 |
| L’aparcament de Castell, ple de vehicles en una imatge d’aquest estiu. |
Denúncia a Palamós pel nom de la plataforma Salvem Castell.
El govern municipal vol allunyar de la platja un pàrquing per protegir l’espai.
Històrics de la plataforma i signants del manifest constituent d’aquest col·lectiu social que als noranta va lluitar per salvar l’espai litoral verge censuren al PSC local que l’invoqui per defensar un pàrquing de platja.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/08/2017
Palamós (Baix Empordà, comtat de Girona).-
Llegim en la premsa convencional comarcal que el fet oportunista del PSC local d’una difusió de fulls volants amb l’etiqueta #PlataformaSalvemCastell en bústies de Palamós i Sant Joan (Baix Empordà, comtat de Girona) contra el trasllat de l’aparcament de la platja palamosina que el govern municipal --format per ERC i CiU--, amb l’aval de la Comissió d’Urbanisme, planeja allunyar de la zona de bany uns 350 metres terra endins, ha indignat els històrics del col·lectiu proteccionista que a la dècada dels noranta va salvar de la urbanització la major part de l’espai natural.
El portaveu de la darrera junta constituïda de la plataforma Salvem Castell, Rafel Bonillo, ha qualificat de “miserable i lamentable” que “un determinat grup de l’Ajuntament” --el PSC-- utilitzi el nom de l’entitat conservacionista per defensar el moviment de trànsit que genera el pàrquing prop de la platja i es posicionen a favor del trasllat: “A l’estiu és evident que la presència diària d’aproximadament mil cotxes no fa cap bé a Castell.” Bonillo assevera que “Salvem Castell és una associació constituïda legalment i “ningú pot usar el nom” sense autorització.
L’exportaveu assegurava ahir al diari El Punt Avui que tot i que la plataforma “fa molts anys que no està operativa” i es va dissoldre, un cop assolit l’objectiu que es desprogramés el desenvolupament dels plans d’urbanització i l’espai --avui protegit com a zona PEIN-- passés a mans de la Generalitat, continua constituïda legalment. I recorden que, a més de la preservació, aleshores ja reivindicaven un pla de gestió ambiental en la línia amb el projecte que ara vol tirar endavant el municipi.
Canvi de model
El canvi de model d’aparcament consisteix en protegir l’ecosistema, on la temporada d’estiu passada, amb aparcament controlat i de pagament, hi van comptar 48.417 vehicles en tres mesos i mig. Bonillo avala aquesta tesi i creu que “cal restar pressió a l’entorn de la platja, on hi ha el sistema dunar, la desembocadura de la riera i la pineda” annexa al pàrquing, indrets sotmesos a una creixent presència humana i fenòmens derivats com ara la polseguera que aixeca el trànsit constant de vehicles. Per la seva banda, Ferrés qüestiona que vulguin posar “traves a un model de platja popular i oberta a tothom”, a banda de criticar que el pla ha prosperat “sense consens amb la resta de grups, ni participació ciutadana, ni escoltant l’opinió dels usuaris”.
Inversió municipal
El govern d’ERC i CiU defensa que el pla, a més del trasllat de l’aparcament, preveu restaurar l’ecosistema i un seguit de mesures, com ara passeres i itineraris per facilitar la connexió a peu o en bicicleta entre la Fosca, Castell i les cales Canyers, Sanià, Estreta i la zona del Crit.
Entre els primers vint signants del primer manifest Salvem Castell, en 1991, n’hi ha que ja s’han assabentat de la campanya del PSC local, encapçalada per l’anterior alcaldessa Teresa Ferrés, continua amb la difusió dels fulls volants als parabrises dels vehicles que encara estacionen al pàrquing. En aquest sentit rebutgen l’oportunista operació d’utilitzar la denominació Plataforma Salvem Castell, com ara l’ecologista empordanès Miquel D. Piñero entre altres signants.
Oposició fa un quart de segle a la urbanització de la platja de Castell
La plataforma Salvem Castell es va constituir el 1991, arran d’un projecte d’urbanització dels entorns de la platja de Castell que va topar amb l’oposició de la majoria de la gent de Palamós i Sant Joan.
El pla general d’urbanisme redactat entre el 1985 i el 1990 hi preveia requalificar sòl per a 400 habitatges, un hotel i un camp de golf. Però la mobilització popular, liderada per la plataforma amb la recollida de 13.124 signatures, va empènyer l’aleshores alcalde, Josep Ferrer, a aprovar la convocatòria d’un referèndum aleshores insòlit. Dels prop d’11.000 ciutadans amb dret de vot, 6.001 van exercir el dret de vot (un 56,5% de participació). Pràcticament un 70% dels sufragis es van oposar la urbanització. Ferrer va escoltar la voluntat majoritària i va emprendre la requalificació dels terrenys com a sòl no urbanitzable, però tot plegat no va cristal·litzar fins que l’any 1999 la Generalitat de Catalunya va adquirir les 76 hectàrees afectades del paratge de Castell als seus propietaris, per 2.400 milions de pessetes --14,4 milions d’euros segons el canvi establert--. Posteriorment, el 2002, va adquirir per 12 milions més d’euros la resta de sòl de la plana de Castell. I el 2003, amb la declaració de tot l’àmbit com a zona PEIN, l’associació Plataforma Salvem Castell es va dissoldre.
Naturisme a la platja de Castell
En l’aposta per renaturalitzar l’espai de la platja de Castell, el Club Català de Naturisme hi va fer dissabte una banyada nudista per reivindicar més espai per al col·lectiu, ara relegat a la caleta de l’extrem de ponent de la platja, però amb escassa capacitat. El president de l’entitat, Segimon Rovira, ha anunciat a Ràdio Palamós que reclamaran a l’alcalde, Lluís Puig que s’ampliï la zona per practicar el naturisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada