dissabte, 22 de juliol de 2017

Llívia vol fer l'estelada més gran del món

Llívia intentarà entrar al llibre dels rècords guiness amb l’encesa d’una estelada formada per més de 81.000 espelmes.  
El camp de futbol de Llívia és l’ indret escollit per acollir el dissabte 19 d’agost l’encesa de la mega-estelada.  
La idea de Ferran Callicó de proclamar la República Catalana a Llívia.  


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/07/2017   
Llívia (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya).-   

Segons informa Ràdio Pirineus,  l'alcalde de Llívia (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) Elies Nova afirma que des de l'organització es pretén que l'encesa no sigui un acte només de Llívia, sinó un acte de comarca, de manera que tots els cerdans se’l facin seu i hi participin. En aquest sentit, i per tal de que l’encesa sigui un èxit, l’organització demana que tots aquells que vulguin participar en el muntatge i posterior encesa d’espelmes es posin en contacte amb ells, ja que només per poder col·locar les més de 81.000 espelmes que conformaran el mosaic serà necessària la participació d’uns 250 voluntaris, xifra que pujarà fins els 500 en el moment en que s’hagin d’encendre.
L’estelada tindrà unes dimensions de 45 metres d’ample per 72 metres de llargada, sense comptar la pregunta del referèndum i un sí gegant que també es farà amb espelmes. Amb aquestes dimensions, l’estelada més gran feta fins a la data tenia 8100 espelmes, l’objectiu és que a banda del ressò que pugui tenir al país, l’acte entri al llibre rècord dels Guiness, difonent doncs el seu missatge internacionalment.

La idea de l’artista plàstic Ferran Callicó de proclamar la República Catalana a Llívia 
Ferran Callicó Botella (Barcelona, 1902-Néronde, País del Loira, 1968), dibuixant, pintor i teòric, autor de nombrosos retrats, en llapis, de tècnica molt minuciosa i realista (100 retrats dibuixats, 1933), contrari tant a l’avantguardisme com al realisme social, el seu model eren els clàssics, i sota la influència de Dominique Ingres --al llibre ‘L’art i la revolució social’ (1936) propugnà un realisme perfeccionista allunyat de tot compromís, i denuncià el sistema de difusió de l’art a través de marxants--, el 1939 s’exilià i segons explicava el periodista anarquista Joan Ferrer Farriol (Igualada, Anoia, 21 de juny de 1896-Montreuil-sous-Bois, Île-de France, 11 de setembre de 1978), i que recull l'escriptor Baltasar Porcel Pujol a ‘La revuelta permanente’, un relat de llargues converses amb ell, l’artista plàstic intentà organitzar un cop de mà, tot demanat suport del Moviment Llibertari, per a una proclamació a Llívia de la República Catalana, envoltat el terme municipal d’una enorme bandera catalana que encarregà i adquirí, que sembla que encara es guarda en un magatzem de Brussel·les.
L’operació Callicó volia internacionalitzar el fet català i crear un greu problema al franquisme ja que difícilment, acabada la Segona Guerra Mundial, el Govern francès hagués deixat passar per la carretera internacional de Puigcerdà a Llívia les tropes espanyoles per reconquerir aquest enclavament en la Cerdanya.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada