“Isabel y Fernando forjaron un Imperio”, diu un himne feixista espanyol

Patí restaurat d'on hi va haver una de les sinagogues gironines en el Call. 

Avui fa 525 anys en que Isabel i Ferran expulsen les famílies jueves amb l’Edicte de l’Alhambra  i també a Girona hi ha una diàspora hebrea.  

Fins al Concili Vaticà II la mainada del Bisbat de Girona era obligada a “matar jueus” durant la denominada ‘setmana santa’ de la secta catòlica.  

Judeofòbia --germana de l’islamofòbia-- com a xenobòfia antisemita.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 31/07/2017   

Corresponsalia Girona (Gironès).-   

Avui fa 525 anys en que Isabel i Ferran (els mateixos de l’imne feixista espanyol en que es diu “Isabel y Fernando forjaron un Imperio”) expulsen les famílies jueves amb l’Edicte de l’Alhambra  i també a Girona hi ha una diàspora hebrea, iniciada en aquell 31 de juliol de l’any 1492. Aquesta és la efemèrides de la desaparició de les comunitats hebrees al call de Girona i a totes les poblacions de la península Ibèrica. És el moment inicial de l’Exili de la població semita de religió jueva, una descarada violència estatal contra un grup minoritari de la població peninsular. Aquesta expulsió se’n diu Diàspora i les famílies hebrees fugitives del call de Girona afegien al seu nom propi dels seus membres el mot Gironí, fent referència al seu lloc de procedència.

Judeofòbia --germana de l’islamofòbia-- com a xenobòfia antisemita 

Cal senyalar i remarcar quines foren, fa 525 anys, les forces corrosives de que seria l’Imperi hispà a nivell peninsular i també local que van incentivar la Diàspora de 1492: els Reis Catòlics, tots els bisbes i tot el clergat, els comtes i tota l’aristocràcia, les oligarquies i la població antisemita en general, la mateixa que anava en contra les famílies musulmanes.

Tothom que nascut en el Bisbat de Girona i altres poc abans de la clausura del Concili Vaticà II recorda com el capellà des de la trona invitava els seus feligresos catòlics apostòlics i romans per la denominada ‘setmana santa’ (la seva) a matar jueus de forma simbòlica. El temps destinat a matar jueus era limitat; començava a les deu del matí de dijous sant i s’acabava a les deu del matí del dissabte sant. Aquest costum catòlica tan arrelat consistia a cridar i fer sorolls de burla i escarni dins les esglésies i també als carrers. Per fer el màxim de soroll es feien sonar cassoles, carraus, tambors, matraques i xerracs. A les esglésies, a les fosques, també es picava de peus a terra i es donaven cops als bancs. L’objecte dels crits i sorollada anava dirigit als jueus com a culpables de la mort de Jesucrist. La mainada, obligada per rectors i vicaris, dins dels temples catòlics feia concursos de qui picava al terra més vegades i així més jueus moririen.

Ja sabem que els costums canvien amb el temps. ‘Setmana santa’ no sempre volia dir per als catòllics vacances, com ara. No fa ni cinquanta anys era temps de silenci i devoció. No es podia treballar, cantar, ballar, ni fer música, ni a les esglésies tocaven campanes. Els cinemes, teatres, tavernes i espectacles d’oci estaven tancats, fins i tots els prostíbuls. Només es feien processons i el soroll de matar jueus. No era només a Girona on existien aquests costums, que també estan documentats en altres ciutats i pobles de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol.

Les matraques de fusta es feien sonar en altres cultures anteriors al cristianisme per espantar els mals esperits. Els jueus les feien sonar acompanyades de crits de burla, i soroll de puntades de peu a les sinagogues un dia a l’any, per la festa de la reina Ester. En aquesta festa, també anomenada Purim, es llegeix la història de la reina Ester, que va impedir una persecució de jueus promoguda per Aman. I quan es llegeix el nom d’Aman, ministre d’Assuer, rei de perses i medes, sonen les matraques i els crits de burla dins la sinagoga, que aprofiten especialment els joves per passar-ho bé.

Abans de la data de l’edicte d’expulsió el 1492, les famílies hebrees de Girona, com els d’altres ciutats catalanes i de la península Ibèrica, ho podien passar malament si es trobaven pels carrers del call amb grups de catòlics per ‘setmana santa’. El que sorprèn és que aquest costum es va seguir fent també després del 1492, quan ja no vivien jueus a Girona. Això ens dona informació sobre la població gironina, instruïda en la judeofòbia, que seguia el costum de matar jueus fins i tot al cap de tants d’anys després d’haver fet fora tots les famílies hebrees que no es volen fer catòliques i passar al grau de converses i tot el que això comportava, com ara fer dissabte, encendre els fogons el dia de la festivitat jueva, escombrar i fregar l’habitatge, airejar l’edifici i la roba del llit a la finestra o balcó, i anar a treballar el dissabte al matí, costum practicada encara durant el franquisme i va durar fins fa 40 anys. En som testimonis en les nostres famílies, que tenien algunes branques converses.

I això, matar jueus pel dijous sant i fer dissabte convers va durar al Bisbat de Girona i altres bisbats després de la Segona Guerra Mundial interimperialistes i l’impacte de l’holocaust (Shoah) sobre tota la població europea. Diuen que les guerres fan canviar creences i costums però a l’Espanya franquista del ‘Cara al Sol’ i l’Imperi van perdurar fins fa 60 anys la primera costum i 40 la segona.

El jovent d’avui de Girona ja no sap què és matar jueus. Tampoc hi ha capellans que per dijous i divendres sant invitin a fer-ho. Per ‘setmana santa’ ja fa anys que les gironines i els gironins viatgen per tot el món aprofitant aquests dies que tenen de vacances, o se’n van a la platja a descansar. Però els estigmes i prejudicis judeofòbics, igual que els islamofòfics, ensenyats a la població catòlica durant segles encara perduren: hi ha regidors xenòfobs i racistes als ajuntaments, els de Plataforma per Catalunya (PxC) i d’altres formacions feixistoides. I, per postres, l’Església catòlica parla de persecució religiosa durant la República espanyola quan es va intentar treure de les seves grapes alguns privilegis i abusos de poder eclesiàstic.