MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 20 de juny de 1944 va ser afusellat a Girona pel franquisme l’anarquista i fonedor anarcosindicalista Miquel Paronella i Furquet.

Havia nascut a Figueres l’any 1908.  

Va ser regidor del Consell Municipal de Figueres per la CNT-AIT entre 1936 i 1937 i tingué un comportament exemplar a la ciutat durant aquells anys. 

Miquel Paronella i Furquet: 

El 20 de juny de 1944 va ser afusellat a la tàpia exterior nord del cementiri vell de Girona pel franquisme als 36 anys, casat, l’anarquista i fonedor anarcosindicalista  Miquel Paronella i Furquet, regidor del Consell Municipal de Figueres (Alt Empordà) els anys 1936-1937. Havia nascut a Figueres l’any 1908, fill de Pere i Carolina. Treballava de fonedor en l’empresa Fita de Figueres.

Membre del Comitè Antifeixista figuerenc l’estiu de 1936 fou anomenat regidor de Figueres en nom de la CNT-AIT quan es van reestructurar els consells municipals a Catalunya, es va mantenir en el càrrec fins al 1937. 
L’estiu de 1936 no participà en l’incendi de l’església parroquial de Sant Pere. 
Durant l’atac militar franquista des del Canarias al port de Roses (Alt Empordà) quan gent d’aquesta població intentà entrar al castell de Sant Ferran a Figueres amb la intenció d’emportant-se elements franquistes empresonats --cosa que va succeir al seminari de Girona-- aquest militant anarquista, tement per la vida dels empresonats, s’hi oposa rotundament i evità l’assalt. Va ajudar a sortir de la presó Bonaventura Portola Rodeja, després de dos mesos d’estar tancat. 
Des del Comitè Antifeixista mai va actuar contra el seu patró, en Fita. En canvi, va participar en una actuació de policia judicial a Figueres contra el matrimoni Joan Solans i Solans i Carolina Creus i Font per haver robat tots els béns del sacerdot catòlic Marià Fages de Climent, capellà executat al qual la parella havia denunciat al Comitè d’Investigació, a fi i efecte de poder procedir a l’espoli pel seu benefici particular. Una vegada descobert el mòbil de lladres d’aquest matrimoni com a causa de la denúncia contra Fages de Climent foren executats. 
Fou mobilitzat pel Govern de la República l’agost de 1938, quan s’incorporà en l’Exèrcit Popular.

Exiliat el febrer de 1939, durant la Retirada, a causa de la col·laboració alemanya amb el comissari de policia a Figueres, Juan Marcos Gómez, aquest aconseguí la seva detenció per la policia alemanya d’ocupació, amb metralletes i cascos negres, a casa seva, a Sent Gironç (Arièja, Llenguadoc, Occitània), i que segons el testimoni de seu fill Pere Paronella, que aleshores tenia 6 anys, els alemanys anaven acompanyats per un individu que el nen coneixia i que parlava castellà. Tot seguit fiu extradit al Portús (Vallespir) i lliurat el 29 de març de 1943 a l’inspector Julio Escursell Díez i als agents Fausto Alonso Batenero i José García Meire de la policia franquista. Abans, igual que molta gent exiliada el 1939, havia demanat a les autoritats mexicanes a París (Illa de França) poder anar a Mèxic, cosa que no aconseguí.

Sotmès a consell de guerra sumaríssim el 29 de juliol de 1943 i acusat d’haver mort Joan Pujol i Farreró durant una nit en que l’imputat havia anat al castell de Figueres per passar revista al cos de guàrdia quan va coincidir amb una conducció de detinguts per part de tres milicians, quan Joan Pujol, una persona corpulenta, es llançà contra un oficial per intentar fugir, morint a trets al ser reduït.    

Miquel Paronella i Furquet va ser afusellat al cementiri vell de Girona el 20 de juny de 1944. El seu fill el juliol de 2006 residia a Sent Gironç.