Nord-est Llibertari: Avui a Perpinyà s’ha mostrat la "solidaritat amb el referèndum a Catalunya Sud"

dimecres, 27 de setembre del 2017

Avui a Perpinyà s’ha mostrat la "solidaritat amb el referèndum a Catalunya Sud"

S’ha presentat la Declaració de Perpinyà.
A tres dies de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre la situació al Principat de Catalunya esdevé cada dia més inquietant per la gent de la Catalunya Nord.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/09/2017
Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló).-

Aquest dimecres al vespre s’ha presentat la Declaració de Perpinyà al Casal a la ciutat en el decurs d’un acte de solidaritat amb la mobilització al Principat de Catalunya i de suport al referèndum d’autodeterminació de l’1-O, amb la participació de Joan Giner (diputat de Podem al Parlament de Catalunya) i Quim Arrufat (ex diputat de la CUP al Parlament) per compartir la gent de la Catalunya Nord les seues reflexions i el seu anàlisi sobre la situació al Principat de Catalunya.

La CUP de Perpinyà, l'NPA 66, Solidaires, CGT 66, CNT 66, ERC i JERC Catalunya Nord, Europe Ecologie Les Verts, MJC 66 (Jeunesse Communiste) i altres organitzacions i col·lectius han organitzat aquest acte per denunciar la repressió de l’Estat espanyol que es pateix i per afirmar el suport nord-català a la expressió popular de la societat catalana en aquest moment històric.

"A mesura que s'apropa el Referèndum de l'1 d'octubre, la situació a Catalunya Sud esdevé cada dia més inquietant. A pocs quilòmetres d'aquí, la reacció ultraautoritària del Govern espanyol que, més enllà del Referèndum, vol castigar les fortes mobilitzacions populars, ens preocupa i ens obliga a actuar" remarquen les organitzacions i col·lectius de la Crida de Perpinyà.

A tres dies de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre la situació al Principat de Catalunya esdevé cada dia més inquietant per la gent de la Catalunya Nord. A pocs quilòmetres de la ciutat de Perpinyà, a l’altra banda de l’Albera, la reacció ultraautoritària del Govern espanyol que, més enllà del boicot institucional armat de l’Estat al referèndum, vol castigar les fortes mobilitzacions populars, preocupa i obliga a actuar les organitzacions i col·lectius que han signat la Declaració de Perpinyà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...