Denuncien represàlies del sistema català de protecció de menors.

Rosa Gómez. 

“No em deixaven portar-li menjar, no em deixaven portar-li roba, no em deixaven portar-li res”.  

Una mare va passar 24 hores sense saber res del seu fill després d'haver organitzat una acció contra la Fundació Juvanteny, l'entitat que gestiona el centre d'acollida del Masnou.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/07/2017   

Girona (Gironès).-  

Llegim a ARIET.CAT que el 6 de juliol la Rosa Gómez va rebre una trucada molt estranya. Una treballadora del centre d'acollida Estels del Masnou va anunciar-li que el seu fill de set anys havia canviat de residència. "Hem traslladat en Damià, però no et direm on és", li va dir de males maneres. Immediatament la Rosa es va desplaçar fins al Masnou, però no va aconseguir que li donessin cap tipus d'informació sobre el parador del seu fill. La Rosa va passar 24 hores molt angoixada. Va publicar desenes de fotografies d'en Damià a les xarxes socials, per si algú li'n podia donar alguna pista. Finalment, l'advocada de la Rosa, que va viatjar expressament des de València fins a Barcelona, en va treure l'entrellat. Després de parlar diverses vegades amb la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), va descobrir que en Damià havia anat a petar a un centre residencial d'acció educativa (CRAE) de Sant Andreu de la Barca, a 40 km del Masnou.

Segons ARIET la Rosa està molt dolguda. Per què ningú li va dir on era el seu fill? Per què el van traslladar sense donar-li'n cap explicació? Per què la van sotmetre a aquesta tortura? La Rosa està convençuda que el trasllat i, sobretot, la forma com la van tractar, és una represàlia per la seva rebel·lia. Després que la policia li retirés el fill en un hotel de Madrid, fa més d'un any, va crear Marea Turquesa, una plataforma de mares que s'enfronta obertament a les administracions públiques i a les entitats que gestionen centres de menors. Diuen que el sistema de protecció està corromput i que les famílies són maltractades. El mes de juny passat, la plataforma va rebentar un acte de la Fundació Juvanteny a la sala Luz de Gas: "Vam començar a trucar als artistes i els vam explicar què passava. Al final van haver de suspendre l'acte", explica.

A diferència d'altres mares que es troben en la mateixa situació, la Rosa ha actuat sempre a cara descoberta, convençuda que per recuperar en Damià calia perdre la por. Ha organitzat concentracions i ha parlat amb la premsa sense amagar mai la seva identitat. "Ja ens ho pensàvem que hi hauria alguna represàlia, però no ens imaginàvem que fos això, perquè no podien fer res sense l'ordre del jutge", diu. La Rosa relata altres represàlies, a banda del trasllat: "no em deixaven portar-li menjar, no em deixaven portar-li roba, no em deixaven portar-li res... I resulta que no és una norma. Ni tan sols em deixaven trucar-lo. I ara, a la DGAIA m'han dit que tinc dret a una trucada setmanal". Si la Rosa li donava algun objecte al seu fill, després li prenien, amb l'argument que així el nen no s'enyorava. "M'han represaliat a tope", diu.

Actualment, el cas està en mans d'un jutge de Granollers que ha de decidir en quines condicions sortirà el menor del sistema de protecció. La resolució podia haver arribat el mes de febrer passat, però s'ha anat endarrerint per l'enfrontament entre la Rosa i la seva exparella, el pare d'en Damià, que ha allargat tant com ha pogut el procés judicial amb l'objectiu d'aconseguir una solució que l'afavorís. El bloqueig és inútil, perquè el menor ha manifestat que vol tornar amb la mare i la mateixa DGAIA ha demanat en dues ocasions una resolució favorable a la Rosa.

I precisament ara, quan ja s'entreveia la fi del malson, canvien en Damià de centre. ARIET explica que la Rosa està desconcertada, perquè el trasllat és un esdeveniment traumàtic, sobretot per un nen de set anys que està rebent tractament psicològic per l'estrès.  "És surrealista, surrealista...", repeteix. "El nen s'ha de sentir tan abandonat... No m'ho trec del cap. Perquè el canvi no el beneficia gens. Un lloc nou, companys nous, educadors nous... En cap moment s'han plantejat com se sent el nen", diu Rosana Capella, l'advocada. Capella no s'atreveix a relacionar l'activitat política de la mare amb el trasllat, però assegura que la decisió és "estranya", no només perquè no s'ha tingut en compte l'opinió del jutge, sinó també perquè es podien trobar solucions menys lesives, com enviar el nen de colònies o tornar-lo a la mare i que pernoctés al centre fins que es resolgués el conflicte.

Però qui va enviar el menor a Sant Andreu de la Barca? Es pregunta ARIET. Qui és responsable del maltracte que ha sofert la família? La resposta no és gens senzilla. Segons la DGAIA, en Damià va ser traslladat perquè ja feia més d'un any que vivia al centre d'acollida, quan en teoria només hi podia estar sis mesos. El centre va emetre un informe dient que el nen tindria més estabilitat en un CRAE i la DGAIA va aprovar el trasllat. Així doncs, l'administració tan sols va acceptar una proposta que provenia d'una entitat privada: Asteroide-B612, l'associació que gestiona el centre Estels.

Asteroide-B612 és una entitat vinculada a la Fundació Juvanteny. Tenen la mateixa seu social i comparteixen el número de telèfon. Tot i això, Emília Juvanteny, la presidenta de la Fundació, assegura que les dues entitats no tenen cap relació. "Una cosa és la Fundació i una altra l'associació. La Fundació no té cap centre", explica en un to sec i hostil. Juvanteny diu que no sap res sobre el trasllat d'en Damià i que no té constància de cap informe: "No en tinc ni idea", diu. Sobre el cas de la Rosa, només en sap una cosa: "aquesta senyora ha dit moltes coses en contra de la Fundació". I és cert. La Rosa ha dit en diverses ocasions que la Fundació havia entregat nens tutelats a un pederasta, un fet provat per la justícia. Les declaracions d'Emília Juvanteny no esvaeixen els dubtes que pesen sobre el cas: la Rosa ha rebut un tracte discriminatori pel fet d'haver parlat malament de la Fundació?

ARIET pensa que amb una mica de sort, en Damià tornarà ben aviat a casa. Tot depèn d'una vista judicial que probablement afavorirà la Rosa. La mare ha demostrat que és la persona idònia per fer-se càrrec del seu fill i la DGAIA veu amb bons ulls el retorn del menor. D'aquesta manera acabarà un calvari que va començar fa quatre anys, quan la Rosa va fugir amb el seu fill d'un entorn molt violent. La lluita aferrissada per la custòdia del menor va provocar la intervenció de la DGAIA que, lluny de simplificar les coses, les va complicar encara més. En aquesta història tan tràgica, tan sols l'entitat que gestiona el centre Estels hi ha guanyat alguna cosa: 50.000 euros per "protegir" en Damià durant catorze mesos.