Catalunya viu avui sota una ocupació policial i militar, una situació que s'assimila perillosament a un cop d'estat monàrquic.
Solament la vaga general revolucionària, igual que el 19 de Juliol de 1936, salvarà els drets socials, laborals i polítics de la classe treballadora enfront l’ofensiva repressiva de la monarquia franquista i en defensa de la República del poble, pel poble i amb el poble treballador i les capes populars no assalariades.
[Perpinyà (Rosselló) 26/09/2017]
L’AMIC DEL POBLE
Voltaire enalteix Catalunya el 1751 i escriu: «Catalunya es un del països més fèrtils de la terra i dels que estan millor situats. Regada per preciosos rius, rierols i fonts, tant com la vella i la nova Castella estant privades d’ells, produeix tot l’indispensable per les necessitats de l’home i tot el que pot afalagar els seus desitjos: arbres, llavors, fruits i llegums de totes classes. Barcelona es un dels més esplèndids ports d’Europa, i el país proporciona tot el necessari per la construcció d’embarcacions. Catalunya, en fi, pot prescindir de l’univers sencer, i els seus veïns no en poden prescindir». En canvi, Quevedo digué: «En tanto que en Cataluña quedase algún solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra». En la seva obra El Buscón digué: «El catalán es la criatura más triste y miserable que Dios crió y que son los catalanes el ladrón de tres manos». I moltes altres expressions que delaten i deixen aflorar una rabiosa enveja malaltissa que, solament amb l’anihilament de la nació catalana, es podia apagar.
Molta gent viu dins del radi de cent metres --o a tocar-- dels col·legis electorals previstos per diumenge 1 d’octubre quedarà des de divendres 29 d’octubre a la tarda, dins del recinte (call tancat) precintat policialment de 100 metres a la rodona per impedir, amb la força de les armes (monopoli estatalista de la violència i la coacció física que en diuen “democràcia”, “llei” i Constitució del Regne), que la gent pugui fer ús del seu dret a decidir el seu futur col·lectiu.
Milers de guàrdies civils (García Lorca en deia “caminera” i el van matar) i agents del Cos Nacional de Policia (abans dits els “grisos”) surten de les seves casernes de tot el Regne d’Espanya amb aplaudiments, banderes monàrquiques dels Borbons i crits guerres de la pitjor xusma de l'Espanya Negra que els fa el corredor d'honor: “¡A por ellos!”, “¡Viva España!” o “¡Viva la Guardia Civil!”, entre altres de patrioters espanyols.
No es pot dubtar que els serveis de l’aparell d’Estat i les seves clavegueres, aplicant al peu de la lletra l’estratègia inventada per l’Estat francès durant la seva terrible guerra colonial a Indoxina (“Guerra revolucionària” o “contra subversiva”), en aquest cas la psicològica (enardiment de la tropa i desmoralització de l¡enemic, en aquest cas la població catalana que vol votar l’1-O). Aquestes escenes escenifiquen les desfilades de les legions quan sortien de Roma per anar a conquerir territoris, cosa que van recuperar Mussolini i Hitler en les aventures bèl·liques imperialistes.
La creixen repressió de l’Estat espanyol a Catalunya necessita aplicar també la guerra psicològica.
El Principat de Catalunya viu avui sota una ocupació policial i militar, una situació que s'assimila perillosament a un cop d'estat monàrquic, que es desenvoluparà a partir del divendres de manera descarada en un marc propi de l’Europa ocupada els anys 40 per les tropes alemanyes i italianes.
Solament la vaga general revolucionària, igual que el 19 de Juliol de 1936, salvarà els drets socials, laborals i polítics de la classe treballadora enfront l’ofensiva repressiva de la monarquia franquista i en defensa de la República del poble, pel poble i amb el poble treballador i les capes populars no assalariades. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada