477) CRÒNICA QUATRE-CENTRES SETANTA SET DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA

Felip VI a la plaça de Catalunya el divendres.

Mireia Boya: “El rei, que fa uns quants dies que es passeja per aquí, no és benvingut. Tothom sap quines són les relacions d’amistat i econòmiques de la monarquia espanyola amb les monarquies pèrsiques, com Catar i els Emirats Àrabs, que financen Estat Islàmic”.   

La CUP-CC, objecte dels atacs de diaris i polítics espanyols després dels atemptats del 17 d’agost.   

La diputada Mireia Boya diu que els atacs contra la CUP-CC són una operació d’Estat. 
Dolça Catalunya entra en escena el dissabte.   

L’exèrcit independentista unia la Gran Colòmbia, formada també per Panamà, Veneçuela i l’Equador.   

[Barcelona (República Catalana) 22/08/2017]  

L’AMIC DEL POBLE   

‘Frenar la CUP’. És la frase del titular de l’editorial d’ahir de diari El País i que ha esdevingut tendència dominant a Twitter. Quatre dies després dels atemptats sagnants de Barcelona i de Cambrils (Baix Camp), El País dedica el principal article a la CUP-CC, a propòsit de la posició d’aquesta formació de l’esquerra independentista sobre la manifestació de dissabte vinent a Barcelona amb el lema ‘No tinc por’.  

No anar a la manifestació si Felip VI i Rajoy encapçalen la marxa 

La diputada Mireia Boya va dir diumenge que la CUP-CC sospesava si aniria a la manifestació convocada per Ada Colau, Carles Puigdemont i el Govern espanyol perquè el rei espanyol Felipe VI hi participaria. En declaracions a Catalunya Ràdio, va dir: “El rei, que fa uns quants dies que es passeja per aquí, no és benvingut. Tothom sap quines són les relacions d’amistat i econòmiques de la monarquia espanyola, les seves relacions amb les monarquies pèrsiques, com Catar i els Emirats Àrabs, que financen Estat Islàmic.”

Doncs bé, El País ho considera una falta de respecte a les víctimes i a l’editorial demana a Junts pel Sí, que considera “ostatge de l’extremisme” de la CUP-CC “que talli d’arrel” la relació amb aquesta formació de l’esquerra independentista. I acaba convidant el PDECat i ERC ”a esdevenir aliats permanents” en el pacte antiterrorista, “per a fer patent la seva fermesa contra la violència i fer pinya contra el terror”.

L’editorial posa èmfasi en un argument recurrent dels mitjans de Madrid i de partits com el PP i el PSOE per a dividir la majoria independentista al Parlament de Catalunya: el del “radicalisme i extremisme” de la CUP-CC. Es pot veure en aquest article d’ahir d’El Español, titulat: ‘La CUP contra el rei: del “li tallarem el coll’ a “finançar el terrorisme”‘. Recull declaracions de la vicesecretària del PP i diputada Andrea Levy, que diu: “Continuen instal·lats en la radicalitat a què ens tenen acostumats.” L’article també afegeix: “En l’historial de la formació independentista hi ha diversos episodis que il·lustren el rebuig de la CUP-CC a la corona. Xiulades, fotos estripades i amenaces de “tallar el coll” al monarca són alguns dels capítols més assenyalats d’aquest enfrontament.”

Aquests articles han anat acompanyats d’algunes declaracions grolleres de responsables polítics contra la CUP-CC, com és el cas de l’eurodiputat del PP Carlos Iturgaiz: “La manifestació de Barcelona no farà pudor d’escombraries perquè no hi aniran els porcs de la CUP.”

A El País ja hi van aparèixer unes primeres referències crítiques a la CUP-CC i a la campanya d’Arran contra la pressió turística poques hores després de l’atemptat de la Rambla de Barcelona. Fou en un article del director adjunt del diari a Catalunya, Lluís Bassets, que va escriure:  “Les expressions i pintades que designen els turistes com a terroristes han trobat un ressò sinistre en l’atemptat. Segur que els seus autors eixelebrats no van arribar tan lluny en la seva imaginació, com tampoc no és lícit de pensar que les ments dirigents del terror hagin atès específicament aquestes crides de connotacions criminals. Però l’efecte sagnant hi és, pocs dies després de les apel·lacions contra els estrangers. La cosa més suau que es pot dir és que hi ha una frivolitat irresponsable i en bona part culpable en les organitzacions polítiques que han emprès aquestes campanyes d’agitació caire xenòfob i, lògicament, també en els que s’associen amb ells o requereixen els seus vots parlamentaris.”   

Dolça Catalunya passa a l’acció  

Mossos d'Esquadra a la Rambla de Barcelona la tarda del 17 d'agost.

El portal dolcacatalunya.com va posar en circulació el dissabte 19 d'agost, un text atribuït, sembla que falsament, a un agent dels Mossos d’Esquadra amb intenció desestabilitzadora davant el procés d’alliberament nacional català i titulat ‘Els catalans no ens mereixem uns comandaments tan incompetents’. El text, presentat com: "Aquesta és la carta d'un Mosso anònim que corre per Internet", la reproduïm a nivell documental per veure de que van aquests elements ultres. Diu el següent: 

"Molts agents dels Mossos d'Esquadra assistim atònits a les mostres d’autofelicitacions de la nostra cúpula, que s’han començat ja a repartir les seves medalles.

Però ... és cert que l'actuació del CME va ser un èxit? Sí.

Però ... gràcies a qui? A la cúpula, que a través dels seus serveis d'informació no van saber localitzar una cèl·lula terrorista que vivia a Catalunya i que va estar preparant un atemptat amb explosius durant un any (o potser més) a Alcanar? O als patrullers, membres de l’ARRO, de BRIMO, de FURA, de trànsit, els que gràcies a la seva enorme professionalitat van aconseguir engabiar els terroristes amb controls i van neutralitzar els que a Cambrils van voler cometre una segona matança? 

Jo ho tinc clar, les gràcies les hi devem a agents, caporals, sergents,... la cúpula política policial ha fallat estrepitosament, no van saber detectar una cèl·lula terrorista establerta a Catalunya, no van voler veure el risc (i que no diguin que no els van avisar ) d'atemptat a Barcelona i es van negar a col·locar jardineres o pilons a la Rambla i a d’altres llocs de gran afluència de persones. Després de l'explosió d'Alcanar, no van ser capaços de lligar caps fins després de l'atemptat, van prohibir a la GC (que es va presentar al lloc) l’accés al lloc de l'incident, la qual gràcies a la seva major experiència en terrorisme hauria pogut aportar una altra visió diferent. La cúpula va negar l'accés dels agents de seguretat ciutadana a les identitats dels qui els serveis d'informació tenien fitxats com radicals gihadistes i això que molts agents de seguretat ciutadana les hi van demanar i, davant la negativa, la petició es va fer arribar a l'anterior conseller, el qual també va negar aquesta informació als que patrullen cada dia els nostres carrers.

Ningú no recorda les declaracions del Major Trapero, poques hores després descartant més atemptats? 

La de Cambrils no va ser una altra massacre gràcies a un heroi vestit d'uniforme que va neutralitzar ell sol una cèl·lula terrorista sencera.

Senyors polítics, Major, Comissaris del CME i tots els que havent jugat amb la nostra seguretat, no els farem responsables de les morts, perquè els únics responsables són els assassins, però no auto-lloïn tant el seu treball per tapar les seves misèries i tinguin la dignitat de demanar perdó i d'apartar-se a un costat. Segur que hi haurà d’altres que faran millor la seva feina.

No oblidem que encara hi ha terroristes sense aparèixer.

I als que bo i estant de vacances, de festa, de permís o treballant, vàreu allargar la vostra jornada, us vàreu presentar a comissaria i vàreu fer, 12, 14, 16 i més hores, amb una professionalitat total, en molts casos sense armes llargues, en controls, sense cotxes o amb una sola emissora, GRÀCIES, tots els membres del Cos de Mossos d'Esquadra estem orgullosos de vosaltres i la societat catalana no oblidarà mai la nostra professionalitat, entrega, vocació i saber fer. MIL GRÀCIES, de veritat".

Una mostra més de l’estratègia unionista de la tensió davant l’1 d’octubre.

L’exèrcit independentista unia la Gran Colòmbia, formada també per Panamà, Veneçuela i l’Equador 

Quito, la capital d’Equador, va ser en aquesta ciutat on més aviat i amb més força van sorgir els crits de més autonomia i on es reclamava amb més insistència la independència de l’Amèrica espanyola. La seva aposta per la no-violència els va sortir molt cara. Els partidaris de la independència van ser empresonats durant un any, sotmesos a tortures i a tot tipus de vexacions, fins que van acabar sent executats i penjats a les creus de les esglésies que llavors formaven la ciutat de Quito. Va ser l’agost del 1810.

Simón Bolívar 

Simón Bolivar 

Simón Bolívar, descendent de bascos --precisament el seu cognom fa referència a un poble de Biscaia (País Basc, Euskal Herria), va néixer a Caracas el 1783. Era fill de l’aristocràcia de la capital veneçolana i de molt jove va anar a estudiar a Madrid. En un segon viatge a Europa --que va emprendre desconsolat per la mort de la seva esposa espanyola només un any després de casar-se-- se’n va anar a París i va tornar a Veneçuela amb la idea de lluitar per la independència del seu país. A Caracas, hi va trobar una gran agitació social però no semblava que ningú clamés per trencar els llaços definitius amb el Regne d’Espanya. Uns defensaven a ultrança el rei Ferran VII i d’altres defensaven un model més autònom. Però tot es va precipitar en pocs dies quan es va saber que Josep Bonaparte, germà de Napoleó, havia accedit al tron espanyol. Bolívar va començar llavors una lluita --va fracassar en l’intent de tirar endavant la Segona República de Veneçuela-- que el va portar, al cap dels anys, a les dues batalles més famoses: la de Boyacá (Colòmbia) el 1819, que va ser una de les més decisives per la llibertat de tota l’Amèrica Llatina, i la de Carabobo (Veneçuela), el 1821. El poder dels espanyols encara es va allargar dos anys més, però finalment van caure derrotats el 1823.

La unió de la Gran Colòmbia --que aleshores també comprenia l’Equador, Veneçuela i Panamà-- va arribar el 1822 i es va allargar fins al 1830, quan es va començar a dissoldre per la gran rivalitat que hi havia entre Simón Bolívar, artífex de les revoltes contra la Corona espanyola, i el seu vicepresident, Francisco de Paula Santander.

El somni d’una Amèrica Llatina unida es va esvair al cap de poc. Tot i així, Simón Bolívar, pare del bolivarianisme i a que nivell intel·lectual era francmaçó igual que Josep Bonaparte--, és considerat per tots aquests països el pare de la pàtria i a tots hi té monuments.  

La rebel·lió coneguda com a Gual i España va ser l’intent frustrat de dos il·lustrats espanyols d’alliberar Veneçuela. José María España i Manuel Gual eren admiradors de la Revolució Francesa i partidaris de la forma de govern republicana. La conspiració va ser descoberta i José María España, executat.