El PSC insta els seus alcaldes a no col·laborar en l’1-O.
Els reclama que exigeixin una petició oficial i per escrit al Govern de la Generalitat i que facin fer un informe al secretari municipal.
Portaran les causes contra càrrecs a Estrasburg, l’ONU i el Consell d’Europa.
El Parlament es queixarà al Tribunal de Drets Humans, l’ONU i el Consell d’Europa dels processos contra la presidenta i la mesa de la cambra.
Insta el Govern de la Generalitat a denunciar internacionalment el cas.
Un cop duríssim al poder financer de la secta ultra catòlica Opus Dei.
[Barcelona (República Catalana) 16/06/2017]
L’AMIC DEL POBLE
El PSC ha demanat als seus càrrecs locals que no participin en el referèndum que ha convocat el govern català l’1-O ni prestin el seu suport polític o la seva col·laboració institucional per poder-lo dur a terme. En un argumentari enviat als seus alcaldes i regidors el partit defensa la inconstitucionalitat de la votació, i els dona instruccions per no infringir la llei espanyola en cas que el govern català els demani cap tipus de col·laboració. En aquest cas, insten els seus càrrecs a exigir de manera “oficial i per escrit”, signada a més pel responsable que correspongui, qualsevol petició que rebin del govern, i els convida, abans de prendre cap decisió, que demanin un “informe escrit i signat pel secretari” del seu ajuntament. En un darrer punt, a més, el PSC reitera a alcaldes i regidors que protegeixin el funcionariat i impedeixin que se’ls exigeixi la col·laboració “amb cap iniciativa que no tingui cobertura legal”. Alcaldes com Àngel Ros, de Lleida, i Antonio Balmon, de Cornellà, ja es van pronunciar en aquesta línia i van anunciar aquesta setmana que no facilitarien que la votació convocada pel govern es faci als seus municipis.
Sota el títol Referèndum?... Quin referèndum? (precisament l’expressió que va fer servir Balmon quan va ser interrogat per això a Catalunya Ràdio), l’argumentari enviat pel PSC ha de servir per “ratificar la posició del partit”, segons fonts internes consultades, que eviten afirmar que es tracti d’un document d’obligat compliment per als seus càrrecs municipals. De fet, no és tan clar que tots li facin cas, atenent si més no que alguns van votar a favor de l’adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum en mocions presentades als seus ajuntaments, com ara a Granollers, Vilanova i la Geltrú, Sant Just Desvern, Palafrugell, Olesa i Vilafant. A més, en altres, com a Girona, Reus, Terrassa, Vic, Sant Cugat, Olot, Igualada, Manlleu i Platja d’Aro, els socialistes es van abstenir.
En el mateix argumentari, el PSC recorda que la llei en què es pretén emparar el referèndum serà “immediatament suspesa” pel TC i que a partir de llavors qualsevol iniciativa per dur-lo a terme serà “nul·la de ple dret”. I denuncia que es vulgui “modificar per majoria absoluta el que es va aprovar per dos terços del Parlament”, en referència a l’Estatut. Així mateix, recorda que la Comissió de Venècia no permet cap referèndum si no s’empara en la Constitució, lamenta “l’absència de diàleg” entre els governs de Catalunya i l’Estat els darrers cinc anys i afirma que la “unilateralitat de la Generalitat” és “del tot incompatible” amb un referèndum acordat.
LES CAUSES A ESTRASBURG, LES NACIONS UNIDES I EL CONSELL D’EUROPA
El Parlament de Catalunya es queixarà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), al Consell d’Europa, a l’ONU i al Comissari de Justícia de la UE per les causes obertes per la justícia espanyola contra la presidenta, el vicepresident primer i tres secretaris de la mesa de la cambra per haver permès votar les conclusions de la comissió del procés constituent i del debat de política general que incloïen el referèndum. D’altra banda, la cambra insta el govern català a fer-li costat i a denunciar a les institucions europees i internacionals el cas obert contra Carme Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet.
La cambra aprovava ahir per majoria absoluta la moció acordada per Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot (CSQP) i la CUP en l’últim punt de l’ordre del dia del ple d’aquesta setmana. La moció també compromet la cambra a fer arribar als organismes abans esmentats el possible encausament d’altres persones, no necessàriament càrrecs electes, en defensa de la seva “llibertat d’expressió”. La queixa formal es farà arribar al tribunal d’Estrasburg, l’ONU, la UE i el Consell d’Europa “en el cas que la justícia del Regne d’Espanya actuï” amb la intenció de “vulnerar la llibertat d’expressió i el principi d’inviolabilitat dels càrrecs electes”. El text considera “el sol fet d’haver admès a tràmit la querella” una intromissió del poder executiu i del poder judicial de l’Estat contra la llibertat d’expressió i de participació política dels diputats. I és en aquest sentit que insta el govern de la Generalitat a difondre internacionalment la moció per denunciar-ho.
El diputat de CSQP i membre de la mesa encausat, Joan Josep Nuet, va fer el símil amb un partit de futbol i va lamentar que, enmig del joc, un dels dos equips s’ha adonat que l’àrbitre prenia partit a favor de l’altre equip, en referència implícita al paper del Constitucional i el poder judicial. Des de l’oposició a la proposta, el diputat socialista Ferran Pedret va admetre que el seu grup podria haver participat del consens a l’hora de denunciar les regressions democràtiques del govern del PP amb la reforma de la llei orgànica de seguretat ciutadana, el Codi Penal o la llei que atorga poders executius al TC. Lamentava, però, no poder aprovar un text que considera una “exageració” en presentar Espanya com un “estat no democràtic i opressor dels drets i les llibertats”. Ciutadans i PP van defensar que al Parlament tothom pot debatre amb llibertat, però que infringir la llei és tota una altra cosa.
COMISSIÓ INTERNACIONAL
D’altra banda, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, va confirmar ahir que hi haurà una comissió internacional “molt plural” que supervisarà la preparació i celebració del referèndum, formada “des de juristes fins a representants polítics”, i fins i tot periodistes. El conseller va dir a Catalunya Ràdio que en breu en donaran més detalls, igual que sobre les condicions en què podran votar els catalans a l’exterior. Romeva va dir que faran “tot el possible” perquè votin “en les mateixes condicions”, i una manera podria ser la seva inscripció al registre que s’ha obert, si bé també va avisar que caldrà tenir cura “que no es faci res que posi en risc el reconeixement del resultat del referèndum”.
EL PODER FINANCER DE L’OPUS DEI
 |
| José María Escrivá Albás, fundador de la poderosa secta Opus Dei. |
El Banc Popular era més que un banc: era el braç financer de la secta ultra catòlica totalitària Opus Dei, la institució ultracatòlica fundada l’any 1928 pel capellà aragonès José María Escrivá Albás --ebatejat Josemaría Escrivá de Balaguer-- i que en l’actualitat compta amb uns 2.000 sacerdots i uns 92.000 associats arreu del món.
L’any 1944, un grup d’empresaris catalans, encapçalat per Fèlix Millet --el pare de l’espoliador del Palau de la Música--, va comprar aquest banc fundat l’any 1926, que tenia entre els seus primers accionistes el rei Alfons XIII. Molt aviat, el Banc Popular va esdevenir l’entitat de referència de l’Opus Dei, gràcies a la personalitat i a la influència dels germans Luis i Javier Valls Taberner, fills del polític de la Lliga Regionalista Ferran Valls i Taberner, que va fer costat al general colpista Francisco Franco. Membre molt actiu de l’Opus Dei, Luis Valls Taberner va ser president del Banc Popular entre 1972 i 2004 i, després de la seva renúncia al càrrec, el seu germà Javier va assumir la copresidència de l’entitat, juntament amb Ángel Ron.
Les arrels catalanes dels germans Valls Taberner van fer que el Banc Popular, tot i que tenia la seva seu central a Madrid, aconseguís una important quota de mercat a Catalunya. Entre la seva clientela hi havia moltíssimes empreses catalanes i destacats membres de la burgesia benestant de Barcelona, molts dels quals han perdut bous i esquelles amb la sobtada ruïna de l’entitat.
Els estrets vincles de l’Opus Dei amb el Banc Popular també van quedar palesos amb la designació com a vicepresident de l’entitat de l’empresari Luis Herrando y Prat de la Riba, germà de l’actual vicari de la prelatura al Regne d’Espanya. Qui va ser president de la influent Associació Espanyola de Banca (AEB) en els decisius anys de la Transició postfranquista, el sitgetà Rafael Termes, era un prominent membre de l’Opus Dei i havia ocupat el càrrec de conseller delegat del Banc Popular (1966-1977). Igual que Luis Valls Taberner, Rafael Termes va ser un dels promotors de la Universitat de Navarra, el principal bastió acadèmic, juntament amb l’IESE de Barcelona, dels seguidors de sant Josemaría Escrivá de Balaguer.
Els interessos de l’Opus Dei al Banc Popular es canalitzaven a través de la Sindicatura d’Accionistes, que controlava el 9,6% de l’entitat, i de la societat instrumental Unión Europea de Inversiones, amb un 3%. A més, gestionava importants recursos de l’Església espanyola i d’alguns ordes religiosos (escolapis, maristes, salesianes...) quantificats en 5.400 milions d’euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada