Com a Rússia en 1917 i a casa nostra el juliol de 1936 surten comitès de defensa com a bolets, amb diferents noms però com a mostra de l’empoderament obrer, popular i estudiantil arreu del país.
Aquest poder comiteril o de soviets autònoms autoorganitzats és la carta amagada que ni l’Estat ni la Generalitat havien calculat que crearia un empoderament proletari i estudiantil (des de l’ESO a la Universitat).
[Perpinyà (Rosselló) 28/09/2017]
L’AMIC DEL POBLE
Una vegada més queda demostrat que és un fal·làcia evident que votant en el marc de la dictadura democràtica burgesa parlamentària és possible transformar la societat a favor dels interessos d’emancipació del proletariat. És un crim el discurs socialdemòcrata, ja que enganya i a més fa que perduri l’explotació i opressió de l’espècie humana. Novament, com amb la victòria frontpopulista de febrer de 1936, que no va poder complir el seu programa de reforma agrària, especialment a Andalusia i Extremadura on la terra encara avui es manté en mans dels terratinents, sense la revolució democràtica burgesa de la reforma agrària i que l’Estat capitalista espanyol manté gràcies al subsidi al jornaler agrícola andalús i extremeny amb les “peonades”, ja que aleshores banquers i oligarques van llogar els quatre generals facciosos i amb l’ajuda militar alemanya i italiana van articular el cop d’estat de juliol de 1936 contra el govern del Front Popular i la República burgesa espanyola. Per postres, el govern Negrín va liquidar la Junta d’Aragó amb una intervenció militar republicana i destruí junt amb l’autonomia de la nació aragonesa les col·lectivitats autogestionàries agrícoles d’aquelles terres germanes amb els Països Catalans.
Avui, novament l’Estat capitalista espanyol de les oligarquies i la banca reprimeix el dret a decidir del poble català, tot impedint una revolució nacional burgesa democràtica catalana: l’Estat contra les urnes per mitjà de la força bruta armada.
Ara, en una situació de doble poder al Principat de Catalunya la batalla l’ha guanyat l’Estat, ja que ha usurpat el control de l’ordre públic (el poder real, sempre armat) i el Govern de la Generalitat ha quedat totalment desarmat, doncs el cos dels Mossos d’Esquadra han quedat integrats a l’aparell repressiu de l’Estat espanyol per mitjà del control policial absolut a Catalunya, en mans del ministre d’Interior del Govern del Regne d’Espanya.
La lliçó històrica és més clara que l’aigua en la qüestió del sistema capitalista electoral: si et deixen votar és per mantenir el sistema hegemònic i si, en el cas d’un capitalisme en mans d’oligarques i banquers es vol fer algun tipus de revolució democràtica burgesa (reforma agrària en 1936 o referèndum d’autodeterminació nacional català en 2017) el procés queda tallat de cop: aixecament militar clerical oligàrquic franquista en 1936 o cop d’estat monàrquic borbònic el setembre de 2017.
L’hora dels comitès incontrolats i la vaga general revolucionària de classe
Com a Rússia en 1917 i a casa nostra el juliol de 1936 surten comitès de defensa com a bolets, amb diferents noms però com a mostra de l’empoderament obrer, popular i estudiantil arreu del país. Aquest poder comiteril o de soviets autònoms autoorganitzats és la carta amagada que ni l’Estat ni la Generalitat havien calculat que crearia un empoderament proletari i estudiantil (des de l’ESO a la Universitat). Un poder desarmat però amb futur, es proclami o no es proclami la “República Democràtica i Social Catalana de Dret”. Passant d’un intent de revolució republicana democràtica burgesa catalana a l’espurna d’una revolució proletària al sud d’Europa, en la riba mediterrània del nord-est peninsular.
Anem a pams. Si en el pas de la dictadura militar franquista a la Constitució del Regne d’Espanya en 1978 el proletariat no va ser prou decidit, amb la claudicació de participar en la farsa electoral de juny de 1977 i votar les forces contrarevolucionàries, aplegades en el PSC/PSOE i PSUC/PCE, aquesta setmana i les properes setmanes, a les vigílies del centenari de la revolució dels soviets (7 de novembre de 1917), s’estan creant les condicions objectives i subjectives social revolucionàries del proletariat al Principat de Catalunya. Una demostració d’aquesta afirmació, a dia d’avui, és el sorgiment, com si fos un esclat de bolets en aquesta tardor sense fred, de comitès de defensa. Ara, caldrà veure si el proletariat, pagesia, treballadors autònoms i l’estudiantat en lluita tindran prou decisió política i consciencia social rebel per paralitzar, de manera inclusiva i indefinida, el país, fins aconseguir treure de Catalunya l’Estat monàrquic espanyol, hereu del Franco i els altres generals facciosos de 1936, un primer pas vers la revolució proletària i l’establiment del socialisme autogestionat i autogestionari, en ruta cap a la implantació del comunisme llibertari.
Tot el poder als comitès, vaga general revolucionària, ocupació dels carrer i les places, autonomia proletària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada