 |
| Concentració ahir al vespre davant l'ajuntament de Barcelona . |
Un seguit mobilitzacions ahir a tot el Principat de Catalunya en defensa del referèndum del primer d'octubre.
La maquinària repressiva de l'Estat contra el referèndum entra en un abisme legal. Sobre les actuacions repressives de l'Estat espanyol per aturar l'1-O hi ha diversos juristes alerten que s’entra en un camp desconegut, on molts escenaris ni tan sols estan previstos per la llei del Regne.
La Fiscalia ordena a Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil que requisin urnes i paperetes.
El TSJC admet a tràmit les querelles dels fiscals de Catalunya contra el Govern i la Mesa per desobediència, prevaricació i malversació, un últim delicte que implica penes de presó.
El fiscal general demana tancar el web de l'1-O i fiances al Govern de la Generalitat.
L'Estat no descarta recórrer a l'article 155 i adverteix els voluntaris de les conseqüències de cooperar amb l'1-O.
Hisenda remet un avís a la Generalitat perquè expliqui les despeses del web de l'1-O i del vídeo institucional.
La gent de Valls es planta davant la intimidació de la Guàrdia Civil.
Els agents escorcollen aquest matí la seu del setmanari El Vallenc i de nou l’impremta de Constantí.
El Col·legi de Periodistes condemna l’assalt de la Guàrdia Civil a El Vallenc.
[Barcelona (República Democràtica i Social Catalana) 09/09/2017]
L’AMIC DEL POBLE
 |
Moment de la firma del decret de convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre. Segons l'advocada Gemma Calvet, "estem davant d'una estafa democràtica. Per què van permetre que es presentessin a les eleccions uns partits si no els permeten aplicar el seu programa?".
|
Després de l’aprovació de les llei del Referèndum per l’Autodeterminació i de Transitorietat jurídica i fundacional de la República Democràtica i Social Catalana, més de sis-centes alcaldesses i alcaldes ja han manifestat el seu suport a l’1-O i la seva disponibilitat a cedir els locals. Alguns, però, encara no ho han fet i d’altres, sobretot després de la interlocutòria del Tribunal Constitucional espanyol afirmant que havia suspès la llei del Referèndum, han anunciat que desobeiran la norma aprovada aquesta setmana pel Parlament Catalunya, com quasi tots dels PSC (Lleida, Tarragona, l’Hospitalet de Llobregat, Gramenet, Blanes, Tiana i altres) i l’únic que en que compte el PP al Principat. Pensem que les eleccions locals hauria de ser la primera mesura política que caldria emprendre la República, tot just proclamada i obert el procés constituent republicà català, ja de persistir en el poder local els partits monàrquics que fan boicot al referèndum d’autodeterminació això seria un sabotatge polític i social permanent al procés constituent de democràcia participativa. Haurem de veure el que l’oportunista i demagoga populista, entre Evita i la Pasionaria, Ada Colau, que cal desemmascarar encara que finalment obrir locals municipals de Barcelona per anar a votar.
Ahir, a les 8 del vespre, molta gent es va concentrar a les portes dels ajuntaments de les seves poblacions, després que la CUP convoqués mobilitzacions en defensa del referèndum d’autodeterminació a tots els municipis de Catalunya.
Una gentada a Lleida contra el PSC
A Lleida, per exemple, mil cinc-centes persones es van concentrat davant de la paeria per demanar a l’alcalde de la ciutat i president del Partit dels Socialistes de Catalunya, Àngel Ros, cedeix espais per a la votació.
Molta gent davant l’ajuntament de Barcelona contra l’actitud oportunista d’Ada Colau
A Barcelona, es va aplegat una gentada a la plaça de Sant Jaume després que l’executiu municipal hagi demanat més informació al Govern de la Generalitat abans de decidir si cedirà els locals de votació pel referèndum del primer d’octubre.
A Barcelona van ser diversos els punts amb mobilitzacions. Un de les més destacades va ser la concentració de Sants.
Marta Madrenas pel referèndum
A Girona l’Ajuntament encapçalat per Marta Madrenas ja havia anunciat que obeirà la llei del referèndum i cedirà els espais necessaris per l’1-O. Tot i això, molta gent es va aplegat a la plaça del Vi per defensar el referèndum.
Molta participació a Tarragona
A la plaça de la Font de Tarragona tampoc no hi van faltar els manifestants ahir al vespre en defensa del referèndum de l’1-O.
Protesta a Blanes contra l’alcalde
La gent de Blanes va sortir al carrer per reclamar a l’alcalde, Miguel Lupiáñez, del PSC com el de Lleida, que rectifiqui i respongui favorablement a la petició del Govern de la Generalitat perquè cedeixi els espais municipals.
Suport al referèndum a Sabadell
A Sabadell també hi va haver una concentració, malgrat que l’equip de govern municipal i el seu alcalde, Maties Serracant, ja havia confirmat que s’implicarà amb la celebració del referèndum.
També a Reus
A Reus, la CUP la gent es va concentrar a la plaça del Mercadal.
Concentració a la plaça de l’ajuntament de Figueres
A Figueres la gent també es va manifestar a la plaça de l’ajuntament.
La maquinària repressiva de l'Estat contra el referèndum entra en un abisme legal
Segons publica DIRECTA les actuacions repressives de l'Estat espanyol per aturar l'1-O entren en un camp desconegut, on molts escenaris ni tan sols estan previstos per la llei del Regne. "El referéndum no se va a celebrar. No renunciaré a nada para impedirlo." Són les paraules de Mariano Rajoy en la seva compareixença posterior al Consell de Ministres extraordinari celebrat dijous 7 de setembre a migdia. El govern del PP va acordar la impugnació de la llei del Referèndum d’Autodeterminació i del decret de convocatòria davant del Tribunal Constitucional del Regne d’Espanya. A mitjanit, el màxim òrgan judicial espanyol n'acordava la suspensió. La Fiscalia General de l'Estat, en paral·lel, redactava una instrucció dirigida a la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia espanyol i els Mossos d'Esquadra amb l'ordre d'adoptar "les mesures necessàries per a intervenir efectes o instruments destinats a preparar o celebrar el referèndum il·legal".
Consultat per DIRECTA l'advocat Àlex Solà, membre de la Comissió de Defensa del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, considera que "la resposta que està donant l'Estat espanyol és la prevista, les facultats d'execució de les seves pròpies resolucions fins ara el Tribunal Constitucional no les ha exercit".
Preceptes que no s'han fet servir mai fins ara
Rafa Calderón, de l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, coincideix amb aquesta visió i augura que una hipotètica imposició de la Llei de Seguretat Nacional, "en aplicació estricta de la norma donaria a l'Estat el comandament dels Mossos, però no sabem com s'aplicaria". I és que són molts els dubtes entre les juristes en relació a la part executiva de qualsevol decisió judicial o governativa, per una simple raó, són preceptes que no s'han fet servir mai fins ara.
L'activació de l'article 155 de la Constitució espanyola necessitaria una sèrie de tràmits, segons detalla Solà. "Possible sempre ho és, ens han demostrat que estan forçant la legalitat, també podria passar amb l'aplicació de l'article 155, tot i que aquesta decisió necessitaria d'un escalfament previ. Un primer requeriment per part del Govern a l'administració autonòmica i després portar-ho al Senat", explica.
Resposta contundent de l'executiu Rajoy
Calderón no s'atreveix a fer previsions concretes però està convençut d'una resposta contundent de l'executiu Rajoy: "hi haurà una reacció del Govern fortament repressiva, que posarà en evidència la incapacitat del PP de conviure amb el fet que es posi en qüestió l'eix central del pensament de l'Espanya unida, tot l'imaginari reaccionari del PP cavalca sobre aquesta idea i posar-ho en qüestió no els permet entomar-ho de manera democràtica".
“Estem davant d'una estafa democràtica” del sistema representatiu
Per a Gemma Calvet, a preguntes de DIRECTA, la clau del conflicte no és jurídica sinó que es troba en el cor mateix del sistema de democràcia representativa. "Hi ha uns programes electorals d'uns partits que una majoria de la població van votar. Estem davant d'una estafa democràtica. Per què van permetre que es presentessin a les eleccions si no els permeten aplicar el seu programa? Com es canalitza la independència si l'Estat mai ha donat una sortida per fer-ho? És un algoritme democràtic", reflexiona. "Tot l'imaginari reaccionari del PP cavalca sobre la idea d'una Espanya indivisible i posar-ho en qüestió no els permet entomar-ho de manera democràtica", afegeix Calderón. I Gemma Calvet rebla: "Aquí el poder el té un govern de Madrid que vol aturar la vida parlamentària catalana, però la força la té la gent i la ciutadania que vol votar, sigui sí o no".
Les properes passes del T C són una incògnita
Les properes passes del Tribunal Constitucional són una incògnita. "La reforma de la Llei Orgànica es limita a dir que el Tribunal Constitucional pot inhabilitar els càrrecs públics, però l'actuació coercitiva d'aquesta inhabilitació no està prevista, enlloc es concreta com s'ha d'implementar", ens adverteix Àlex Solà. I en relació a les normes fins ara aprovades pel Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat, planteja recorreguts jurídics diferenciats: "El control de la constitucionalitat de les lleis recau sobre el TC, però els decrets no estan a l'òrbita de coneixement del TC sinó dels tribunals del contenciós-administratiu, en aquest cas el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya". Malgrat això, reconeix que el nou procediment d'execució de sentència del TC "obre uns marges desconeguts i molt amplis". "D'aquí a l'1 d'octubre no hi haurà cap sentència ferma que inhabiliti a cap càrrec institucional, ni per les querelles noves ni per les que ja estan obertes". "Llevat que el TC faci servir les noves potestats que no s'han fet servir fins ara no s'haurien de produir inhabilitacions", assenyala Solà, confiat en què no hi hagi mesures d'excepció.
Les causes generals estan prohibides
Anaïs Franquesa, del Centre Irídia de Defensa dels Drets Humans, preguntada sobre el procediment obert a la justícia ordinària --que se segueix al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona per un presumpte delicte de sedició-- puntualitza: "De què estem parlant? D'una causa contra totes les actuacions i qualsevol persona? Aleshores es converteix en una causa general i les causes generals estan prohibides". Aquest jutjat d'instrucció, recorda Franquesa, no podria ordenar mesures cautelars contra persones aforades, "la causa s'hauria de traslladar al TSJC". "Per un delicte de sedició hi ha d'haver un aixecament tumultuari de la població, no hi pot entrar de cap manera la celebració d'un referèndum", considera.
Pel que fa al Tribunal Constitucional, assenyala que "els quatre recursos presentats dijous pel Govern espanyol no demanen la inhabilitació, sinó que insten al testimoni de particulars per portar-ho a la fiscalia i obrir querelles", afegeix. La Fiscalia ha ordenat als cossos policials que confisquin materials destinats al referèndum, "però si es necessiten ordres d'entrada i registre s'haurà de judicialitzar la causa, no ho pot acordar la fiscalia", puntualitza Franquesa. I per concloure fa aquesta reflexió: "el moll de l'os és que l'organització d'un referèndum va quedar despenalitzada del Codi Penal, partint de quin delicte actuaran els mossos per confiscar unes urnes, per la desobediència al Tribunal Constitucional?".
La Fiscalia ordena a Mossos, Policia Nacional del Regne i Guàrdia Civil que requisin urnes i paperetes
Segons l’agència EFE el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va dictar un ofici en el qual ordena als màxims responsables dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola que, en el marc de les seves funcions de policia judicial, elaborin atestats en «qualsevol actuació d'autoritats, funcionaris públics o de particulars» dirigida a «l'organització del referèndum», i que intervinguin «els efectes del delicte»: urnes, paperetes o altres materials. Maza va remetre els escrits al fiscal superior de Catalunya i als quatre fiscals en cap provincials.
En l'ofici, el fiscal fa un repàs dels pronunciaments dels últims mesos del Tribunal Constitucional (TC), i conclou que «la falta de competència» de Catalunya per «convocar consultes, fins i no tot no referendàries, que tractin sobre qüestions que afecten l'ordre constituït i al fonament mateix de l'ordre constitucional, és un notori i, indubtablement, de coneixement indiscutible per part de tots aquells que tenen alguna responsabilitat pública». Per això, «queda fora de tot dubte la il·legalitat de qualsevol acte dirigit a la celebració del referèndum», afirma.
A més, Maza afegeix que «la notorietat de la prohibició» dels actes relacionats amb el referèndum fa que qualsevol conducta d'autoritats, funcionaris públics o particulars dirigida a aquest fi pugui ser constitutiva dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics.
L'ofici inclou que tant el fiscal superior de Catalunya com els provincials remetran instruccions particulars en el mateix sentit «si tenen coneixement de qualsevol acte concret» a la demarcació «dirigida a l'organització» de l'1-O.
En paral·lel, la Fiscalia va demanar el tancament dels webs a través de les quals s'està impulsant i donant «una aparença de cobertura legal» al referèndum i que imposin fiances si és necessari als membres del Govern per assegurar les seves responsabilitats pecuniàries. També reclama que s'adverteixi als alcaldes i a tots els mitjans de comunicació públics i privats perquè no insereixin publicitat o propaganda sobre l'1-O.
Les dues querelles de la Fiscalia
D'altra banda, la Sala d'Admissió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre a tràmit les dues querelles presentades per la Fiscalia Superior de Catalunya contra tots els membres del Govern i cinc dels set membres de la Mesa del Parlament per la convocatòria de l'1-O.
Una de les querelles va dirigida contra el president Carles Puigdemont i la resta del Govern per desobediència, prevaricació i malversació, un últim delicte aquest que implica penes de presó, per entendre que el Govern fa un «ús il·legal de fons públics» amb el referèndum. A la querella, la Fiscalia justifica la inclusió del delicte de malversació de cabals públics perquè el Govern posa en marxa un procediment, el referèndum, «que generarà un important despesa pública» i i amb la seva actuació possibiliten «portara terme un acte» que és «constitutiu de delicte». Quant al delicte de prevaricació, acusa el Govern de pretendre l'«oberta i deliberada derogació» de la Constitució. Respecte al delicte de desobediència, el fiscal recorda que han estat «especialment advertits» del deure «d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir els mandats» del Constitucional.
La segona querella va contra la presidenta el Parlament, Carme Forcadell, i els quatre membres de la Mesa que van votar admetre les lleis de ruptura «per la seva contumaç i obstinada voluntat d'incomplir els mandats constitucionals». Els atribueix «desobediència greu comesa per autoritat pública», prevaricació i malversació.
L'Estat no descarta recórrer a l'article 155 i adverteix els voluntaris de les conseqüències de cooperar amb l'1-O
Segons un despatx de l’agència EFE el Govern espanyol va suggerir ahir que, si calgués, no descarten recórrer a l'article 155 de la Constitució del Regne d’Espanya. El Govern espanyol també va decidir recórrer al TC la llei de Transitorietat aprovada al Parlament i va advertir que han d'atenir-se a les conseqüències tots aquells que col·laborin amb l'organització d'un referèndum il·legal, entre ells els ajuntaments o els voluntaris.
Per segon dia consecutiu, Rajoy va presidir una reunió del Consell de Ministres, i si en la del dia anterior, de caràcter extraordinari, es va acordar la presentació de quatre recursos davant el TC , ahir es va donar via lliure a dos recursos més. En concret, previ informe favorable del Consell d'Estat, el Gabinet va facultar Rajoy perquè, quan es publiqui al DOGC la llei de Transitorietat doni instruccions per recórrer-la.
En la roda de premsa posterior, el portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo, va considerar que aquesta llei implica la ruptura «total i absoluta» amb l'ordre constitucional i pretén obrir un període constituent a Catalunya.
El segon recurs al TC aprovat ahir va contra determinats preceptes de la llei del codi tributari de Catalunya i que pretén impulsar una Hisenda pròpia. Méndez de Vigo va destacar que amb tot això el Govern espanyol demostra que està preparat per seguir actuant de forma immediata davant les decisions dels independentistes i que la millor prova és que en 24 hores s'ha anul·lat la llei del referèndum. I està disposat a seguir actuant de la mateixa manera i sense descartar res, fins i tot, si calgués, recórrer a l'article 155 de la Constitució i que suposaria la suspensió de l'autonomia. Ho va suggerir el mateix portaveu quan, en ser preguntat si les paraules en les quals Rajoy va dir que no renunciava a res, incloïa l'aplicació del 155. va respondre: «Sense renunciar a res és sense renunciar a res». Però va voler deixar clar que les mesures seran proporcionades i s'adoptaran en diàleg permanent amb els líders del PSOE i de Cs.
Per la seva part, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va anunciar que el seu departament ha remès a la intervenció de la Generalitat un advertiment perquè expliqui el web de promoció del referèndum il·legal i el vídeo que anima a votar l'1-O, i que justifiqui com ha sufragat aquestes accions. Montoro va subratllar que el Govern central «està en condicions de garantir que no s'utilitzarà un sol euro de diners públics» de la Generalitat en el referèndum i que el Govern català «haurà de justificar d'on vénen els recursos».
La gent de Valls es planta davant la intimidació de la Guàrdia Civil
 |
| Un centenar de persones s’han mobilitzat a Valls per a protestar contra la Guàrdia Civil, que aquest matí escorcolla la seu del setmanari El Vallenc. |
Molt greu el que està passant en aquests moments a Valls (Alt Camp). Cap a les 11:30 del matí d’aquest dissabte ha tingut lloc un registre, un escorcoll per part de la Guardia civil al setmanari El Vallenc de Valls, que s’imprimeix en l’impremta de Constantí (Tarragonès), que aquest migdia torna ser registrat, concretament en el despatx de l’empresa,on hi ha ordinadors.
Desenes de persones s’han mobilitzat a Valls per a protestar contra la Guàrdia Civil, que aquest matí escorcolla la seu del setmanari El Vallenc. Quatre agents, acompanyats d’una secretària judicial, cerquen informació relacionada amb els preparatius del referèndum.
La Guàrdia Civil ha escorcollat aquest matí la seu del setmanari El Vallenc, a Valls. Segons que explica el diari La República, l’actuació respon a la cerca de documentació impresa a l’empresa Indugraf.
“Fa mitja hora que han entrat, a les 11.30 hores aproximadament. Són quatre agents i, de moment, no estan escorcollant ni registrant res. Només han demanat pel director del setmanari” han explicat fonts del setmanari a l’Agència Catalana de Notícies.
Una concentració ciutadana s’ha aplegat en pocs minuts a les portes del setmanari El Vallenc com a mostra de repulsa a la presència de la Guàrdia Civil. “On estan les paperetes? Les paperetes on estan?”, "Fora les forces d'ocupació" han estat alguns dels eslògans que han corejat el centenar de persones, darrera una pancarta amb el lema ‘Democràcia’.
Escorcolls també a Constantí
La Guàrdia Civil ha tornat a entrar aquest dissabte a la impremta Indugraf Offset de Constantí a la recerca de documentació o material relacionat amb el referèndum. Segons han confirmat fonts de la impremta a l’Agència Catalana de Notícies, set agents han entrat a la impremta a un quart d’una del migdia per inspeccionar els locals a la recerca d’algun rastre de documentació.
Ahir divendres la Guàrdia Civil ja va inspeccionar els locals durant dues hores, seguint l’ordre de la fiscalia de Tarragona, després d’haver practicat durant dos dies escorcolls als vehicles que accedien a l’empresa.
Reaccions
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, han condemnat l’escorcoll de la Guàrdia Civil, així com el president de l’ANC, Jordi Sànchez, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i altres dirigents polítics.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya condemna l’assalt de la Guàrdia Civil a El Vallenc
El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha condemnat l’assalt i escorcoll de la Guàrdia Civil al setmanari El Vallenc. En un breu comunicat, el Col·legi ha recordat que la informació i el periodisme són un dret ciutadà fonamental per la democràcia.
Aquest matí, quatre agents de la Guàrdia Civil han entrat a la seu del setmanari El Vallenc per a cercar informació sobre els preparatius referèndum. Alhora, també escorcollen novament l’empresa Indugraf de Constantí, on ahir ja van sortir-ne amb les mans buides.
L’actuació ha provocat una forta resposta de la ciutadania de Valls, que s’ha plantat davant l’assalt de la Guàrdia Civil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada