Es farà una inversió de 17.000 euros en la primera fase
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/09/2017
Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries).-
L'Ajuntament de Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries) després de 40 anys de reivindicacions popular per la salvaguarda del jaciment vol posar en valor el conjunt arqueològic i arquitectònic de Santa Maria del Palau, al sector nord-occidental del massís del Montgrí, tocant el termes municipals de Bellcaire i de l’Escala, municipis de l’Alt Empordà, també en l’antic comtat d’Empúries.
En l'actualitat es conserva part de l'antiga església romànica, edificada durant el primer quart del segle XIII en el terme parroquial de Sant de Sant Joan de Bedenga (Bellcaire), i es tenen documentades les restes de l'antic poblat del Palau, que va ser habitat des del segle II abans de la nostra era, en època romana, fins a la Baixa Edat Mitja. El temple comptava amb una confraria i durant el segle XIV va estar durant un temps sospesa de culte. Víctor Català la visità i en prengué nota. El Centre d’Estudis Escalencs aixecà una planta i un alçat.
Amb l’objectiu de fixar els criteris i les actuacions per posar valor aquest important conjunt, l’Ajuntament disposa d’una diagnosi i proposta de gestió elaborada per un despatx d’arquitectura especialitzat en patrimoni i ha signat un conveni amb els propietaris de l’església, Carme López i Josep Maria Guinart, per a la cessió d’ús de l’immoble per 40 anys. Amb la signatura d’aquest acord, que el ple municipal aprovarà aquest vespre, es formalitza el primer pas per tal que l’Ajuntament pugui portar-hi a terme els treballs de consolidació i conservació necessaris per evitar la seva pèrdua irreversible.
Tot i el seu estat d’abandonament, l’església encara conserva una bona part de l’estructura arquitectònica. A simple vista i reconeixent els alts murs de pedra és fàcil percebre el que va ser la nau principal. A més, diferents elements ens permeten relacionar-la amb els d’algunes esglésies alt medievals de l’Empordà, com ara les que es troben als afores d’Empúries.
Temple tardo-romànic de primer quart del segle XIII
L’església era de planta rectangular d’una sola nau i coberta per una volta apuntada i seguida, sense arcs torals ni triomfal ni cap absis adjacent. En general, les façanes es conserven força bé excepte la de ponent, de la que se’n conserva tan sols l’arrencada a nivell de terra, ja que fa poc més que cent anys es va enfonsar aquesta galilea. L’única obertura aparent es troba al mur de llevant, de doble esqueixada i arcs rebaixats. Segons apunta l’expert medievalista Joan Badia-Homs --el primer en publicar un estudi, on fixà la cronologia--, l’església data del segle XIII i és de gòtic primitiu o tardo-romànic, amb unes característiques arquitectòniques molt marcades d’aquest estil. S’emplaça en continuïtat a les restes d’un assentament d’època. La seva arquitectura manté els elements essencials del romànic avançat de l’Empordà: volta apuntada, portes d’arcs en degradació, finestres de doble biaix i arcs de mig punt i parament de carreus ben escairats i allisats que formen filades ben seguides, a més de la inexistència d’absis semicircular.
Jaciment arqueològic de gran interès
A més, es troba situada en un indret arqueològic de gran interès i d’una tipologia que mostra significativament l’evolució històrica del poblament medieval del territori empordanès. Altres estudis i neteges posteriors han posat al descobert el que s’endevina com les restes d’una tomba, del basament de l’altar o del paviment de morter de la nau. Badia-Homs ressalta la importància i interès que suposaria realitzar un estudi en profunditat i una campanya d’excavació arqueològica de la zona.
Pel que fa al poblament de Palau, la localització d’aquesta antiga vila es relaciona també amb la proximitat de l’important camí d’Empúries, una via que es dirigia cap al sud vorejant les planes i travessant el massís del Montgrí. Se sospita que la població va ser abandonada en traslladar-se els seus habitants a l’Escala quan aquesta comença a ser habitada i creix.
Suport de la Diputació i la propietat
Anna Maria Mercader, regidora de Cultura, Patrimoni i Presidenta de l’OA Museu de la Mediterrània, ha agraït la predisposició i facilitats de la propietat a l’hora de formalitzar la cessió d’ús de l’església i ha explicat que aquesta mateixa tardor es portaran a terme els primers treballs de consolidació. En una primera fase s’invertiran 17.000 euros, aportats per la Diputació de Girona (10.000), l’Ajuntament (5.500) i la propietat (1.500). Posteriorment, es planificaran més actuacions de conservació, millora i estudi d’acord amb el projecte de diagnosi i gestió. Mercader també agraeix la implicació del Servei de Monuments de la Diputació pel seu suport en la posada en valor d’aquest element patrimonial.
Per altra banda, Gerard Cruset, tècnic municipal de Patrimoni i director del Museu de la Mediterrània, destaca la importància que té la recuperació d’aquests vestigis per preservar la memòria d’un dels conjunts patrimonials més importants del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Recorda, precisament, que una de les seves singularitats és el fet de tractar-se d’un espai natural d’alt valor ambiental, que ha esdevingut el resultat de la interacció entre l’home i el medi, en un paisatge fortament humanitzat, testimoni de les civilitzacions més antigues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada