L’Ajuntament de Blanes no cedirà espais municipals per celebrar el referèndum de l'1 d'octubre

Miquel Lupiáñez, alcalde de Blanes pel PSC. 

A Platja d'Aro ho decidiran en ple dimarts i a l'Escala cediran els de sempre  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/09/2017  

Blanes (La Selva marítima, comtat de Girona).-   

Segons l’Agència Catalana de Notícies l'Ajuntament de Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona) ha acordat no cedir espais municipals perquè siguin locals electorals en el referèndum de l'1 d'octubre. Després de vàries reunions entre govern municipals i tècnics de l’Ajuntament, el secretari municipal ha emès un informe contrari al respecte.

En aquest document, el secretari atribueix a que la norma està suspesa al Tribunal Constitucional del Regne i per tant la cessió dels locals vulnera la llei.

L'alcalde de Blanes pel PSC, Miquel Lupiáñez, havia assegurat el 21 de juny que no posarien entrebancs al referèndum però que tampoc cometrien cap il·legalitat. El PSC forma govern a aquesta ciutat de la Selva marítima, la tercera més gran de la demarcació de Girona en nombre d'habitants, amb el PDeCAT i ERC.

Després de donar-hi voltes des que van rebre la carta de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, a l’Ajuntament de Blanes han decidit no cedir equipaments municipals per fer el referèndum el proper 1 d'octubre. La decisió no ha estat fàcil i ha estat un informe del secretari municipal el que ha acabat decantant la balança per no col·laborar. En aquest informe, el secretari repassa tots els antecedents de les decisions tant del Parlament de Catalunya com el Govern espanyol i el Tribunal Constitucional des de dimecres. El funcionari conclou que hi ha un advertiment als alcaldes de tots els municipis i per això conclou que "l'Ajuntament no pot posar a disposició de la Generalitat cap local per a les votacions del referèndum ni prestar cap col·laboració amb aquesta finalitat".

Ahir, dijous a la tarda, ja hi va haver una reunió entre l'equip de govern municipal (integrat pel PSC, ERC i el PDeCAT) que va acabar sense acord pendents també de què pogués dir l'interventor municipal. Al final però, ha estat l'informe del secretari el que ha decantat la balança.

Per tenir locals per votar a Blanes el proper 1 d'octubre es podrien fer servir els que són de titularitat de la Generalitat tot i que no siguin els habituals.

La decisió de l'alcalde, Miquel Lupiáñez, pot tenir repercussions a nivell local. L'equip de govern està integrat pel partit de l'alcalde, el PSC, i dues forces sobiranistes: el PDECAT i ERC. Aquesta última, ha emès un comunicat on no garanteixen seguir al govern municipal més enllà del referèndum. L'executiva local s'emplaça, a partir del dia 2 d'octubre, a prendre decisions sobre la continuïtat o no d’ERC al govern de Blanes. Amb tot, cal tenir present que els tres partits tenen 10 dels 21 regidors i que compten amb el suport extern d'altres formacions, sobretot el PP. Una situació d'equilibris que podria variar a partir d'ara tant si l'alcalde es manté en la negativa com si acaba cedint.

A més, es dona el cas que Lupiáñez va fer unes declaracions el mes de juny on es mostrava partidari de no posar entrebancs al referèndum si no suposava cometre cap il·legalitat com a alcalde. En un escrit al seu compte de Facebook també va assegurar que, a títol personal, aniria a votar No tal i com va fer el 9-N.

L’Ajuntament de l’Escala comunica que es podrà votar en els llocs habituals 

A l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries), on governa el PSC, no s'ha firma cap decret d'alcaldia però s'ha informat a la Generalitat que es podrà votar als llocs habituals. A l'Escala el PSC governa amb un regidor no adscrit que trencà amb ICV, partit que demana la seva dimissió, i l’alcalde té majoria absoluta. Per ara, s'ha contestat al Govern de la Generalitat que es podrà votar als llocs de sempre però no s'ha fet cap decret d'alcaldia perquè l’alcalde, Víctor Puga, és de vacances.

Sense decidir fins dimarts a Castell-Platja d’Aro  

A Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà, comtat de Girona), on governa Joan Giraut, que havia militat a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), prendran una decisió en un ple extraordinari el proper dimarts.

A Girona, PP i C's pressionen a Madrenas 

A Girona l'alcaldessa pel PDeCAT, Marta Madrenas, ja ha firmat el decret que li demanava el president de la Generalitat. Tot i això, tant des del PP com des de Ciutadans li han reclamat que canviï la seva postura. Des del PPC, la regidora Concepció Veray ha demanat a Madrenas que ractifiqui i "no posi Girona al marge de la democràcia". Des de Ciutadans han fet un pas més i han presentat un recurs contra el decret d'alcaldia perquè consideren que Madrenas "està fent un ús ideològic de la institució". La portaveu, Míriam Pujola, també ha demanat al PSC que abandoni l'equip de govern municipal "per coherència".

El 'Grup Impuls per Girona' fa temps que s'ha posicionat a favor del dret a decidir  

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el GIG (Grup Impuls per Girona) ha mostrat el seu suport al Parlament de Catalunya amb el referèndum  pel proper 1 d'octubre. Aquesta entitat agrupa les Cambres de Comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, el Fòrum Carlemany, la Foeg i Pimec Girona que aglutinen a unes 50.000 empreses afiliades. El GIG acusa el govern espanyol de "menystenir" les demandes catalanes "sense proposar solucions concretes". A més, demana a les institucionals estatals "el màxim respecte" a la feina del govern i critiquen que el conflicte polític s'hagi judicialitzat sense que això serveixi per trobar mesures de consens. El GIG, que el 2014 ja va redactar el manifest sobiranista del Far (Alt Empordà, comtat de Peralada), ha fet una reunió extraordinària per mantenir el seu compromís. 

En un comunicat, el GIG recorda que s'han pronunciat en repetides ocasions a favor del dret de l'autodeterminació del poble català. Després de defensar primer l'Estatut i un millor finançament després, el 2013 ja es va posicionar a favor de l'exercici del dret a decidir en paral·lel als passos que feia el Parlament.

El 2014 es va redactar el conegut com a Manifest del Far, on s'hi acabarien sumant més cambres de comerç i patronals catalanes. En aquest document s'hi recollia un "ferm suport" al procés endegat pel Parlament i el respecte a la decisió del poble català, fos quina fos.

En una reunió celebrada després de la convocatòria del referèndum de l'1-O i la llei de transitorietat jurídica pel Parlament de Catalunya, el Grup d'Impuls per Girona manté la mateixa postura. Els empresaris ho defensen perquè les demandes catalanes "han estat menystingudes" des del govern estatal a qui acusen d'haver perdut "oportunitats històriques".

"Des del Grup Impuls per Girona exigim el màxim respecte de les institucions estatals a la tasca del govern, parlamentaris, alts càrrecs governamentals i municipals, així com als representants del Pacte pel Referèndum", ressalten. Els empresaris tampoc estan d'acord amb la "judicialització d'un procés essencialment polític".

Per tot plegat conclouen el comunicat demanant "respecte a la tasca del Parlament" ja que tenen el suport de la majoria de diputats "per garantir als ciutadans de Catalunya el dret a decidir".