 |
El president de l'Aragó, Javier Lambán.
|
Javier Lambán, de la FAI de l’Aragó al pitjor jacobinisme del PSOE.
El president autonòmic de l’Aragó afirma que en la qüestió de les obres d’art de Sixena hi ha «primer acte de rebel·lió», que és una «metàfora» de l'actitud de la Generalitat de Catalunya cap a «Espanya i l'estat de dret».
El jutge Juan Antonio Ramírez amb la Guàrdia Civil.
[Barcelona (República Catalana) 03/08/2017]
L’AMIC DEL POBLE
El president del Govern autonòmic de l'Aragó, l’antic faista aragonès passat a la menjadora del PSOE, Javier Lambán, va exigir ahir a la jutgessa que instrueix el litigi per l'art que prengui una decisió que permeti que les 44 obres del Museu de Lleida arribin al Monestir de Sixena. «En la mateixa interlocutòria hi ha implícita l'actuació que s'ha de tenir amb responsables de la decisió. Sobren més decisions i més moviments que els que ja estan sobre la taula», va reiterar en una visita a Expo Zaragoza Empresarial. En aquest sentit, qualifica la decisió de la Generalitat de Catalunya de no lliurar les peces com el «primer acte de rebel·lió enfront a l'estat de dret», una «metàfora» de l'actitud de la Generalitat i dels independentistes catalans --«no Catalunya ni els catalans», va precisar-- cap a «Espanya, l'estat de dret i la llei».
Una interlocutòria del Jutjat d'Osca fixava el passat dilluns 31 de juliol com a data límit perquè la Generalitat lliurés les 44 obres d'art del Museu de Lleida, però el Govern ja va anunciar que no les entregaria perquè no es complien els requisits judicials «ni jurídics ni físics» per procedir al trasllat. A més, reitera que no hi ha cap sentència ferma. En aquest sentit, Lambán va criticar que el «problema» per al retorn dels bens depèn d'una decisió judicial que «no acaba d'arribar» i, davant d'això, va reclamar a la jutgessa que prengui decisions per complir una sentència judicial que considera «ferma».
Cal recordar la trajectòria política i militant de Lambán. Va iniciar-se en la militància política durant el franquisme tardà, destacant-se com a defensor de l’anarquisme social revolucionari i enfrontant-se als sector cinc-puntista de la CNT i altres posicions cenetistes contràries a la FAI. Representà junt amb altres companys aragonesos de Federació Anarquista Regional Aragonesa (FARA) en la Conferència Peninsular de la FAI-IFA de gener de 1977 a Barcelona, on el secretariat de la Comissió de Relacions Internacionals de les Federacions Anarquistes (CRIFA) va ser detinguda junt a prop de setanta delegades i delegats de tots els grups de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) presents. Lambán fou un dels darrers detinguts, que després de patir vexacions i en alguns casos tortures com la ‘manta’ (ofegaments) i la ‘barra’ (‘palo de loro’) a la Prefectura policial de Via Laietana, van ser portats al Palau de Justícia de Barcelona després de 18 dies de martiri (Pascual, Piñero, López, Reyes, March i altres militants faistes), ja que hi havia estat d’excepció. De tornada a l’Aragó, després de llicenciar-se a la Universitat de Barcelona (UB) en filosofia i lletres, en 1983 entrà en la menjadora del PSOE com a regidor i tinent d’alcalde del seu poble, Ejea de los Caballeros (Cinco Villas, Saragossa), així com a portaveu el PSOE en l’oposició entre 1987 i 1991. Quan del PSOE trona a governar el municipi, fa de primer tinent d’alcalde, essent també diputat provincial a la Diputació Provincial de Saragossa, institució que presidí des de 1999 fins el 22 de juny de 2011, i secretari provincial del PSOE entre 2001 i 2012. Ha estat alcalde de l’Ajuntament d’Ejea de los Caballeros entre 2007 i 2014. Des de el 31 de març de 2012, secretari general del PSOE a l’Aragó. Aleshores presidí el grup parlamentari del PSOE a les Corts de l’Aragó com a líder de l’oposició parlamentària.
En 2014 fou elegit candidat del PSOE a la presidència de la Diputació General de l’Aragó per a les eleccions autonòmiques de 1915. En les eleccions autonòmiques del 24 de maig de 2015, en les que el PSOE fou la segona força política més votada, Lambán aconseguí un acord d’investidura. El 5 de juliol de 2015 fou elegit president de la Diputació General de l’Aragó gràcies als vots favorables de PSOE (18 diputats), Podemos (14), Chunta Aragonesista (2) i Izquierda Unida (1). A nivell personal és durament criticat en els àmbits anarquistes aragonesos per la seva conducta en qüestions polítiques, socials i individuals, pròpies d’un buròcrata al servei del Capital i l’Estat.
El jutge Juan Antonio Ramírez amb la Guàrdia Civil
 |
| Manifestacions en contra i a favor de la Guàrdia Civil per l'1-O. |
El jutge que investiga els preparatius del referèndum anunciat per a l'1-O, Juan Antonio Ramírez, ha mostrat el seu suport a la tasca de la Guàrdia Civil en aquesta causa, i ha destacat que li han comunicat prèviament totes les seves actuacions i que les han dut a terme complint escrupolosament la seva funció de policia judicial. Segons han informat a Efe fonts judicials, el titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona ha respost avui a les crítiques per l'actuació del cos policial en aquest procediment i ha avalat la seva tasca.
La Guàrdia Civil ha interrogat en les darreres setmanes un reguitzell d'alts càrrecs del Govern català. En concret s'han interrogat l'exportaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena; el director de comunicació de la Generalitat, Jaume Clotet; el secretari de la Presidència, Joaquim Nin, i la cap de Comunicació de la Conselleria d'Afers Exteriors, Anna Molas, entre d'altres.
Aquests interrogatoris policials han provocat que el Govern de la Generalitat presentés una denúncia contra els agents de la Guàrdia Civil implicats en la investigació. El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, va anunciar la denúncia per l'actuació del cos policial, que va titllar de "greu vulneració de drets fonamentals".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada