diumenge, 23 de juliol de 2017

457) CRÒNICA QUATRE-CENTRES CINQUANTA SET DE LA CROADA DE L’ESPANYA

De la JNC i la FNEC a Interior de la Generalitat, Joaquim Forn. 
Per el nou conseller d’Interior de la Generalitat “la legalitat catalana és la que emana del Parlament de Catalunya.  
Tot apunta que el PDeCAT es desintegra i part de la militància procedent de les JNC i la FNEC, com ara Carles Puigdemont o Joaquim Forn, podria integrar-se a ERC.  
La Generalitat haurà de presentar divendres vinent el primer control de les seves finances a l'Estat espanyol.  
Segons detalla el BOE, el 9 d'agost el Govern també haurà de remetre un certificat dels sis primers mesos de l'any.  


[Barcelona (23/07/2017)]   
L’AMIC DEL POBLE   

El nou conseller d'Interior del Govern de la Generalitat, Joaquim Forn, afirma que els Mossos d'Esquadra no impediran la celebració del referèndum de l'1-O. "Nosaltres respectarem la legalitat catalana, que és la que emana del Parlament de Catalunya i entre aquesta legalitat hi ha poder votar l'1-O", ha assenyalat Forn en una entrevista que publica aquest diumenge al diari El Punt Avui referint-se a un possible “xoc de legalitats" entre la catalana i l'espanyola.

Dues legalitats enfrontades 
Joaquim Forn veu probable que, com va passar amb la detenció del regidor de la CUP a l'Ajuntament de Vic, Joan Coma, s'enviï als Mossos en qualitat de policia judicial per actuar si es posen les urnes. "Això podria ser un conflicte, sí", admet. "Però nosaltres hem de tenir la capacitat i la intel·ligència suficients per no caure en aquest parany. Hem de tenir capacitat per fer bé les coses i assolir l'objectiu que tenim, que és celebrar el referèndum", apunta. Forn es remet a la llei del 1994 de creació de la Policia Autònoma Catalana: "Diu textualment que es tracta d'una policia 'arrelada a la cultura i al poble del qual neix, al qual pertany i al qual serveix'. Textual. La policia catalana hi és per servir el poble de Catalunya", indica el conseller." I nosaltres aplicarem la legalitat. I entre aquesta legalitat hi ha poder votar el dia 1 d'octubre", afegeix en l'entrevista a 'El Punt Avui', la primera que concedeix a un diari com a conseller.
Preguntat sobre si és independentista, Forn és taxatiu: "Sí, de sempre; sempre he pensat que no havíem de posar límit a les aspiracions de llibertat d'un país", afirma. "I que la màxima llibertat d'un país és la independència; la independència és l'estat natural d'una nació", manifesta. Va militar a les JNC, les joventuts convergents, i va reconstruir a la Universitat la FNEC.
Sobre les acusacions d'una "politització" de la Policia Autònoma Catalana, Joaquim Forn troba "sorprenent" que hagin sortit d'on han sortit. "Hi ha mitjans de comunicació que s'han escandalitzat pel meu nomenament, i són els mateixos que després no s'han pas escandalitzat quan hi ha hagut una politització real d'alguna policia, i no parlo pas precisament de la catalana", indica, en referència al Cos Nacional de Policia i la Operació Catalunya.
Pel que fa a les crítiques al nomenament de Pere Solé --polític del seu entorn-- com a nou director dels Mossos d’Esquadra en substitució d'Albert Batlle --format en el PSC--, que va dimitir del càrrec amb el canvi de conseller, Forn diu que "no té cap sentit" que ara se'l critiqui quan mentre estava al capdavant de Servei Penitenciaris "lloessin el seu caràcter i la seva capacitat de diàleg i d'arribar acords". "Té una gran voluntat de servei al país. Cal jutjar-lo per això, no pas per altres coses", ha sentenciat.

Un govern autonòmic liderat per ERC 
Amb el darrers canvis en el govern de Junts pel Sí el seu poder real es troba en mans d’ERC, puix la direcció del PDeCAT ha perdut el control del president de la Generalitat. Cal recordar que Carles Puigdemont va néixer en una família de tradició carlina i això sempre influeix (trabucares i il·legalistes). Cada vegada sembla més possible que en un futur no gaire llunyà, de la mateixa manera que de la Lliga va sorgir l’insurgència de Francesc Macià i Estat Català, per una banda, i Acció Catalana (després la formació Acció Catalana Republicana), alguns sectors del PDeCAT, com ara alguns procedents de les JNC, que podria ser el cas de Puigdemont o de Forn, s’integrin a ERC mentre el PDeCAT es desfaria, com ja s’ha dissolt UDC, l’antic soci democristià del pujolisme.
Sembla que en el govern de Junts pel Sí hi havia consellers del PDeCAT que frenaven el procés d’alliberament nacional català i ERC va dir pou: han saltat del Govern de la Generalitat Neus Munté, Jordi Jané, Jordi Baiget i Meritxell Ruiz. Es diu que posaven objeccions al referèndum d’autodeterminació i la imminent ruptura amb la legalitat monàrquica espanyola, unes objeccions diverses i amb diferent intensitat. També, es comenta, que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras ara governen com a copresidents de la Generalitat.

Llei del referèndum d’autodeterminació, el 6 de setembre 
El Parlament de Catalunya aprovarà el dimecres vinent la reforma del seu reglament, cosa que permetrà aprovar el 6 de setembre la llei del referèndum d’autodeterminació, la legalitat catalana. El Tribunal Constitucional del Regne la suspendrà immediatament, a cop de corneta del govern Rajoy que sap que l’Estat capitalista espanyol, hereu decadent de l’Imperi hispà, no podrà subsistir sense el Principat de Catalunya i els pobles ibèrics recuperaran les seves sobiranies, igual que fa Portugal. La caiguda espanyola, amb Catalunya fora de les grapes de la burocràcia de Brussel·les, junt amb la sortida del Regne Unit de la Gran Bretanya i la deriva totalitària de Polònia, no auguren gaire temps de supervivència de la Unió Europea ni de l’euro.

Onze de Setembre amb gran ressò internacional 
En aquest context de setge estatal espanyol a les institucions catalanes, amb l’amenaça creixent de supressió de l’autonomia, l’11 de Setembre serà molt reivindicatiu, potser l’inici de les acampades a les places, arrancant tot una sèrie de mobilitzacions, que podrien desbordar l’ANC, Òmnium i l’AMI, amb l’autoorganització de les masses i les seves pròpies iniciatives no jerarquitzades. Això atraurà l’atenció internacional i començaran les manifestacions contra les representacions diplomàtiques espanyoles, fins i tot amb marxes Anti-Espanya, com a l’entorn del 27 de setembre de 1975, quan els afusellaments franquistes, unes mobilitzacions en que hi varem participar molt activament de l’agost d’aquell any.  

La Generalitat haurà de presentar divendres vinent el primer control de les seves finances a l'Estat espanyol 
L'Estat passarà comptes amb la Generalitat el divendres. 
El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest dissabte l'acord adoptat pel Consell de Ministres on s'ordena controlar les finances de la Generalitat perquè no es dediquin recursos al referèndum de l'1 d'octubre.
Segons detalla el BOE, el Govern de la Generalitat haurà de presentar divendres vinent -28 de juliol- el primer control de les seves finances a l'Estat per certificar que en el període entre el 17 i el 23 de juliol del 2017 no s'ha esmerçat ni un sol euro del pressupost a l'organització del referèndum. Paral·lelament, el 9 d'agost l'executiu català haurà de remetre un certificat similar dels sis primers mesos de l'any, entre l'1 de gener i el 16 de juliol.
En cas que els informes no s'enviïn o es descobreixi en algun d'ells una partida destinada al referèndum de l'1-O, l'Estat assegura que prendrà les "mesures procedents" i es reserva la possibilitat de suspendre el finançament autonòmic assignat a Catalunya a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).
Paral·lelament, el govern de Rajoy avisa que podrà emprendre "accions legals i/o penals" contra els alts càrrecs i funcionaris de la Generalitat (encapçalats pel director general de Pressupostos i el director general de Política Financera) responsables d'enviar els certificats setmanals al Ministeri d'Hisenda liderat per Cristóbal Montoro.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada