Nord-est Llibertari: Correus rep el merescut reconeixement del seu personal

dimarts, 20 de juny del 2017

Correus rep el merescut reconeixement del seu personal

EL HASHTAG #CorreosNoMeRespeta PROPOSAT PER CGT VA SER TRENDING TOPIC A NIVELL ESTATAL DURANT HORES.

Bloc Postal de la CGT a la Marxa per la Dignitat del passat 27 de maig a Madrid

Dimarts passat 13 de juny, Correus celebrava la jornada de reconeixement d'empleats 2017,a la Real Casa de Tapissos de Madrid. Esdeveniment al que només es pot assistir si estàs convidat. La CGT no ho estàvem, però vam anar juntament amb més companyes d'altres plataformes, a rebre a la Directiva en la mateixa porta del recinte. Fartes de retallades de plantilla, coaccions, sobrecàrregues de treball, nepotisme, consolidacions xapuceres, un concurs de trasllats etern amb una oferta mínima de llocs de treball per justificar l'expedient, persecucions mèdiques, etc., des de CGT no podíem deixar sense resposta un lliurament de premis a “les i els millors treballadors”, en una lamentable cita de reconeixement a empleats que any rere any sofreixen la pèrdua de drets laborals, la precarietat i un volum de treball inassumible. De forma simultània des de CGT i des d'altres espais de lluita postal, es va llançar la campanya amb el hashtag #CorreosNoMeRespeta arribant a ser trending topic durant diverses hores, és a dir, la paraula clau més utilitzades en un termini de temps concret en Twitter.
Secció Sindical CGT Correus Girona
Avd. Ramon Folch, 2 ‐ 17070 – GIRONA Tel. 972 22 72 57 ‐ RICO: 55158

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...