 |
El PP ha descartat ja, "per raons temporals i jurídiques", posar en marxa l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que obre la porta a la suspensió de l'autonomia d'una comunitat, segons el portaveu al Congrés, Rafael Hernando.
|
La implicació o no de l’anarquisme social europeu en el procés d’alliberament català en un futur serà l’hegemonia o la desaparició dels moviments llibertaris al sud d’Europa.
Necessitat d’implicació en la revolució catalana de l’anarquisme social occità, italià, cors, sard i sicilià.
El PP no vol suspendre l’autonomia catalana en un intent de salvar el Regne d’Espanya.
Estirada d’orelles de Fachin a Coscubiela per la utilització de l’expressió “neteja ètnica”.
Fachin li recorda que el llenguatge és “matèria primera de la política”, arran de les declaracions del stalinista de debò Coscubiela sobre l'informe de l'Ajuntament de Sabadell.
[Barcelona (República Catalana) 16/08/2017]
L’AMIC DEL POBLE
La promesa de no suspensió de l’autonomia catalana per part del govern del PP davant la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre s’ha analitzar. Pensem, que el PP desenterra les carpetes de Suárez. Hi troba la mà de Carles Sentís, que a diferència de Martín Villa que apostava per una mancomunitat de les diputacions catalanes presidida per Jordi Pujol, proposa en 1977 portar el president de la Generalitat de Catalunya a l’Exili i rebatejar la Diputació de Barcelona amb el de Generalitat en el marc del cafè per a tothom, una estratègia per impedir una ruptura democràtica catalana amb la monarquia hereva del franquisme que defensava l’extrema esquerra i els sectors independentistes des de 1976.
Si el Govern espanyol manté les institucions autonòmiques catalanes i no intenta tancar el Parlament de Catalunya i empresonar el govern autonòmic de Junts pel Sí serà per imperatiu de les potències imperialistes occidentals, encapçalades pel Regne Unit, Estats Units i Israel, que de cap manera volen una balcanització bèl·lica al sud d’Europa, ja que en tenen prou amb les convulsions a l’Àfrica mediterrània i al món àrab. Poca broma, senyor Rajoy! La fórmula imperialista és clara: millor una Espanya trencada que una Mediterrània socialista revolucionària. I el PP a callar, ja en té prou fent por al pujolisme reciclat amb el Tribunal Constitucional. Espectacle de jutges i prou. Ni tancs ni canons ni avions. Manen Londres i Washington, els pares de la monarquia de Joan Carles.
Analistes de l’imperialisme occidental, també el rus i el xinès, saben que a Catalunya hi ha un substrat socialista revolucionari, fins fa poc de signe llibertari però ara amb creixement bolxevic-leninista i fins i tot chavista. Els llibres d’història sobre l’hegemonia anarcosindicalista el 19 de Juliol del 36 a Catalunya s’apilonen en les cancelleries europees i de Washington. A Brussel·les, els euroburòcrates prenen til·la en comptes del cafè de mig matí. El fantasma anarquista del 36 a Barcelona treu el son a tots els governants occidentals menys als curts del PP. Per desgràcia, la majoria de la militància anarcosindicalista a Catalunya no relaciona la ruptura independentista amb l’Estat capitalista espanyol amb unes condicions objectives de revolució proletària passi el passi amb el referèndum anunciat.
Si hi ha referèndum, hi haurà un triomf massiu del ‘sí’. Aleshores, Junts pel Sí intentaran marginar els sectors de la CUP que volen una ruptura amb el sistema hegemònic i treure el poder a la burgesia. Mentre Poble Lliure mantindrà la col·laboració amb la burgesia i defensarà l’ANC, Endavant serà criminalitzat. Només cal llegir cada dia el diari del comte de Godó. Vomitiu. A nivell polític, la burgesia confiarà en ERC, mentre el PDeCAT se’n anirà al Museu de la Història, a fer companyia a Jordi Pujol, tocat i enfonsat. La defenestració d’Artur Mas va marcar el principi de la substitució d’ERC als convergents. Si hi ha referèndum i procés constituent, ERC serà l’interlocutor amb les negociacions amb el PP. Durant el procés independentista post referèndum, en cas que es faci, ERC perdrà alguns llençols a la seva esquerra i quedarà com un partit centrista, a l’estil del que fins fa poc representava el PSC. Aleshores i no abans de que quedi clar que a Catalunya es construeix un estat capitalista propi, de cap manera una república socialista o semblant, l’imperialisme occidental, el rus i el xinès reconeixeran la República Catalana, que abans solament reconeixeran Veneçuela (mai Cuba), Iran i algun estat bàltic o no comunitari.
Per altra banda, els partits trotskistes, Podem Catalunya i l’anarcosindicalisme s’hauran de re-situar políticament. D’aquí la necessitat d’unitat entre els moviments llibertaris. Les minories específiques de caire anarquista-comunista-revolucionari, en aquest context de procés constituent català haurien de treballar de valent, dia a dia, fent-se visibles, no deixant en mans del partit bolxevic Endavant el protagonisme revolucionari, seguint l’exemple de l’Agrupació Amics de Durruti en el Maig del 37, que va aconseguir mantenir el paper de minoria activa proletària sense que aquest paper l’assumís tot sol el trotskisme (bolxevics-leninistes) o sectors d’esquerra del POUM. Amics de Durruti salvaren la imatge de l’anarquisme social. Ara és hora que els Amics de Jaume Balius fem el mateix i molt més. Aquells que consideren que era bolxevic la militància anarquista revolucionària de l’Agrupació Amics de Durruti millor que se’n vagin als campaments d’hivern a fer exercicis espirituals i mediació transcendental. Nosaltres no tenim por de ser qualificats com “anarcobolxevics”, ja que volem el triomf de la revolució proletària en comptes d’una política de missa dominical anarcosindicalista i full parroquial.
Doble poder vers l’hegemonia proletària
En la darrera fase, la constituent, del procés català d’alliberament nacional apostem, sense claudicacions, per dibuixar una situació catalana de doble poder entre el proletariat i el govern de Junts pel Sí. Un doble poder (el dels obrers i el de la burgesia nacionalista aplegada en Junts pel Sí i l’ANC) que haurà de decantar-se cap una banda. No podem renunciar a una mena de “dictadura” autogestionada i autogestionada del proletariat enfront la dictadura capitalista de la burgesia i les oligarquies implantant a Catalunya una república socialista autogestionària i autogestionària en el marc de la revolució socialista mediterrània vers el comunisme llibertari en una societat respectuosa amb els éssers vius i els sistemes naturals fins aconseguir viure en un marc anarcoprimitivisme, ja que el comunisme i l’Anarquia no són possibles en una societat industrial, per això es necessària la contrarevolució industrial a nivell planetari que superi aquesta darrera fase productivista i creixentista del Neolític Final.  |
| https://ediinnombrable.wordpress.com/2011/05/03/contra-la-civilizacion-compilado-de-textos-de-john-zerzan-2/ |
Mentre, haurem viure, en mig de contradiccions, en un marc socialista autogestionari i autogestionat vers el comunisme llibertari. I de moment, intentar encapçalar, amb les banderes del proletariat insurgent, el procés d’alliberament nacional català sense esperar al moment post referèndum de procés constituent republicà.
Aquest és el missatge llibertari possible a dia d’avui, que per realista no deixa de ser el més social revolucionari que es pugui dibuixar ara per ara. Cal sortir dels campaments d’hivern. Avant les legions proletàries, amunt els destacaments obrers! Ho serem tot o no serem res.
Estirada d’orelles de Fachin a Coscubiela per la utilització de l’expressió “neteja ètnica”
 |
| Albano-Dante Fachin |
Albano-Dante Fachin, portaveu adjunt de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) i dirigent de Podem Catalunyua, ha retret al portaveu del seu grup, Joan Coscubiela, que emprés el terme “neteja ètnica”. En un piulet, li ha recordat que el llenguatge és “matèria primera de la política. Mai més. Cap frivolitat amb les paraules.” i que hauria d’evitar expressions com aquesta.
Coscubiela va fer servir aquest terme per criticar l’informe encarregat per l’Ajuntament de Sabadell que suposadament recomanava de canviar el nom de la plaça d’Antonio Machado, pel fet de ser considerat espanyolista.
Aquest stalinista de debò afirma de davant un referèndum com el de l’1 d’octubre Joan Peiró s’hi hauria oposat com fa ell mateix (!) Vomitiu, vergonyós! Prou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada