 |
| Armando del Moral (foto de 1938). |
Durant la dictadura de Primo de Rivera estudià clandestinament català a l'Escola Industrial de Barcelona i fou un ferm defensor d'aquesta llengua en els cercles llibertaris.
En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu i va ser reclòs al camp de concentració d'Argelers de la Marenda.
El 4 d'abril de 1939 embarcà a Saint-Nazaire a bord del Flandre i pogué arribar el 21 d'abril al port mexicà de Veracruz.
Armando del Moral:
El 15 de juny de 1916 neix a Albacete (la Manxa) el periodista, escriptor, repòrter de cinema, publicista i militant anarquista i anarcosindicalista Armando del Moral Vizcaíno, que va fer servir diversos pseudònims (Adelm, Andrés Montes, Lidya M. Pardo, Pedro de Samaniego, Reporte X, Roglelio Vizcaíno, Selenita, etc.). El seu pare, anarquista que havia emigrat a Barcelona, va ser desterrat a Xàtiva (la Costera, País Valencià) per la seva oposició a la monarquia.
De ben jovenet Armando del Moral milità en les Joventuts Llibertàries de Barcelona i fou membre del Grup Cultural «Faros» d'aquesta ciutat. Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera estudià clandestinament català a l'Escola Industrial, fou un ferm defensor d'aquesta llengua en els cercles llibertaris i sempre els seus discursos acabaven amb un «Visca Catalunya!».
Quan esclatà la Guerra Civil va lluità al front i va ser ferit en la presa de Baena (Campiña de Baena,Còrdova, Andalusia); posteriorment va ser comissari de Bateries al front d'Aragó i després membre del a Brigada 153.
El juny de 1937 va ser nomenat membre del Comitè Regional de Catalunya de les Joventuts Llibertàries (secretari de Relacions i d'Organització) en el Primer Congrés Regional celebrat a Barcelona i en aquest any va fer mítings i conferències a diferents indrets catalans (Barcelona, Tordera, etc.). El maig de 1938 a Barcelona va ser reelegit en el Ple Regional membre del Comitè Regional de Catalunya de les Joventuts Llibertàries. Entre el 16 i el 24 d'agost de 1938 assistí, en representació de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), amb Serafín Aliaga Lledó i Félix Martí Ibáñez, al Segon Congrés Mundial de la Joventut per la Pau que se celebrà a Nova York (Nova York, EUA) i participà en una gira propagandística arreu dels EUA organitzada per Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). En 1939 va ser nomenat president de l'Aliança de la Joventut Antifeixista de Catalunya (AJAC) i representà aquesta organització en una missió especial als EUA coordinada per Eleanor Roosevelt. També va ser nomenat secretari de Propaganda de SIA de Catalunya.
En aquests anys bèl·lics col·laborà en diferents publicacions anarquistes, com ara Acero, Esfuerzo, Faros, Ideas, Ruta, Solidaridad Obrera, Umbral, etc.
Publicà el fullet La juventud, el sexo y la guerra, que va ser destruït per les bombes enemigues a la impremta i els pocs exemplars que circularen es van perdre als fronts de batalla.
En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu i va ser reclòs al camp de concentració d'Argelers de la Marenda, on passà dos mesos.
El 4 d'abril de 1939 embarcà a Saint-Nazaire (Loira Atlàntic, País del Loira) a bord del Flandre i pogué arribar el 21 d'abril a Veracruz (Veracruz, Mèxic), però les autoritats nord-americanes no li deixaren entrar als EUA com era la seva intenció. A Mèxic treballà en la indústria cinematogràfica (Azteca Films, Clasa Mohme, Columbia Pictures, etc.), com a periodista de ràdio fent de repòrter de notícies, presentador i escriptor de radionovel·les, i com a periodista de premsa, fent de redactor en periòdics de Chihuahua (El Mexicano, etc.) i de corresponsal de diversos periòdics mexicans (El Continental, Excelsior, El Nacional, La Prensa, Tiempo, etc.). En aquests anys col·laborà en més de seixanta periòdics en llengua castellà de Mèxic, d'Amèrica Central i dels EUA, i els seus articles i reportatges més importants se centraren en temes polítics i socials, que afectaven a Mèxic i als EUA.
Durant la seva estada a Mèxic fou membre de diverses organitzacions polítiques, com ara «France Libre», i fou membre fundador d'Acció Democràtica Internacional (ADI) a Ciudad Juárez (Chihuahua, Mèxic).
En 1943 s'instal·là als Estats Units d'Amèrica, dirigí el periòdic El Antifascista i col·laborà amb España Libre. A Cleveland (Ohio, EUA) fou professor de castellà per a l'Acadèmia Berlitz. Va ser columnista i, després, secretari de redacció del periòdic La Opinión. En aquests anys col·laborà en diferents periòdics americans, com ara Balneario del Sol, Ciencia y Mecánica, Cinelandia, Cine Mundo, Diario de La Marina, Ecos, Esto, Mirevista, La Palabra, Pantalla Grande, Romances, Siluetas, Tiempo, etc. En 1945 cobrí periodísticament la fundació de l'Organització de les Nacions Unides (ONU). També treballà durant alguns anys per a la cadena periodística mexicana de José García Valseca, especialment sobre problemes socials. Entre 1947 i 1951 fou vicepresident de la Hollywood Foreign Correspondents Association (HFCA, Associació de Repòrters de Hollywood a l'Estranger) i fou un dels fundadors dels premis Golden Globe (Globus d'Or) i amb aquest càrrec fou amfitrió i presentador de diversos lliuraments d'aquest reconegut premi. Sempre en relació amb la indústria cinematogràfica mexicana, supervisà les negociacions de contractes per als actors mexicans que van fer carrera a Hollywood. També va fer de representant en la indústria cinematogràfica nord-americana del sindicat d'actors de cinema mexicà Associació Nacional d'Actors (ANDA).
En 1948 fou delegat en el International Youth Congress, organitzat per Eleanor Roosevelt, que se celebrà a Poughkeepsie (Dutchess, Nova York, EUA).
Va fer de publicista en castellà en diverses campanyes i estrenes de pel·lícules nord-americanes, especialment en el film de George Sidney Pepe (1960), protagonitzat per Cantinflas. També va treballar com a assessor en la pel·lícula de John Sturges The Magnificent Seven (1960) i va escriure en castellà publicitat per a films de Walt Disney i per a Psycho (1960) d'Alfred Hitchcock. En 1961 fou director tècnic de la pel·lícula de Frank Capra A Pocketful of Miracles. L'octubre de 1962 va entrevistar el cantant Elvis Presley davant l'imminent viatge a Mèxic per a preparar el rodatge de la pel·lícula de Richard Thorpe Fun in Acapulco (1963) i amb la polèmica desencadenada per la prohibició per part de les autoritats mexicanes que Presley anés a Mèxic arran d'una sèrie d'incidents sorgits en 1957.
Entre 1947 i 1964 edità i redactà la revista en castellà La Novela Cine-Gráfica. Publicación quincenal de divulgación del cine mexicano y de habla hispana, que cobria les notícies de la indústria cinematogràfica hispana a Los Angeles (Califòrnia, EUA), i que durà posteriorment fins al 1983 amb el nom de Gráfica. A més, va treballar en programes per a les emissores KXLA i KMEX i va escriure i produir en els anys cinquanta el fulletó radiofònic María Elena.
Durant la seva vida entrevistà artistes de primera fila, com ara Marlon Brando, Cantinflas, Kirk Douglas, Sara Montiel, Elizabeth Taylor o John Wayne, i va publicar més de 230 contes en diferents publicacions periòdiques.
Fou autor dels llibres Ya tengo a mi hijo (1940), Entre dos mundos (1950), Lupita Tovar (1955), Molinos sin Mancha (1973), entre d'altres.
En 2008 va ser nominat per al Premi Príncep d'Astúries en la categoria de Comunicacions i Humanitats.
Armando del Moral va morir el 21 de juliol de 2009 a North Hollywood (Los Angeles, Califòrnia, EUA) i va ser enterrat al Forest Lawn Memorial Park de Glendale (Comtat de Los Angeles, Califòrnia, EUA). Deixà una filla, Matilde, i dos fills, Roger i Ralph. Resta inèdit el seu llibre de memòries sobre la Revolució espanyola, Un genocidio llamado cruzada, que va escriure en 1976, i un altre que porta per títol La mentira histórica. Escalera del odio, que redactà en 1998.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada