divendres, 4 d’agost del 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 4 d'agost de 1901 neix a Jumella el militant anarquista Juan Manuel Molina Mateo, més conegut com Juanel.

Lola Iturbe i Juanel a Brussel·les (1928)Exiliat en el decurs de la Retirada de febrer de 1939, va ser delegat aquest any del Comitè General del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) --constituït el 25 de febrer d’aquell any-- per als camps de concentració, fent viatges a partir de juny sota la indicació del seu president, Marianet Rodríguez Vázquez, a Perpinyà, per saber sobre la situació de la militància llibertària a la Península, i al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló. 


Juan Manuel Molina Mateo:   
El 4 d'agost de 1901 neix a Jumella (Altiplà, Múrcia) el militant anarquista Juan Manuel Molina Mateo, més conegut com Juanel. De petit treballava les terres paternes i amb menys de 15 anys ja havia llegit els escriptors anarquistes.
Va militar al Centre Obrer, fundat en 1910, del seu poble, i del qual va arribar a ser vicepresident amb 18 anys.
Detingut per primera vegada en 1919 --ho serà en 17 ocasions--, va rebutjar fer el servei militar obligatori i amb documentació falsa es va traslladar a Barcelona, on milità en sindicats i en grups anarquistes. En aquesta ciutat serà membre del Comitè Nacional de la CNT i secretari de la Comissió Nacional Provisional de Relacions dels Grups Anarquistes arran del ple anarquista català de 1922. Va col·laborar en la premsa llibertària i va conèixer la militant anarcosindicalista Lola Iturbe, que es convertirà en la seva companya per a tota la vida. Va treballar en una cooperativa de material de construcció de Granollers (Vallès Oriental) i de Barcelona.
Després de la fabricació amb poc èxit de bombes de mà, va haver de fugir en 1926 a l’Illa de França, on serà secretari general dels Grups Anarquistes de Llengua Espanyola mentre treballava en la construcció a París.
Detingut, va estar tancat a diverses presons franceses abans de ser expulsat de l’hexàgon francès. Instal·lat a Brussel·les (Bèlgica) amb Ascaso i Durruti fins a començaments de 1930, serà membre del Comitè de Defensa Anarquista Internacional i col·laborarà en La Voz Libertaria.
De tornada a Barcelona, ocuparà la secretaria de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) entre 1930 i 1935 en substitució de José Elizalde, amb un incís d'un any de presó en 1932.
Durant la República dirigirà i administrarà Tierra y Libertad i Tiempos Nuevos. Detingut el 19 de juliol de 1936, és alliberat el mateix dia.
Representarà els llibertaris en el Comitè d'Abastos i fins a maig de 1937 serà subsecretari de Defensa de la Generalitat de Catalunya, quan Francesc Isgleas n’era conseller per la CNT-AIT. Va rebutjar el càrrec de comissari del Tribunal Militar de l'Exèrcit Popular de la República i va actuar com a comissari dels cossos X i XI de l'Exèrcit Popular.
Exiliat en el decurs de la Retirada de febrer de 1939, va ser delegat aquest any del Comitè General del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) --constituït el 25 de febrer d’aquell any-- per als camps de concentració, fent viatges a partir de juny sota la indicació del seu president, Marianet Rodríguez Vázquez, a Perpinyà, per saber sobre la situació de la militància llibertària a la Península, i al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló.
Va participar en els grups d'acció de Ponzán i de Remiro --l'abril de 1939 a Nimes amb Ponzán va preparar un pla d'actuació a la Península, però que va ser rebutjat l'any següent pel Comitè General del MLE i que va suposar la seva ruptura amb Germinal Esgleas-- i va exercir de delegat de l'Exterior del Comitè Nacional clandestí de Pallarols, facilitant que molts perseguits poguessin arribar a l’exili.
Detingut a l’hexàgon francès en diverses ocasions entre 1940 i 1943, va ser un dels primers que va participar en la reconstrucció de la CNT exiliada, essent present en els primers plens clandestins, i serà el primer secretari general de la CNT en l’Exili francès.
Es decantarà per les tesis col·laboracionistes amb el  Govern de la República en l’Exili, que eren dominants a l’Interior peninsular, fet que el va situar en el centre de les disputes de l'època, convertint-se en una mena de ‘bèstia negra’ de la FAI i la majoria de la CNT exiliada. No va voler presentar-se a la reelecció durant el Congrés parisenc de 1945 i quan es va consumar l'escissió es va alinear amb el Subcomitè del qual va ser delegat a l’Interior.
El febrer de 1946 va entrar clandestinament a la Península i assumeix la Secretaria de Defensa del Comitè Nacional clandestí i, el març, de l'Aliança Nacional de Forces Democràtiques (ANFD), que aplegava també el PSOE i la UGT.
Detingut l'abril d'aquest any, va ser condemnat a 15 anys dels quals en va complir diversos a Alcalá d’Henares (Madrid, Castella la Nova), Sant Miquel dels Reis (Orriols, València, País Valencià), Ocaña (Toledo, Castella la Nova), Buitrago del Lozoya (Madrid, Castella la Nova) i Fuencarral (Madrid, Castella la Nova) entre 1946 i 1952.
Alliberat, va marxar a Occitània, i s'instal·là a Tolosa de Llenguadoc (Alta Gasrona). Durant molt de temps va romandre al marge de la militància cenetista activa, però sense abandonar les idees, fins al 1976, quan retornà mogut per la reconstrucció confederal a Barcelona. Per a molts ha estat el màxim representant de les tesis col·laboracionistes amb el Govern de la República en l’Exili --famosa és la seva Ponència Juanel-- entre 1939 i 1945, i per tant molt criticat per la FAI. No obstant,  acudia encara en 1975 a adquirir llibres en la llibreria cenetista que hi havia al carrer Vignoles, núm. 33, de París, que era regentada a nivell de la Regió parisenca de la CNT-AIT en l’Exili per l’antic deportat, mestre i poeta Roc Llop, amb qui mantenia una relació cordial.
Va escriure infinitat d'articles per a diverses publicacions llibertàries, com ara Acción Social Obrera, Asturias, El Comunista Libertario, Cultura Obrera, Historia Libertaria, Redención, Solidaridad Obrera, Suplemento a Tierra y Libertad, Tiempos Nuevos, Tierra Libre, Tierra y Libertad i La Voz Libertaria, entre altres. Va col·laborar en la Historia en fascicles d'Abad de Santillán.
És autor de llibres com La insurrección anarquista del 8 de diciembre de 1934 (Barcelona, 1934), Noche sobre España. Siete años en las prisiones de Franco (Mèxic, 1958), España Libre (Mèxic, 1966; recopilació i traducció de textos de Camus), El movimiento clandestino en España (1939-1949) (Mèxic, 1976), El comunismo totalitario (Mèxic, 1982), entre altres.
Juan Manuel Molina va morir el 20 de setembre de 1984 a Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada