de Control, de les quals va ser delegat de torn de la IV Secció. També fou delegat de les seccions de Coordinació i d'Informació del Comitè de Defensa de les «Cases Barates».
En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu junt a seva companya d'aleshores Maria Vidal Duró, militant de «Mujeres Libres», amb qui tingué dues filles (Aurora i Aida), i ell fou internat al camp de concentració de Barcarès i ella al de Sant Cebrià de Rosselló. Posteriorment va ser enviat a treballar a les mines de Sent Jan de Ceba (Gard, Occitània).
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista fou secretari de la Federació Local de Sent Jan de Ceba de la CNT-AIT en l’Exili i mantingué estrets contactes amb la Federació Local d'Alèst (Gard, Occitània), el secretari de la qual era José Fortea Gracia. També fou membre de la Comissió de Relacions del Prat Vermell en l'Exili.
Francisco Liria Rodríguez va morir el 5 d'octubre de 1961 a Sent Jan de Ceba després de patir una llarga malaltia.
El seu germà menor, Antonio Liria Rodríguez, també fou un destacat militant anarcosindicalista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada