Nord-est Llibertari: XX Marxa d’Homenatge als Maquis

dilluns, 17 de juliol del 2017

XX Marxa d’Homenatge als Maquis

Berga, del 21 de juliol al 5 d'agost del 2017

PROGRAMA:

Divendres, 21 de juliol a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat

21 h Sopar de pintxos i projecció de ’A tiro límpio’ (1963) de Francisco Perez Dolz

Dissabte, 22 de juliol

9 h Ruta urbana: «Berga en temps dels maquis» (sortida del núm. 4 del carrer del Balç).

12 h Tertúlia: «Vint anys de Marxa-Homenatge als Maquis» amb Dolors Marín (Hospitalet), Joan Martínez (La Llagosta), Pere Miralles (Terres de Ponent), Joni T (Barcelona), Enric Esparza (Sallent) i Pep Cara (Berga) i presentació CD recopilatori aniversari. A lAteneu Columna Terra i Llibertat (núm. 4 del carrer del Balç).

18 h Presentació de ’L’etern descontent’ memòries de Joan Català editat pel Col·lectiu A les Trinxeres i el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs. A lAteneu Columna Terra i Llibertat (núm. 4 del carrer del Balç).

Diumenge, 23 de juliol

9 h Caminada circular per les bases guerrilleres de les Canals de Sant Miquel. Sortida des del pont de Pedret. (11 km, 4 hores. Dificultat: moderada)

14 h Dinar popular en record del company Txema Bofill a la caseta dels pescadors de Pedret i banyada a les aigües congelades del Llobregat.

Sobretaula musical acústica amb el Delmo i el Manolito.

Divendres 28 de juliol a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat

21 h Sopar de tapes i projecció de El laberinto del fauno (Guillermo del Toro, 2006)

Dissabte 29 de juliol a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat

21 h Sopar de tapes i projecció de ’Els maquis a Catalunya’ (1988) documental dramatitzat dirigit per Jaume Serra, amb una presentació enregistrada del qui en fou l’assessor històric, Ricard de Vargas i Golarons.

Divendres, 4 d’agost: Caminada de França a Berga

20:15 h Sortida en cotxe des de davant de l’estació de tren de Puigcerdà cap a Mas Tartàs

21 h Inici de la caminada. Sortida des de Mas de Tartàs i arribada al matí a la Pobla de Lillet

(Mas Tartas - la Pobla de Lillet: 37 km, 10 h. Dificultat: difícil)

Dissabte, 5 d’agost

21 h Inici de la caminada. Sortida des de la Pobla de Lillet i arribada al matí a Berga

(35 km, 10 h. Dificultat: difícil)

Per participar a les activitats del 23 de juliol i del 4 i del 5 d’agost és imprescindible que ens escriviu a: cejeb@cejeb.org

Preu per la marxa d’agost: 15 euros (allotjament, sopar de dissabte i assegurança)

Tota la informació (tracks, dificultats, etc) a:

[www.bllibertari.org]

[www.marxa-maquis.org]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...