 |
| EL Jueves d'aquesta setmana. |
Questions sense resposta de l’estratègia de la tensió enfront l’1-O.
Noves dades sobre la denominada “conquesta de Barcelona” des de diferents fonts que al analitzar per trobar la seva síntesi objectiva.
Provocació wahabista salafista del 17-A per fomentar l’enfrontament islamòfob amb la població magribí i paquistanesa així com l’existència unionista de l’estratègia de la tensió enfront l’1-O.
L'Estat Islàmic amenaça Espanya amb nous atacs i celebra les matances a Catalunya.
Dos gihadista adverteixen en un nou vídeo, en castellà, que «si no deixeu de fer la guerra, mai podreu estar tranquils».
[Barcelona (República Catalana) 24/08/2017]
L’AMIC DEL POBLE
 |
| CHALIE HEBDO d'aquesta setmana. |
de peròxid d’acetona al xalet d’Alcanar (Montsià) --una explosió accidental o potser induïda per algun servei estranger desconegut-- no s’hagués produït i que l’escamot de l’Estat Islàmic --fracció burgesa wahabista salafista del capitalisme petrolier-- hauria carregat les tres furgonetes llogades dies abans amb les 106 bombones de butà preparades per detonar amb l’explosiu dit la mare de Satan. Auestes tres furgonetes haurien esclatat al bell mig de zones de gran concurrència turística estrangera de Barcelona, com el temple de la Sagrada Família, amb les bombones convertides en metralla expansiva. Si tot això que estava ben planificat per l’imam salafista de Ripoll, Abdelbaqi Es Satty, i qui més?... --induït per l’Estat Islàmic, ara parla de l’operació de “reconquesta” califal ‘La conquesta de Barcelona’ o per algun servei secret infiltrat-- hagués passat, avui estaríem parlant de centenars de morts i de milers de ferits. L’atemptat gihadista més mortífer comès mai en territori europeu: molt més que París, Niça, Londres, Brussel·les, Madrid, Berlín… Aquesta és la veritable dimensió de la conspiració de la denominada “conquesta de Barcelona”, en llenguatge wahabista salafista”, que tenia per objectiu el territori català i és la que hem de tenir present en tot moment a l’hora d’analitzar i valorar els fets luctuosos del passat 17-A a la Rambla. Va estar a punt de passar i això és el que hauria passat si, en l’últim moment --poques hores abans de l’hora H-- una espurna no hagués fet saltar pels aires el laboratori del xalet abandonat que es troba embargat d’un banc i ocupat per l’escamot de Ripoll a Alcanar--ben segur que l’Estat espanyol no demanarà responsabilitats penals a l’entitat bancària com encobridora de fet del terrorisme wahabista salafista, doncs durant mig any el xalet, sense vigilància bancària, ha estat la cuina del terror del 17-A--.
Que ningú no tregui pit amb la consigna oficial hipòcrita “no tinc por” que ha substituït el crit universal de “totes i tots som Barcelona”. Les 14 víctimes mortals de la Rambla i de Cambrils (Baix Camp) --15, si hi afegim el cooperant de Vilafranca apunyalat pel conductor de la furgoneta assassina-- són només una petita part de la macrocarnisseria humana que hi havia preparada. No és exagerar, que en comptes de 15 morts, parléssim avui de 300 morts. Això és el que buscava el “cervell” inductor, conegut o desconegut, que va cooptar i manipular l’escamot de Ripoll.
Com es gestionaria --i digereix-- una massacre amb 300 morts i milers de ferits en una metròpoli turística europea?
Com es gestionaria --i digereix-- una massacre amb 300 morts i milers de ferits en una metròpoli turística europea? És molt complicat d’imaginar, però avui estaríem instal·lats en un altre escenari, profundament dolorós i traumàtic. El govern Rajoy hauria decretat l’estat d’emergència i tindríem l’Exèrcit espanyol patrullant pels carrers. Les estructures securitàries i sanitàries dependents de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, totalment desbordades i col·lapsades, s’haurien vist obligades a demanar ajuda externa davant la magnitud de la catàstrofe. L’onada de solidaritat i d’empatia amb la societat catalana hauria assolit proporcions planetàries.
A partir d’aquestes constatacions, hi ha un reguitzell de preguntes d’extrema gravetat que s’obren, alguna d’elles relacionada amb el procés secessionista que està en marxa al Principat de Catalunya. Hi haurà temps per anar-les formulant i buscar-hi una resposta, si és que hi hagués voluntat política, policial i judicial per fer-ho. En tot cas, com en el dels tràgics atemptats de l’11-M del 2004 a l’estació d’Atocha, a Madrid, en la conspiració criminal ordida contra la ciutat de Barcelona hi ha moltes i espesses ombres que caldrà intentar il·luminar. Que els arbres no ens impedeixin veure el bosc. L’atropellament indiscriminat de la Rambla i els successos de Cambrils són el “mal menor” d’un pla criminal de gran abast dissenyat per enfonsar Barcelona i Catalunya en el caos. Aquest és el context i aquesta és l’anàlisi de partida per entendre què ha passat… i què pot passar.
Estat Islàmic intenta generar a tot l’antic al-Andalus un enfrontament islamòfob de la població autòctona amb la d’origen magrebí i paquistanesa al mateix temps que l’estratègia de la tensió unionista vol impedir el referèndum d’autodeterminació anunciat al Principat de Catalunya pel 1-O. Aquet és el context que s’ha analitzar.
Primerament, Rajoy no va donar la cara fons l’endemà de la matança de la Rambla, quan va acudir amb el rei d’Espanya i Puigdemont a la concentració de la plaça de Catalunya. Rajoy de cara al món no va dir res que tingui la menor importància, no ser que el disbarat de comparar la fi d’ETA (sense dir el nom) amb que es farà amb l’Estat Islàmic (tampoc va dir el nom), en una confusió d’un enfocament patètic de l’existència permanent d’un terrorisme genèric –marca blanca--, allò del “bandidatge i el terrorisme” del franquisme, que anava des d’un cop de roc a un agent dels grisos a matar Carrero Blanco.
Mentre, durant la tarda del 17 d’agost la vicepresidenta del Govern espanyol Soraya Saénz de Santamaría intentava aconseguir el vistiplau de la direcció del PSOE per fer pujar del 4 al 5è grau de la seguretat antiterrorista espanyola, cosa que no va obtenir, i durant el vespre Rajoy es va negar a això davant la realitat, que sense estat d’alarma posar els militars del Regne a patrullar per Catalunya va considerar que això seria una mena de fàbrica d’independentistes gràcies a l’actitud de l’Estat. Altra cosa hagués estat en el cas de l’entorn de 300 turistes morts i milers de persones ferides, com tenia programat l’escamot l’escamot de Ripoll, els nois bojos de déu.
Proclama mediàtica, en castellà, de l’Estat Islàmic anomenada ‘La conquesta de Barcelona’
 |
| Vídeo de l'Estat Islàmic que declara la guerra a l'Estat espanyol i tracta de "la conquesta de Barcelona" pel Califat.. |
Segons l’agència EFE, Estat Islàmic (EI) ha divulgat un vídeo en el qual lloa els «germans» que van dur a terme els sagnants atemptats de la setmana passada a Catalunya i amenaça el Regne d’Espanya que, si no es retira de la coalició internacional, seguirà cometent atacs al seu territori. En un vídeo titulat «La conquesta de Barcelona» difós a la xarxa de missatgeria Telegram, l'autoproclamat Califat de l’Estat Islànic demana «a Al·là que accepti els nostres germans que han portat a terme la conquesta de Barcelona».
«Al·là estarà complagut per vosaltres», diu la propaganda agressiva
En la gravació apareixen dos elements integristes parlant en castellà, encara que un d'ells és amb prou feines comprensible, en el qual lloen els autors dels atemptats a Catalunya, amb quinze morts i més d'un centenar de ferits. «La guerra contra nosaltres continua fins al dia del judici», assegura un dels gihadistes, el que anomenen El Cordovès, amb uniforme militar i a cara descoberta, mentre que l'altre element porta un passamuntanyes. Aquest individu continua dient que, «si no es pot fer la hijra (emigració) a l'Estat Islàmic, la gihad no té fronteres», de manera que «feu la gihad on sigueu, Al·là estarà complagut per vosaltres».
«Espanyols, us oblideu la sang vessada dels musulmans a la Inquisició espanyola. Venjarem la vostra matança, quelcom que està fent ara actual l'Estat Islàmic», ja que «amb el permís d'Al·là, l'Al-Andalus tornarà a ser el que va ser, la terra del Califat», afirma aquest terrorista al final de la cinta.
Al vídeo, de gairebé tres minuts, hi ha nombroses imatges en què apareix el rei d'Espanya, Felip VI; el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy; el de la Generalitat, Carles Puigdemont, entre d'altres, durant l'homenatge el 18 d’agost a les víctimes dels atemptats. A més dels gihadistes castellanoparlants, una veu en off en àrab adverteix, mentre apareixen imatges de recurs de l'atropellament a Barcelona amb les víctimes pixelades, que si el Regne d’Espanya no es retira de l'aliança bèl·lica internacional, liderada pels Estats Units i que lluita contra l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq, i «deixa de fer la guerra, mai us deixarem tranquils».
La veu en àrab, que es barreja amb càntics en francès i en àrab, afegeix: «Que sapigueu que a la casa dels croats no existeixen els innocents», tot insistint que, si es realitzen aquests atacs contra els civils, és perquè «és més dolorós».
«Obriu les portes de la gihad»
A la cinta propagandística, enormement agressiva, on es mostren imatges sobretot de les cadenes internacionals retransmetent l'atemptat de Barcelona del 17-A, s'afirma descaradament que «si els opressors tanquen les portes de l'emigració, obriu les portes de la gihad». Se succeeixen imatges d'informatius en diverses llengües, així com les declaracions d'un testimoni en les que assegura que es veia "pànic" a la gent. Un dels gihadistes, que intervé en el vídeo, amenaça: "Mai us deixarem tranquils".
Les autoritats belgues
En un altre ordre de coses, el ministre d'Interior del Govern espanyol, Juan Ignacio Zoido, va assegurar que ni la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional del Regne van ser alertades per les autoritats belgues sobre l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, instigador dels atemptats. «Segons tinc coneixement, a l'hora i en el moment d'avui no han rebut cap comunicació. El fet més important és que les investigacions obertes es puguin completar com més aviat millor», va explicar després de reunir-se amb el seu homòleg francès, Gérard Collomb, a la seu de la Gendarmeria Nacional francesa.
L'alcalde del municipi belga de Vilvoorde, Hans Bonte, havia assegurat que va comunicar a les forces de seguretat espanyoles les seves sospites sobre l'imam de Ripoll, mort en l’explosió del xalet a Alcanar, encara que no va esmentar a quin cos policial es referia.
Zoido no va voler confirmar nous detalls que circulen als mitjans sobre els preparatius dels atemptats de Barcelona i Cambrils «per no interferir en el curs de la investigació».
Collomb va explicar, de la seva banda, que la feina comuna continua en el marc de la investigació oberta també a França, així com els dos ministres van destacar la importància de compartir informació entre països per prevenir futurs atemptats. El Regne d’Espanya i la República francesa insistiran en aquests punts a la reunió dels ministres de Justícia i Interior d’ambdós governs del 14 de setembre.
Contradiccions en la setmana tràgica catalana
Parlar de l’autodeterminació catalana, encara que no s’hagi aturar la infraestructura de la campanya del ‘SÍ’ per l’1-O, aquesta setmana dramàtica ha quedat arraconat. De moment, els efectes col·laterals d’aquesta setmana tràgica s’han de marcar com un punt a favor de l’unitarisme monàrquic espanyol. Però, també hi ha un punt a favor del procés català d’alliberament nacional: la Generalitat, a nivell de la premsa internacional, d’una manera o altra, ha estat considerada com un Estat sobirà de fet amb autosuficiència al marge de la monarquia espanyola. Això gràcies al fet de tenir la competència de l’ordre públic a l’autonomia i una policia pròpia, el cos autonòmic dels Mossos d’Esquadra, protagonistes de la setmana tràgica catalana.
José Manuel Sánchez Fornet a Twitter: "El imán huele a confidente policial o del CNI que apesta"
[LLIBERTAT.CAT 23/08/2017] L'ex-secretari general del Sindicato Unificado de Policía (SUP, del Cos Nacional de Policia del Regne d’Espanya) va fer una piulada que insinua connexions entre l'imam i el CNI o la policia espanyola.
Així, José Manuel Sánchez Fornet, ex-secretari general del Sindicato Unificado de Policía, va fer la següent piulada: "El imán huele a confidente policial o del CNI que apesta", tot comentant una notícia que explicava que l'imam no va ser expulsat de l'Estat espanyol tot i tenir una ordre d'expulsió.
Younes Abouyaaqoub no tenia cap relació amb l'ANC, segons aquesta entitat
[LLIBERTAT.CAT 22/O8/217] L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha emès un comunicat on manifesta que Younes Abouyaaqoub, autor de l'atemptat de la Rambla, no era voluntari de l'ANC ni de la campanya del ‘SÍ’ pel 1-O. També diu que no es va registrar mai a cap Diada de l'Onze de Setembre i que ningú de l'Assemblea Territorial de Ripoll ni de la sectorial d'Immigrants per la independència va tenir-hi mai contacte, ni va estar mai en cap paradeta repartint informació.
L'ANC ha hagut de fer aquesta nota, davant les informacions aparegudes en alguns mitjans de comunicació que relacionen Younes Abouyaaqoub amb l'independentisme català i en concret amb l'entitat sobiranista.
L'ANC remarca que "respecta les opinions de tothom, però troba sorprenent que alguns mitjans hagin publicat una informació tan delicada sense haver-se posat en contacte amb cap responsable de la campanya del Sí o de l'ANC per contrastar la informació".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada