Un estudi realitzat per la UdG destaca que les poblacions d'aquesta espècie no sobreviuen a temperatures superiors als 26 graus.
Es van prendre mostres de gorgònia vermella en tres regions de la costa Mediterrània: la costa del massís del Montgrí, prop de les illes Medes, la costa de la Provença i la costa de Còrsega.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/07/2017
L’Estartit, Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries).-
Llegim a la premsa convencional comarcal que l'Institut de Ciències del Mar del Centre Superior de Ciències de Barcelona (ICM-CSIC) ha elaborat un estudi sobre la gorgònia vermella amb científics de la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de Barcelona (UB) en què posen al descobert l'amenaça que representa l'augment de la temperatura del mar Mediterrani per aquesta espècie.
El treball, que es va realitzar a les instal·lacions del CSIC de Barcelona, va prendre mostres de gorgònia vermella en tres regions de la costa Mediterrània: la costa del massís del Montgrí, prop de les illes Medes, la costa de la Provença i la costa de Còrsega. Les poblacions de gorgònia es van extreure de zones marítimes que tenen variacions climàtiques i, un cop a les instal·lacions, es van sotmetre a diversos canvis de temperatura.
Temperatura mortal: 25 ºC
L'estudi descobreix que el llindar crític són els vint-i-cinc graus centígrads (25 ºC). Quan les poblacions són sotmeses a aquesta temperatura, en menys d'una setmana mostren els primers signes de necrosi, és a dir, moren els primers teixits. Quan s'exposen a temperatures superiors a 26ºC, en pocs dies més del 90% de les colònies defalleixen en la seva totalitat. Segons Joaquim Garrabou, científic de l'ICM-CSIC, «la hipòtesi de treball era que les poblacions que normalment viuen en condicions més fredes presentarien un impacte més alt a l'estrès tèrmic que aquelles poblacions que viuen en contextos tèrmics més càlids».
Això no obstant, els resultats de l'estudi demostraven que els exemplars de llocs més càlids no necessàriament resistien més bé la calor. Segons Garrabou, la bona notícia és que «totes les colònies» van mostrar resistència a la calor, «independentment» de l'àrea d'origen. Els resultats de l'experiment es van combinar amb una anàlisi de la genètica de poblacions, fet que va permetre identificar la deriva genètica. Els científics de l'estudi asseguren que identificar colònies resistents seria útil per plantejar accions de restauració davant l'escenari d'escalfament global, ja que, permetria seleccionar aquelles més termoresistents, és a dir, colònies que tindrien la capacitat genètica d'adaptar-se resistir millor la calor.
La gorgònia vermella és clau per la seva qualitat de «font d'aliment i refugi» dels peixos invertebrats, que són fonamentals per a l'ecosistema. Garrabou afirma que «conèixer els impactes sobre les seves poblacions permetrà explorar les conseqüències sobre les comunitats que estructuren». El científic afirmava: «els escenaris d'escalfament indiquen que per a finals del present segle, de mitjana, la temperatura de la Mediterrània pujarà 30C (0,30C per dècada)».
Cristina Llinares, membre del Departament de Biologia de la UB, assegurava que les observacions mostren unes taxes d'escalfament molt superiors en altres zones de la zona mediterrània, per tant, «pateixen un nombre més alt de casos de mortalitat». Llinares reafirmava que cal «reforçar» les mesures de conservació de les poblacions de gorgònia vermella i les «comunitats del coral·ligen» que la caracteritzen.
L'augment de la temperatura al Mediterrani és un fet preocupant, el mes de juny la Xarxa de Boies del Ministeri de Foment va alertar de l'augment de la temperatura mitjana a l'aigua, registrant màxims històrics al llarg del mes; des de l'any 2007 fins al 2017 hi ha hagut un augment de 2,5 0C de mitjana al mes de juny. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, la temperatura mitjana de l'aigua al mes de setembre de 2016 era de 230C a Catalunya. L'acord de París signat el passat 2015 és l'últim esforç del Programa Marc de les Nacions Unides per lluitar contra el canvi climàtic. L'objectiu que va marcar la Unió Europea consistia a reduir un 40% les emissions el 2030, ja que són la principal causa de l'escalfament global i de l'escalfament de l'aigua dels oceans.
Una espècie que assegura oxigen i aliment
La gorgònia és una colònia d'individus anomenats pòlips que creixen formant estructures arborescents col·locades perpendicularment als corrents per tal d'assegurar l'oxigen i l'aliment a tots els membres de la colònia. És un organisme marí amb aspecte d'arbust, encara que pertany al regne animal i per aquest motiu es confon amb una alga o un corall, però no ho és. Aquesta espècie es caracteritza per la seva tonalitat vermellosa i amb ramificacions groguenques, habita especialment al mar Mediterrani i es troba en fons rocosos a 15-30 metres de profunditat. S'alimenta de plàncton i pot arribar a mesurar fins a un metre d'alçada.
El cicle de vida de la gorgònia vermella destaca per tenir una fase adulta i una fase larvària. L'espècie segueix la seva naturalesa hermafrodita i allibera cèl·lules per reproduir-se. A diferència del corall vermell, l'esquelet corni de les gorgònies perd el seu color i fa mala olor fora de l'aigua. El passat mes de juny, científics del CSIC van replantar 400 fragments de colònies de gorgònia roja a les Illes Medes. L'acció, que va suposar cobrir una superfície de 10 metres quadrats, s'emmarca en una prova pilot per restaurar el fons marí de les illes. Una de les iniciatives del projecte europeu MERCES (Marine Ecosystem Restoration in Changing European Seas).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada