“A POR ELLOS !!!” Comunicat d’Àgora Maçònica

Com si fos el crit d’una nova creuada del segle XXI, contra l’enemic etern d’aquesta Espanya eterna i sagrada, que “som” els catalans, centenars de policies i guàrdies civils han estat acomiadats, per amics, familiars i simpatitzants, amb el conegut crit futbolístic de “la Roja”, “A por ellos”, des de diverses contrades de l’estat.  

Com si fos el crit d’una nova creuada del segle XXI, contra l’enemic etern d’aquesta Espanya eterna i sagrada, que “som” els catalans, centenars de policies i guàrdies civils han estat acomiadats, per amics, familiars i simpatitzants, amb el conegut crit futbolístic de “la Roja”, “A por ellos”, des de diverses contrades de l’estat: Cadis, Huelva, Castelló, etc., com si aquests funcionaris públics, encarregats per a vetllar de la seguretat de la gent, anessin a una destinació on hi hagués una situació ben propera a una guerra. Ni quan han estat destinats a fer meritòries i autèntiques missions pacificadores en zones bèl·liques, han estat acomiadats d’aquesta forma.

El cas és que fins i tot en amplis sectors de la societat espanyola es comencen a sentir avergonyits, per no dir sobresaltats, pel caire que està prenent la situació en aquest enfrontament Catalunya-Estat espanyol, o millor dit, Catalunya amb els poders fàctics que controlen l’Estat espanyol, perquè una cosa és un estat i una altra, les forces que el controlen.

Ens venen un plec de preguntes, a més de les que encara ens poden quedar en el tinter.

-. Realment es creu que aquesta és la millor forma de solucionar una situació de facto, que s’hagués pogut arreglar, ja fa uns quants anys, d’una forma dialogada?

-. Realment, aquesta és la millor mostra com ens estimen als catalans, en diverses zones de l’Estat?

-. Qui ha alimentat, durant anys i anys, aquesta aversió en contra dels catalans i la nostra forma de ser i de com volem viure?

-. És acceptable que cap instància judicial o política, hagi fet la més mínima acció per a contenir la gran quantitat d’insuls de tota mena, que s’han proferit des de mitjans de comunicació seriosos, començant per l’emissora de ràdio i televisió controlada pels bisbes espanyols? Fins i tot s’ha arribat a dir que la situació social a Catalunya era de tal violència, que no era comparable a la viscuda a Euskadi, en els moments àlgids dels assassinats d’ETA. Perdonin l’expressió, per dir això és de miserables. S’han dit tantes i tantes barbaritats en contra nostra, que si s’hagués aplicat a un altre col·lectiu, com els gais o els àrabs, se’ns dubte s’hauria acusat justament d’homòfob o d’islamòfob als qui les haguessin dit. Però contra els catalans tot s’hi val, i no és victimisme, tal com en alguns sectors es diu, es tracta de la nostra dignitat. Només cal repassar les hemeroteques escrites i visuals.

-. Què potser estan mentalitzant a tots aquests policies i guàrdies civils que aquí es trobaran amb un enemic ferotge, que cal reprimir a cops, perquè volen trencar de forma violenta la sacrosanta “Unidad de España”?

-. Tornarem a sentir el “Disuélvase”, al mateix temps que rebíem un cop de porra de l’època dels grisos, amb mocador groc o blau al coll, en dies senyalats com d’1 de maig?

-. Què faran, quan diumenge 1-O, milers i milers de persones s’apropin al lloc on han estat convocats a votar, de forma pacífica, per tal d’expressar la seva opinió?

-. I si davant seu es troben aquell amic o familiar, vingut de la seva mateixa zona d’origen i que cada estiu, quan hi va a passar les vacances, els explica que els seus mitjans d’informació no diuen la veritat del que realment passa a Catalunya, també li donaran el cop de porra o l’identificaran perquè seguidament sigui acusat de desobediència?

-. I que faran, els dies que vindran després del primer d’octubre? Sembla que l’estada d’aquest contingent de forces està prevista fins al dia 6 d’octubre, però i si segueix havent-hi gent al carrer?

-. Perquè tan pocs espanyols, amb dos dits de seny, no es pregunten com pot o que ha passat, per que l’independentisme que fa poc més de 10 anys només representava el 15% de l’electorat i amb tan poc temps hagi arribat quasi al 50% en les darreres eleccions catalanes?

-. Per què des “d’altra banda” no van voler fer mai cas als qui des de Catalunya demanaven una revisió del nostre “encaix” dins d’Espanya, advertint de la situació que ja es començava a albirar, sobretot arran de la famosa sentència del Tribunal Constitucional del 2010?

-. Perquè menteixen tan barroerament quan diuen que la Constitució no permet votar aquest referèndum, i que en tot cas s’hauria de modificar, i que aquesta modificació l’hauria de votar tot el poble espanyol?

-. Ningú no se’n recorda que s’ha modificat la Constitució dues vegades, sense que el poble hagi expressat lliurement la seva opinió? I en una d’elles ens lligava de peus i mans el límit del dèficit pressupostari, que tants dolors i sacrificis ha comportat a milions de persones. I es va assolir amb l’acord dels dos grans partits tornants, amb nocturnitat i premeditació.

-. Què potser aquesta actitud de no voler escoltar respon a interessos partidistes i econòmics de determinades zones de l’Estat? Si revisem hemeroteques, podrem trobar manifestacions del president gallec, extremeny o recentment la portada d’un important diari andalús, en què avisen de les conseqüències econòmiques per a ells? Repetim, és aquesta forma que tenen d’estimar-nos o més aviat es volen per una altra cosa?

-. I així podríem fer-nos unes quantes preguntes més.  

El que sí és evident és que el pròxim dia 1 d’octubre milers i milers de catalans sortirem de casa per anar a dipositar una papereta en una urna, i que d’aquest fet se’n derivaran conseqüències polítiques importants, per a Catalunya i per a Espanya.

I si finalment no ens deixen exercir el nostre dret, que ningú es pensi que la gent es tornarà resignada, amb el cap cot cap a casa. Manifestarà, de forma serena i pacífica, com no pot ser d’altra manera, la seva disconformitat. I això ho veurà el món sencer, ja que els mitjans de comunicació actuals ho permeten. Només cal veure el joc del gat i la rata que s’està produint aquests dies amb els webs que es tanquen i als cap de cinc minuts ja estan funcionant des d’un altre servidor.

I el que encara és més important, què passarà si finalment es decideixen fer el pas definitiu i empresonen als màxims responsables del govern català i del Parlament? El poble es quedarà de mans creuades? L’altre dia quan la Guàrdia Civil va entrar a la Conselleria d’Economia en varem tenir un aperitiu.

El president Rajoy ja pot haver anat als Estats Units, i comprar no sé quants avions de combat, però no li deu haver fet gaire gràcia que a la roda de premsa amb el president Trump, va sentir com li deia: “El presidente dice que no se votará pero hay mucha gente que está en contra”. Ah! I ja teníem prou clar que una possible D.U.I. és competència del Parlament català. Gràcies per l’aclariment Sr. Rajoy!

Barcelona, 27 de setembre de 2017