 |
| Proclamació de Joan IV, com a rei de Portugal, el 20 de desembre de 1640, en un quadre de Veloso Salgado |
Els Països Baixos i Portugal, a mitjan del segle XVII, són les primeres emancipacions de la corona hispànica.
Després de la massacre de la Rambla usuaris ultres a la xarxa critiquen que el Govern de la Generalitat parli en català:''Catalufos hijos de puta, hablad en castellano''.
L'Estat analitzarà demà dissabte si eleva el nivell d'alerta terrorista.
Xoc entre militants de partits feixistes i antifeixistes al centre de Barcelona.
Dues concentracions han coincidit a la mateixa hora a la part alta de la Rambla per l'atemptat.
[Barcelona (República Catalana) 18/08/2017]
L’AMIC DEL POBLE
Reproduïm una crònica sobre l’emancipació definitiva del domini espanyol de Portugal i dels Països Baixos. En el refranyer espanyol, la dita “posar una pica a Flandes” fa referència a aconseguir un objectiu després de destinar-hi un gran esforç material, circumstància que es correspon a la sagnia humana i econòmica que va costar mantenir el poder a l’àrea dels Països Baixos. La pica inaugural la hi va posar l’emperador Carles V en el primer terç del segle XVI, però l’alegria a casa dels Àustria, si és que va reportar mai un balanç positiu, va durar ben poc, perquè el 1568 les anomenades Disset Províncies van revoltar-se contra les atrocitats dels governadors de la zona, entre els quals va destacar per la seva crueltat el duc d’Alba, en una contesa que es coneix com la guerra de Flandes o dels Vuitanta Anys i que acabaria el 1648 amb el reconeixement de la independència de les Províncies Unides. Aquesta guerra és, a més, una de les més oneroses de la història militar mundial perquè va inaugurar la llarga història de bancarrotes que dessagnarien l’imperi espanyol com a conseqüència d’una barreja de despesa bèl·lica ingent i d’una mala gestió endèmica que heretaria l’Estat espanyol modern.
A més, va coincidir en la seva part final amb l’aixecament simultani, tot i que sense connexió, de Catalunya i Portugal. Aquest últim regne des de 1580 formava part de la corona hispànica, arran d’una accidental extinció dinàstica i la reclamació de drets manu militari per part de Felip II. La noblesa portuguesa va acabar promovent una alternativa dinàstica per mitjà de la casa de Bragança, una disputa que va reeixir l’1 de desembre de 1640 (data de la festa nacional portuguesa encara avui), aprofitant que les tropes castellanes estaven entretingudes amb el conflicte de Catalunya, que havia proclamat la república per mitjà del president de la Diputació, Pau Claris. La insurrecció lusitana també va ser vista amb bons ulls per la resta de potències europees del moment, com França o Anglaterra, interessades a desinflar l’imperi hispànic. D’aquella coincidència històrica amb sort divergent per a portuguesos i catalans, segles a venir en sorgiria la famosa dita que encara avui es manté vigent: “L’autonomia que ens cal és la de Portugal.” Amb la pèrdua de Portugal, que no es va acabar de concretar (després d’alguns intents de Felip IV de reconquerir el regne veí) fins al 1668 amb la signatura del Tractat de Lisboa, l’imperi espanyol se’n va ressentir pel que fa a l’abast territorial.
Protoindepenències de la corona hispànica
Les secessions dels Països Baixos i Portugal es podrien considerar protoindependències, perquè no van ser respecte d’Espanya sinó separacions de la corona hispànica per generar o restaurar comunitats polítiques independents. Tot i això, aquests dos episodis van evidenciar les contradiccions, la falta de cohesió interna i les dificultats tant militars com econòmiques per mantenir les possessions, marcant el llarg i penós declivi d’un imperi amb mà de ferro i peus de fang.
Després de la massacre de la Rambla, l’Espanya negra crida: ''Catalufos hijos de puta, hablad en castellano''
 |
| Una catalanofoba anomenant "fill de la gran puta" al conseller d'Interior per parlar català. |
La catalanofòbia no descansa a les xarxes socials i, com és habitual, un reguitzell d'usuaris han aprofitat l'atemptat jihadista a la Rambla de Barcelona per a vessar el seu odi contra el poble català. En aquesta ocasió han vessat la seva ira contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el conseller d'Interior, Joaquim Forn, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i el major del cos de Mossos d'Esquadra, Lluís Trapero. Els han qualificat de "catalufos" i "fills de puta" per a no parlar en castellà durant la compareixença davant els mitjans.
No només això, també els han acusat de fer "política" i utilitzar les víctimes per a la seva "campanya independentista" (!).
L'Estat analitzarà demà dissabte si eleva el nivell d'alerta terrorista
El ministeri de l'Interior del Govern espanyol reunirà demà dissabte de forma extraordinària la taula de valoració de l'amenaça de l’Estat Islàmic. Així ho ha transmès el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, als periodistes en un breafing sobre la situació que està realitzant en la Delegació del Govern espanyol a Catalunya. La reunió de la taula de valoració de l'amenaça de l’Estat Islàmic tindrà lloc a les 11 del matí. Actualment l'Estat espanyol es troba en nivell d'alerta 4, d'un màxim de cinc, des de juny de 2015.
Xoc entre militants de partits feixistes i antifeixistes al centre de Barcelona
 |
| L'antifexisme es planta avui a la Rambla de Barcelona |
El centre de Barcelona ha viscut aquest divendres un xoc entre militants de partits d'extrema dreta i antifeixistes. Formacions ultres com Democràcia Nacional i falangistes havien convocat una concentració davant la Boqueria per l'atemptat d'ahir dijous, i allà mateix havien convocat una altra concentració de rebuig des d'àmbits d'esquerres i la CGT.
Poc després de les 18:30h, una vintena de militants d'extrema dreta, amb banderes falangistes i Democràcia Nacional, han arribat a la part alta de la Rambla per acudir fins a la Boqueria, però els Mossos d’Esquadra no els han deixat baixar, i la tensió política s'ha escenificat a la Rambla. Els Mossos han escortat els membres dels partits feixistes i els ha conduït cap a la plaça Catalunya, fins que se'ls ha endut pel carrer Bergara, sempre seguits de ben a prop dels militants d'esquerres i col·lectius antifeixistes.
Els feixistes criden a la Rambla: "España cristiana y nunca musulmana"
Els feixistes han començat a cridar: "España cristiana y nunca musulmana" i mostraven pancartes amb els lemes: "Refugees are not welcome anymore", "No more mezquitas, please" i "Musulmanes no bienvenidos".
"Ni terrorisme ni islamofòbia. Les seves guerres són les nostres mortes."
I la rèplica antifeixista, formada per un mínim de 200, a la que s’hi ha afegit mota gent que passava per la Rambla, cridaven missatges com "Vosaltres, feixistes, sou els terroristes", i portaven una pancarta amb el lema: "Ni terrorisme ni islamofòbia. Les seves guerres són les nostres mortes".
Tot ha començat quan una noia ha intentat treure una bandera als militants ultres al crit de "feixistes". Els Mossos els han escortat, i els han anat conduint fora de la Rambla fins a deixar-los davant del bar Zurich. Després els han acompanyat fins al carrer Bergara i els han fet marxar de la zona per Pelai al voltant de les 19:30 h, una hora després que hagi començat la tensió. Entre els manifestants d'extrema dreta hi havia Manuel Canduela, líder de Democràcia Nacional. En algun moment un dels militants feixistes ha mostrat una bandera espanyola amb l'àguila franquista, i un duia una samarreta de la Falange. A més, algun ha fet algun senyal de tipus feixista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada