El 10 de febrer de 1932, malalt de tisi, va ser deportat, amb altres 107 companys, a bord del vaixell Buenos Aires, a la Guinea Espanyola, però retornà poc després.
L'abril de 1932 intervingué en el míting de clausura del Congrés cenetista que se celebrà a Gijón i dies després va fer mítings en diverses localitats (Oviedo, Sotrondio, Terrassa i Sant Feliu de Guíxols).
El seu fill li atribueix, cap el 1927, la idea de la bandera roja i negra, idea que després reprengué Joan García Oliver amb triangles en compte de quadrats.
 |
| Nova redacció de Solidaridad Obrera (1923). D'esquerra a dreta: Arturo Parera Malí, Fernando Pintado, Muñoz, Liberto Callejas, Manuel Ribas, Vicente Galindo Cortés (Fontaura) i Miguel Terrén Mañero. |
Artur Parera Malí:
El 19 de juliol de 1936 és assassinat a Sevilla (Andalusia) el destacat propagandista anarquista i anarcosindicalista Artur Parera Malí --en algunes ocasions el seu segon llinatge apareix citat com Mallà, Mallí o Marín. Havia nascut en 1889 a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). Fill d'un reconegut actor, va tenir una educació exquisida a bons col·legis.
S'instal·là a Madrid (Castella la Nova), on treballà en un banc. Va ser en aquest moment quan començà a interessar-se pels problemes obrers i en 1913 s'afilià al Sindicat de Banca de la Confederació Nacional del Treball (CNT), del qual va ser nomenat secretari. Casat amb María Luisa Rodríguez, filla d'una família benestant, en 1915 nasqué el seu primer fill, Arturo Perera Rodríguez, que amb el temps esdevindrà també un destacat militant llibertari.
Cada cop més radicalitzat, trenca amb els seus orígens burgesos. Després del fracàs d'una vaga bancària, va ser empresonat i fou alliberat a condició que abandonés Madrid, sobrevivint com pogué als voltants de la capital.
Fou un dels organitzadors del Segon Congrés Nacional de la CNT («Congrés de la Comèdia»), celebrat entre el 10 i el 17 de desembre de 1919 a Madrid, i assistí en representació dels sindicats castellans, on es va oposar als partidaris d'unir-se a la Tercera Internacional.
Quan la repressió s'agreujà, marxà cap a Saragossa (Aragó), on desenvolupà una intensa tasca propagandística. Partidari de fer front amb les armes el pistolerisme patronal i la repressió governamental, entre 1920 i 1922 patí nombrosos empresonaments.
En 1920 fou redactor, amb Zenón Canudo Zaporta, Manuel Albar Catalán i Jose Chueca, del periòdic El Comunista, i entre 1922 i 1923, amb Zenón Canudo Zaporta i Manuel Buenacasa Tomeo, de Cultura y Acción. En aquesta època formà part de l'Ateneu Sindicalista.
L'abril de 1921 fou delegat d'Aragó al Ple de la CNT celebrat a Lleida (Segrià) que designà la delegació cenetista que havia d'anar a Moscou (URSS) al Primer Congrés de la Internacional Sindical Roja (ISR). En aquest any formava part del Comitè Nacional de la CNT i en 1922 assistí a la conferència clandestina que se celebrà a Saragossa. El maig de 1932 va morir la seva companya.
El 29 d'octubre de 1922 participà, en representació de la CNT, en el míting de clausura del Primer Congrés de la Federació Regional del Treball (FRT) de Mallorca (Illes Balears) de la CNT, i fou coautor de diverses ponències i dictàmens d'aquest congrés; també va participà en una gira propagandística pels pobles mallorquins aquell mateix novembre i va escriure articles per al setmanari palmesà Cultura Obrera.
En 1923 va fer un míting a Pamplona (Navarra, Euskal Herria) i va fer una conferència a Altsasu (Navarra).
L'agost de 1923 va ser nomenat president del Sindicat Únic Mercantil de la CNT de Saragossa.
El 12 de novembre de 1923 va ser detingut, amb altres membres del Comitè Pro Presos de Saragossa (Pedro Alfranca, Carmelo Guerrero i Alfredo Solanas), acusats de complicitat en una fuga d'interns de la presó saragossana i pocs dies després va ser novament detingut, amb altres (Pedro Alfranca, Carmelo Guerrero, Estanislao Marqueta, Valeriano San Agustín i Juan Yusa), sota l'acusació d'haver participat en un atemptat contra un oficial de Presons. En aquests anys saragossans formà part del grup anarquista «Vía Libre».
En 1924 es casà amb Dolores i s'establí a Barcelona; però poc després s'exilià a l’hexàgon francès.
En 1926 el trobem a Baiona (Lapurdi, Euskal Herria), amb visites a París (Illa de França).
Partidari de les tesis de Joan García Oliver de combatre clandestinament la dictadura de Primo de Rivera, en 1927 retornà per Navarra i residí durant un temps a Altssu, treballant en la construcció, organitzat sindicalment els seus treballadors i proposant la creació de comissions de llogaters.
En 1928 el trobem a La Rioja (Fuenmayor i Logronyo), on desenvolupà una intensa tasca propagandística anarcosindicalista i on visqué venen perfums i roba al mercat. Pressionat per la policia, hagué de fugir cap a València (País Valencià) i durant la «Dictablanda» s'establí a Barcelona. Entre 1930 i 1932 ocupà la secretaria del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT. Sembla que en 1930 va fer un viatge a Amèrica. En 1931 col·laborà en Solidaridad Obrera amb textos contra les Federacions d'Indústries i formà part de l'Ateneu de Divulgació Social.
El 29 de març de 1931 participà en un míting d'afirmació sindical amb José Alberola, Casas Salas, Escrig, Joan Peiró i Abel Velille, al Palau de Belles Artes de Barcelona.
Entre el 30 de maig i l'1 de juny de 1931 assistí a la Conferència Regional de Catalunya de la CNT-AIT que se celebrà al Palau de Projeccions de Barcelona, on presentà una proposició, que s'aprovà, en que es convidava la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) al següent congrés de la CNT-AIT. Entre el 8 i el 9 de juny de 1931 assistí, en representació de la Federació de Grups Anarquistes de Barcelona i pel Comitè Peninsular, a la Conferència de la FAI celebrada a Madrid.
També, entre l'11 i el 17 de juny de 1931, assistí al Tercer Congrés Nacional de Sindicats de la CNT-AIT (Congrés del Conservatori) celebrat a Madrid, on, per petició seva, la CNT catalana va convidar a la FAI al congrés al qual ell va acudir pel Comitè Regional de Catalunya i per Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès). L'agost de 1931 assistí a la Conferència Regional de la CNT.
El novembre de 1931, quan estava empresonat a Barcelona, encapçalà un manifest, signat per nombrosos membres de la FAI, contra l'estratègia trentista d'Ángel Pestaña Núñez i l'aparició de la revista Cultura Libertaria. El 27 de desembre de 1931 intervingué en un míting al Gran Kursaal de Manresa (Bages), amb Josep Corbella Suñé, Buenaventura Durruit Domínguez i Joan García Oliver. Amb Santiago Bilbao creà el Sindicat d'Inquilins i Servei Domèstic i en aquesta època va fer nombrosos mítings (Manresa, Barcelona, Cardona, Santa Coloma, Sallent, Vilafranca del Penedès, etc.), a més de fer visitar la presó en diverses ocasions.
En 1932, després de la dimissió de Felipe Alaiz de Pablo, entrà com a redactor, amb Liberto Callejas, en Solidaridad Obrera.
El 10 de febrer de 1932, malalt de tisi, va ser deportat, amb altres 107 companys, a bord del vaixell Buenos Aires, a la Guinea Espanyola, però retornà poc després.
L'abril de 1932 intervingué en el míting de clausura del Congrés cenetista que se celebrà a Gijón (Astúries) i dies després va fer mítings en diverses localitats (Oviedo, Sotrondio, Terrassa i Sant Feliu de Guíxols).
El maig de 1932 va ser detingut per la seva pertinença a la FAI. En 1933 va fer conferències a Arbeca i a Igualada. Combaté amb duresa el trentisme d'Àngel Pestaña i el sindicalisme de Joan Peiró Belis, però també s'allunyà de mica en mica de la «gimnàstica revolucionària» de Joan García Oliver. En 1935 publicà el fullet Anarquismo en acción.
L'aixecament militar feixista del 18 de juliol de 1936 l'agafà en una gira propagandística a Sevilla (Andalusia), juntament amb Alfonso Nieves Núñez (Julio Quintero), María Duran i Francisco Arín Simó. Apressat per un escamot de falangistes, Artur Parera Malí va ser assassinat el 19 de juliol de 1936 a Sevilla. Es desconeixen els detalls del seu assassinat.
El seu fill li atribueix, cap el 1927, la idea de la bandera roja i negra, idea que després reprengué Joan García Oliver amb triangles en compte de quadrats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada