Defensa organitza una jura de bandera per a civils a Figueres en plena campanya del referèndum de l’1-O

Cartell de la jura de bandera a Figueres. 

Al setembre hi ha previstes gairebé una desena de jures a diversos punts del Regne, cosa que entra de ple en l’aplicació psicològica del manual de la ‘guerra revolucionària’.  

L’Exèrcit del Regne entrarà en campanya de l’1-O amb una jura de bandera al castell de Sant Ferran de Figueres el dissabte 23 de setembre, dirigida a la societat civil unionista.  

Els civils que hi participin adquiriran per compromís --jurat o promès-- guardar la constitució i, si és necessari, entregar la vida en defensa d’Espanya.   

Observadors hi veuen un subtil compromís bèl·lic civil que prefiguraria una futura formació de milícies político-militars unionistes a Catalunya.  

Les inscripcions per aquest acte a Figueres estaran obertes a la Subdelegació de Defensa de Girona o al Regiment d’Infanteria Arapiles número 62 a Sant Climent Sescebes, d'on va sortir l’escamot que va fer les maniobres a l’Illa Mateua (Montgó, l’Escala), coorganitzades per l’amo del càmping del mateix nom i regidor pel PDeCAT, Martí Guillem Sureda.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/08/2017   

Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú).-   

 Una jura de bandera per a personal civil aquest any a Barcelona, presidida pel tinent general Fernando Aznar Ladrón de Guevara. 

El govern Rajoy assegura que té estudiats tots els possibles escenaris i mesures a adoptar. Tot amb un sol objectiu, diu el Govern espanyol: el referèndum català d’autodeterminació no se celebrarà. De tota manera, el PP ha descartat, "per raons temporals i jurídiques", posar en marxa l'aplicació de l'article 155 de la Constitució del Regne d’Espanya, que obre la porta a la suspensió de l'autonomia d'una comunitat, segons el portaveu al Congrés, Rafael Hernando. En canvi, davant l’anunci d’un referèndum d’autodeterminació del Principat de Catalunya tot una sèrie de provocacions s’estan gestant no sols des de les denominades “clavegueres de l’Estat”, concretament des de cada ministeri del govern Rajoy. Sense anar més lluny el Ministeri de Defensa, segons un despatx de l’agència Europa Press, ha organitzat una jura de bandera per a personal civil a Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) el dissabte 23 de setembre, una setmana abans del referèndum català anunciat per l’1 d’octubre.

Segons ha informat l’Exèrcit de Terra de Regne d’Espanya, aquesta jura de bandera, que està oberta a qualsevol ciutadà, se celebrarà al castell de Sant Ferran, una fortalesa situada al terme municipal de Figueres.

Els únics requisits per jurar bandera són tenir la majoria d’edat, la nacionalitat espanyola i no haver estat declarat incapaç per una sentència judicial ferma. Els participants han de manifestar el seu compromís “guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat, amb lleialtat al Rei i, si fos necessari, lliurar la vida en defensa d’Espanya”. Tot seguit besen la bandera monàrquica espanyola per segellar simbòlicament aquesta promesa.

La principal diferència entre la jura de bandera civil i la militar és que els membres de l’Exèrcit divideixen l’acte en dues parts. Després de realitzar la promesa i besar la bandera, els soldats desfilen, de tres en tres, sota l’arc format per la bandera i el sabre de l’autoritat militar que els ha pres jurament.

Les inscripcions per aquest acte estaran obertes fins al 20 de setembre a la Subdelegació de Defensa de Girona o al Regiment d’Infanteria Arapiles número 62, amb base a Sant Climent Sescebes (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada). D’aquestes instal·lacions militats va sortir l’escamot que va fer les maniobres a l’Illa Mateua (Montgó, l’Escala), coorganitzades per l’amo del càmping del mateix nom i regidor pel PDeCAT, Martí Guillem Sureda.

Les jures de bandera civils se celebren a tot el territori espanyol, i per al mes de setembre hi ha també organitzats actes d’aquest tipus a la Corunya (Galícia), Melilla (Rif), Bolaños de Calatrava (Camp de Calatrava, Ciudad Real, Castella la Nova), Pilas (Sevilla, Andalusia), Béjar (Salamanca, Lleó), Herrera del Duque (Badajoz, Extremadura) i en les localitats madrilenyes de Ajalvir i Algete (Castella la Nova).

Dues jures a Catalunya: Figueres i Talarn 

Segons anuncia el portal web del Ministeri de Defensa, des de principis del mes de setembre fins al desembre s’han programat 24 cerimònies de jura de bandera arreu de l’Estat espanyol. Entre aquestes, però, només dues seran a Catalunya: la de Figueres i una a Talarn, al Pallars Jussà, prevista pel 21 d’octubre. En el cas de Figueres, és el regiment Arapiles 62, amb base a Sant Climent Sescebes, juntament amb la subdelegació de defensa de Girona, qui s’encarrega de l’organització. L’exèrcit ha editat un cartell on s’anuncia l’acte “en el Castillo de San Fernando, en Figueras”, informant que les persones interessades s’han d’inscriure abans de la data límit del 20 de setembre.

Des de la desaparició del servei militar, les jures de bandera no van dirigides exclusivament a personal militar. Al contrari, el Ministeri de Defensa explica que es tracta “d’un dels actes més solemnes” que existeixen, al qual tots els ciutadans, amb una edat mínima de 18 anys, poden participar. El sentit que dona l’Exèrcit a aquesta cerimònia és “d’expressió cívica, pública i individual de lleialtat a Espanya i als espanyols i de compromís per defensar els interessos col·lectius i ser un bon ciutadà”. El moment clau de la cerimònia és el petó a la bandera del Regne, un cop complert el jurament responent a la següent pregunta: “Espanyols, jureu o prometeu per la vostra consciència i honor guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat, amb lleialtat al rei, i si fos necessari entregar la vostra vida en defensa d’Espanya”? “Sí, ho fem”, és la resposta vàlida, segons el ritual establert.

El 2015, una trentena de diputats del Partit Popular van participar en un acte de jura de bandera celebrat per la Guàrdia Real en la caserna del Pardo (Madrid) que va incloure a més un homenatge als caiguts per Espanya.

Al setembre hi ha previstes gairebé una desena de jures a diversos punts del Regne, cosa que entra de ple en l’aplicació psicològica del manual de la ‘guerra revolucionària’ que dissenyà el Govern francès durant la Guerra d’Indoxina i ara ensenyada en les acadèmies militars dels estats imperialistes occidentals.

Així, l’Exèrcit del Regne entrarà en campanya de l’1-O amb una jura de bandera al castell de Sant Ferran de Figueres el dissabte 23 de setembre, dirigida a la societat civil unionista. Els civils que hi participin adquiriran per compromís --jurat o promès-- guardar la constitució i, si és necessari, entregar la vida en defensa d’Espanya, cosa que fa que alguns observadors hi veuen un subtil compromís bèl·lic civil que prefiguraria una futura formació de milícies político-militars unionistes a Catalunya.