 |
| José Zaragoza |
Victòria Álvarez l'acusa de ser el responsable de les gravacions de La Camarga.
Felip VI visitarà Mohammad VI per donar-li suport en la crisi del Rif.
El Govern espanyol, preocupat per la crisi del Rif, està organitzant actes en favor de Mohammad VI.
Esclata la violència al Rif, amb una dura repressió de la policia contra els manifestants.
La Guàrdia Civil interroga el cap de xarxes socials de la Generalitat i quatre treballadors més.
El cos va començar fa dues setmanes els interrogatoris de funcionaris per esbrinar els preparatius del referèndum.
Albiol aplaudeix les accions de la Guàrdia Civil a Catalunya.
Felipe VI afirma que “fora de la llei” només hi ha “arbitrarietat”.
El monarca rebutja cap procés que “divideixi els espanyols o que trenqui l’esperit fraternal que ens uneix”.
[Barcelona (República Catalana) 28/06/2017]
L’AMIC DEL POBLE
El Parlament de Catalunya ha decidit fer comparèixer a José Zaragoza, exsecretari d'organització del PSC i diputat al Congrés, a la comissió d'investigació de l'Operació Catalunya. La compareixença ha estat aprovada per tots els grups parlamentaris, tret del PSC i el PP, que van decidir no participar en aquesta comissió després que Junts pel Sí i la CUP van vetar diferents compareixents proposats pel PSC i pel PP.
La citació ha arribat després que Victòria Álvarez, ex parella de Jordi Pujol Ferrusola, declarés que Zaragoza és qui estava al darrere de les gravacions del restaurant la Camarga.
Dins de les noves citacions a la comissió de l'Operació Catalunya, també s'ha convocat a Elisenda Villena, ex treballadora de l'empresa de detectius Método 3, per la seva presumpta implicació en la gravació de La Camarga. També s'ha citat al subdirector d'El Mundo, Esteban Urreiztieta, per haver publicat el compte corrent fals de l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, a Suïssa. Altres convocats a declarar a la comissió d'investigació sobre la guerra bruta contra dirigents independentistes són el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, els dos detectius de Método 3, Julián Peribáñez i Antonio Tamarit, l'exsecretària del Consell d'Administració de la BPA, un ex sindicalista de la policia espanyola, el periodista Eduardo Inda, i l'excomissari José Villarejo.
EL BORBÓ AMB EL REI DEL MARROC CONTRA L’ALLIBERAMENT DEL RIF
 |
| La monarquia espanyola està molt ben relacionada amb la marroquí i la saudí. |
VIOLÈNCIA POLICIAL AL RIF
La situació del Rif va fer un tomb aquest cap de setmana, quan la policia marroquina va dissoldre amb gran duresa concentracions en diverses ciutats rifenques. Al Hoceima, particularment, va viure forts combats entre manifestants i policies.
Per celebrar la fi del Ramadà, s’hi havia convocat una manifestació en què es reclamava l’alliberament dels detinguts del Hirak, la revolta popular del Rif. La policia va instal·lar barricades a les entrades de la ciutat per impedir que hi arribés gent de fora i després va actuar amb molta força contra els manifestants. A les xarxes socials, han circulat tot de vídeos que són testimoni de la repressió governamental marroquina.
LA GUÀRDIA CIVIL INTERROGA FUNCIONARIS DE LA GENERALITAT EN DILIGÈNCIES CONTRA EL REFERÈNDUM
La Guàrdia Civil continua en aquests moments els seus interrogatoris contra funcionaris i membres de la Generalitat de Catalunya per esbrinar els preparatius que està fent el Govern de cara el referèndum. En aquest sentit, segons que informa Catalunya Ràdio, agents del cos estan interrogant el responsable de xarxes socials del Govern de la Generalitat --un càrrec de designació política-- per la creació de la web del Pacte Nacional del Referèndum. També són interrogats quatre treballadors més de la Generalitat, però se’n desconeix en aquests moments els seus càrrecs.
Avui també s’ha sabut que agents de la Guàrdia Civil han interrogat membres del cos funcionarial els darrers quinze dies a la travessera de Gràcia. El cos investiga els preparatius del referèndum, però especialment la campanya per incentivar el registre de catalans estranger i el vot exterior.
Fins ara s’havien citat mitja dotzena de persones, principalment funcionaris dels departaments de Difusió i Exteriors. Tanmateix, també es van citar treballadors de l’agència de publicitat que va organitzar la campanya a petició del govern. Totes les declaracions es van fer en qualitat de testimonis, però és la primera vegada que es fan accions directes contra tècnics de la Generalitat.
Fonts del TSJC han desvinculat el titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona dels interrogatoris, una informació que s’havia publicat en un principi. Segons les fonts no s’ha ordenat cap declaració ni ha citat ningú i, que si la Guàrdia Civil ha fet aquests interrogatoris en el marc d’aquesta investigació, ho ha fet dins del marge autonomia dels investigadors que actuen com a policia judicial.
La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha assegurat a Catalunya Ràdio que no en sabia res dels interrogatoris. “No em consta, però tampoc no em sorprèn”, ha dit. Borràs ha afirmat que el Govern de la Generalitat ha actuat correctament i, per tant, els tècnics “han d’estar tranquils”. Tanmateix, ha ressaltat que les pressions i les amenaces de l’Estat espanyol no són res nou i li recorden “altres temps com la Dictadura”.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reaccionat a la notícia amb un piulet a Twitter: “Ni els espantafuncionaris ni els caçaurnes no podran espantar ni caçar milions de ciutadans que volem votar.”
ALBIOL APLAUDEIX LES ACCIONS DE LA GUÀRDIA CIVIL
El president del PP a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, ha defensat l’actuació de la Guàrdia Civil i ha assegurat que el cos vetlla “per garantir que a Catalunya es pugui viure en democràcia i llibertat”. A més, ha criticat l’actuació “irresponsable” del Govern de la Generalitat, que ha assegurat que està situant els funcionaris en una posició d’”absoluta incomoditat” i que “pot posar en perill els seus llocs de feina”.
EL BORBÓ CONSIDERA FORA DE LA LLEI EL PROCÉS CATALÀ D’AUTODETERMINACIÓ NACIONAL
Felipe VI ha reivindicat avui el “respecte a les normes” durant l’acte institucional dels quaranta anys de les primeres eleccions de la monarquia restaurada, en un discurs on ha advertit els principis democràtics només cobren vigència “dins de la llei” del Regne perquè “fora de la Llei només hi ha arbitrarietat, imposició, inseguretat i, en últim extrem, la negació mateixa de la llibertat”. El monarca espanyol no ha fet cap al·lusió directa a Catalunya però ha farcit el seu discurs de referències al procés independentista. Segons Felipe VI, “cap camí que s’emprengui en la nostra democràcia pot --ni ha de-- conduir a la ruptura de la convivència, al desconeixement dels drets democràtics de tots els espanyols o a la negació dels valors essencials de l’Europa a la qual pertany”, i “menys encara un camí que divideixi els espanyols o que trenqui l’esperit fraternal que ens uneix”. Ni més ni menys quelcom semblant al discurs del general Franco de 1975, aquell del contuberni “maçònic liberal” internacional.
Després de mesos en què ha obviat el procés, Felipe VI ha introduït aquest missatge en el discurs de l’acte institucional on han assistit els ‘pares’ de la Constitució espanyola i els membres de les primeres Corts espanyoles, les de 1977, així com els ex-presidents del Govern espanyol Felipe González i José María Aznar.
DEFENSA D’UNA “PRÒPIA IDENTITAT NACIONAL” ESPANYOLA
El monarca ha reivindicat els valors de la Constitució de 1978 com el “gran projecte de reconciliació nacional” cap a la construcció del “gran projecte de l’Espanya democràtica”, així com “l’afirmació de la nostra unitat nacional assumint la diversitat territorial d’Espanya amb orgull i coherència”. En aquest marc ha recordat que aquesta afirmació implica també el reconeixement d’aquesta “diversitat està en la nostra història i defineix la nostra pròpia identitat nacional”. “Els sentiments s’han de respectar i comprendre, mai ignorar, enfrontar i dividir’, ha dit. Per aquest motiu ha recordat que la Constitució del 78 va “proclamar la seva voluntat de protegir tots els pobles d’Espanya en l’exercici de les seves cultures i tradicions, de les seves llengües i de les seves institucions; i va reconèixer l’autogovern de les seves nacionalitats i regions, que són també patrimoni de tots els espanyols”. En tot cas ha recordat que les primeres eleccions monàrquiques de fa 40 anys van obrir pas a un període de “convivència” i ha alertat que “cap camí que s’emprengui a la nostra democràcia pot --ni ha de-- conduir a la ruptura de la convivència, al desconeixement dels drets democràtics de tots els espanyols o a la negació dels valors essencials de l’Europa a la qual pertanyem”, i “menys encara, un camí que divideixi els espanyols o que trenqui l’esperit fraternal que ens uneix”. També ha assegurat que aquesta “convivència” té “la seva major garantia i protecció en les normes que l’emparen”. “Perquè el respecte a aquestes normes, en democràcia, no és una amenaça o una advertència per als ciutadans, sinó una defensa dels seus drets”. Segons el monarca, “dins de la llei és on cobren vigència els principis democràtics, on s’han d’encaminar els antagonismes i resoldre els desacords i les diferències mitjançant el diàleg i el debat”. Per aquest motiu ha advertit que “fora de la llei, com ens ensenya la història, només hi ha arbitrarietat, imposició, inseguretat i en últim terme, la negació mateixa de la llibertat, perquè com diu una antiga cita: ‘La llibertat sempre segueix la mateixa sort que les lleis: reina i mor amb elles’”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada