Les agressions policials a migrants es tripliquen a l'Estat espanyol.
La Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura presenta, per tretzè any consecutiu, el seu informe sobre tortura i/o maltractaments.
Mentre que és l'any amb menys agressions en mobilitzacions socials, 147 migrants van patir maltractaments.
La Coordinadora també atribueix el descens de denúncies compilades a la por a denunciar per la desconfiança en els tribunals de justícia, la criminalització i la impunitat.
Els centres penitenciaris concentren el major nombre de casos i ocupen el segon lloc, per darrere dels CIE, pel que fa a persones maltractades.
El diari ABC publica els marros d'alts càrrecs de La Razón en el cas Lezo.
Les centrals jacobines espanyoles CCOO i UGT reclamen a la Generalitat risc zero per als funcionaris en el referèndum de l’1 d’octubre.
Els alcaldes pel PSC de Lleida i Cornellà no facilitaran espais al referèndum d’autodeterminació.
La IV Internacional pablista (dins Podem) dóna suport al referèndum català.
[Barcelona (República Catalana) 12/06/2017]
L’AMIC DEL POBLE
Llegim a DIRECTA que després d'una protesta al CIE d'Aluche, a Madrid, el 18 d'octubre del 2016, trenta interns denuncien agressions per agents del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola. La matinada del 31 d'aquell mes, més de 200 persones d'origen subsaharià intenten saltar la tanca de Ceuta i diverses són lesionades. Durant el desallotjament del Banc Expropiat el 23 de maig, diverses persones resulten ferides pels Mossos d'Esquadra. El juliol, quatre funcionaris i el cap del Departament Especial de Règim Tancat (DERT) de la presó de Brians entren a cel·la d'un pres en règim d'aïllament i el colpegen violentament. Són només quatre de les 117 situacions de tortura i/o maltractaments que han afectat 259 persones durant l'any 2016. Tan sols representen els casos que la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) –formada per 38 organitzacions– ha pogut recollir i analitzar a l'informe que publica per tretzè any consecutiu. Un any mes, els casos relacionats a mobilitzacions socials queden en segon pla, mentre que la xifra de persones migrants que han patit maltractaments gairebé s'ha triplicat.
Tot i que el número de denúncies compilades és similar a la de l'any anterior, amb retrospectiva, es percep una disminució durant els darrers anys: de 388 situacions el 2012 a les 117 del 2016, una reducció del 59%. La Coordinadora ho atribueix a la desmobilització social, però també a la por a denunciar davant la possibilitat de contradenúncies, la desconfiança en els tribunals de justícia, la criminalització, la impunitat, així com la disminució de la capacitat de les organitzacions de defensa dels drets humans. Madrid (71), Ceuta (59) i Catalunya (41), en aquest ordre, són els territoris que concentren més persones afectades. Mentre que Madrid i Catalunya responen a la lògica de major població o teixit associatiu, Ceuta és l'excepció i s'explica pels intents de grups de migrants de saltar les tanques. Als Països Catalans s'han registrat 34 situacions amb 57 persones afectades.
Per segona vegada consecutiva en la història de la Coordinadora, no es recull cap denúncia per tortura en situació d'incomunicació. Tot i això, denuncien que mentre existeixi la legislació que la permet, hi ha risc, i per tant, insisteixen en la necessitat de derogar-la.
ESPAIS PRIVATS DE LLIBERTAT
Atès que el 71% de les situacions es produeixen en espais privats de llibertat, Carlos Hernández, coordinador de l'informe, subratlla que aquests casos "d'especial gravetat" perquè són sota custòdia, es mantenen constants cada any, no varien en funció de la conjuntura. Els Centres d'Internament per a Estrangers (CIE) concentren el major número de persones afectades, un total de 55 l'any 2016. Destaca el cas del d'Aluche, l'octubre, arran d'una protesta d'una quarantena d'interns i també el del motí al CIE de Zona Franca, quan una setantena de persones van ser escorcollades al pati i un centenar traslladades posteriorment per grups cap a les cel·les. Segons van denunciar els interns, en els trasllats per part d'agents antidisturbis de la Policia Nacional espanyola es van produir agressions amb porres.
Per altra banda, el centres penitenciaris concentren el major número de casos i ocupen el segon lloc, per darrere dels CIE, pel que fa a persones afectades. Tretze casos més que l'any anterior. Això corrobora, conclou Hernández, que "la presó és un espai d'impunitat". L'informe posa una atenció especial als DERT, on es produeixen la majoria de les denúncies, i que enguany han estat objecte d'una comissió al Parlament de Catalunya. Fa anys que el règim d'aïllament és un eix prioritari de preocupació per a les organitzacions de la Coordinadora, que en reclama la seva eradicació. L'informe recull sis casos de maltractaments en règim d'aïllament durant el 2016, gairebé tots a Brians I. En aquesta línia, els funcionaris de presons és el cos que protagonitza més situacions de maltractaments i el segon pel que fa a persones afectades per darrere de la Guàrdia Civil que controla la Frontera Sud.
Per circumstàncies de la persones agredida, a més de detenció incomunicada, mobilitzacions socials, migrants, persones preses i menors, es recullen "altres situacions". Darrere aquest paraigua, hi ha 42 persones que han denunciat maltractaments i/o tortures, nou més que el 2015. Per Hernández és important assenyalar que no són migrants ni persones que participaven en una mobilització social i "demostren que es manté la impunitat i els casos de maltractament en la quotidianitat".
ABC CONTRA RAZÓN
 |
| El president de La Razón, Mauricio Casals |
El diari ABC ha posat a la graella tota la carn informativa que afecta un competidor directe com La Razón, malgrat que no és habitual que un periòdic faci sang dels seus homòlegs esquitxats per algun escàndol, en particular si, com és el cas, les seves línies editorials són tan semblants. La capçalera estrella de Vocento ha publicat aquest dilluns dues informacions que afecten sengles noms de pes en el diari que dirigeix Paco Marhuenda. D'una banda, revela que el milionari mexicà José Ramiro Garza Cantú, segon accionista de La Razón amb un 24% de la propietat, va cobrar de la principal operació irregular del Canal de Isabel II, un marro pel qual es troba en presó provisional l'expresident madrileny Ignacio González i en el qual s'ha investigat la cúpula del mateix diari.
El sumari del cas Lezo, explica ABC, assenyala que es va inflar el preu de compra de la societat Emissao per part d'Inassa, filial americana del Canal de Isabel II, amb l'objectiu de repartir diners entre els integrants de la trama.
D'altra banda, ABC publica que el president de La Razón, Mauricio Casals, coneixia per informacions d'Edmundo Rodríguez (aleshores conseller del diari) l'existència d'irregularitats en la gestió de les filials del Canal de Isabel II a Sudamèrica. En dona fe, segons la mateixa informació, una punxada telefònica del passat 1 de setembre.
En aquest afer, Casals i Marhuenda van declarar com a imputats per suposades coaccions a la presidenta madrilenya Cristina Cifuentes, però la causa contra ells va ser sobreseguda després que Cifuentes no presentés cap denúncia.
A L’HORA DE LA VERITAT LES JACOBINES CCOO i UGT POSEN PALS A LES RODES DEL REFERÈNDUM
 |
Camil Ros i Javier Pacheco, líders del sindicalisme de gestió i integració proletària al domini del Capital. Corrupcions Obreres i Unió General de Traïdors, anomenats eufemísticament "els sindicats" per tots els medis de comunicació del règim.
|
Amb el pretext sobre una hipotètica inseguretat jurídica per als funcionaris de la Generalitat és aprofitada per les centrals jacobines CCOO i UGT, que posen pals a les rodes del referèndum de l’1 d¡octubre tot demanant al Govern de la Generalitat, per veu dels seus secretaris generals a Catalunya, que la garanteixi en el marc jurídic que prepari per a la seva celebració. Javier Pacheco (CCOO) i Camil Ros (UGT) han explicat aquest dilluns que es troben en espera d'aquesta concreció per part del Govern de la Generalitat. Fins que no coneguin els plans específics de la Generalitat, han afegit, no podran analitzar les possibles repercussions per als treballadors públics.
Ambdós han remarcat la necessitat que els funcionaris no pateixin cap conseqüència negativa derivada de l'organització del referèndum, i que cal respectar els drets d'aquests treballadors. Ros, en concret, ha manifestat que fins ara el paper dels funcionaris en el referèndum ha format part del pols dialèctic, però cal veure "què passa quan es conegui la Llei de Transitorietat" de Catalunya.
En canvi, aquest migdia s'ha presentat al Col·legi de Periodistes a Barcelona la plataforma Xarxa de Sindicalistes per la Independència --integrada inicialment per la Intersindical-CSC, membres d’UGT i CCOO, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i el Sindicat de Periodistes-- amb l'objectiu de donar suport al procés independentista català. També han donat a conèixer el ‘Manifest dels sindicalistes per la independència’, signat per una cinquantena de militants sindicals.
Els signants fan una crida a “contribuir des de posicions sindicals a la defensa de la democràcia” i “es conjuren a impulsar les accions que siguin necessàries. El manifest assegura que “la construcció d’una república catalana és una oportunitat històrica per aconseguir una nova societat catalana basada en una redistribució de la riquesa més justa”. Aquets sindicalistes independentistes reivindiquen “una república catalana independent i solidària amb tots els pobles del món” que estigui al servei de “la majoria treballadora i dels drets socials i laborals”.
Xarxa de Sindicalistes per la Independència denuncia que el Govern espanyol “amb el suport de les oligarquies catalana i espanyola” tracta d’impedir “per tots els mitjans el conjunt de potencialitats emancipadores de Catalunya”.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha anunciat que el contingut d'aquesta llei, amb què es preveu efectuar el trencament amb el Regne d’Espanya, es donarà a conèixer entre finals del mes de junt i principis del juliol, i que arribarà al Parlament de Catalunya per ser aprovada entre finals de l'agost i principis del setembre. Durant l'entrevista concedida ahir diumenge a TV3, el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras van assegurar que el referèndum no causarà problemes als funcionaris.
EL PSC BOICOTEJA LA REPÚBLICA DE L’1 D’OCTUBRE
 |
| Aquest dilluns han aparegut noves pintades a la seus de PSC i Ciutadans de Lleida |
Els alcaldes pel jacobí PSC de Lleida i Cornellà de Llobregat, Àngel Ros i Antonio Balmón, no pensen cedir espais d’aquests municipis per acollir les urnes del referèndum que convocarà el Govern de la Generalitat, segons han expressat aquest dilluns a Catalunya Ràdio.
“Lleis n'hi ha moltes, però legalitat, només una. A Lleida es complirà la legalitat”, ha expressat Ros, que troba que els ajuntaments no poden actuar fora de l’actual marc legal i retreu als darreres governs catalans que no han buscat un veritable diàleg amb el govern espanyol. “La inseguretat jurídica no és un concepte associat al d’Estat de Dret”, ha dit.
“No sé de què em parla”, ha respost Balmón, per la seva part, sobre el referèndum, tot afegint que només se sent cridat a les urnes quan rep una targeta censal. Sobre unes eleccions al Parlament de Catalunya, troba que aviat se’n celebraran i que “segurament” canviaran l’escenari polític. Per a l’alcalde de Cornellà, la resta “no deixa de ser una mobilització”.
PARTIT SOCIALISTA BORBÒNIC MILITANT DE LA CREUADA DE L’ESPANYA NEGRA
Queda clar que el PSC s’apunta a Creuada de l’Espanya Negra de “Vivan las caenas” de 1814 contra la població de Catalunya i al crit unionista: “Santiago y cierra España”. Que els aprofiti quedar fora de la Història, cosa no estranya si recordem que l’imperialisme occidental s’inventà un partit socialista borbònic a Suresnes.
EL SECTOR DE LA IV INTERNACIONAL A PODEM DÓNA SUPORT AL REFERÈNDUM
El sector Anticapitalistes de Podem, encapçalats per l’eurodiputat Miguel Urbán, han donat suport públic al referèndum unilateral de l’1 d’octubre. En un comunicat penjat a la web [www.anticapitalistes.net/], han acusat el PP, el PSOE i Ciutadans de fer una política immobilista, basada en el “fonamentalisme constitucional”, amb què demostren que són incapaços d’organitzar l’Estat espanyol a partir del consens. Critiquen especialment al PSOE i Ciutadans perquè fan pinya amb un “govern autoritari, corrupte, al servei dels grans poders econòmics”. “Les lleis no estan per sobre de la democràcia”, diuen. I afegeixen que defensar el dret de decidir és defensar un dret democràtic fonamental. Tot i reconèixer diferències profundes amb les forces polítiques que encapçalen el procés independentista, consideren que el referèndum és una demanda majoritària del poble català, amb un ampli suport de sectors que no són independentistes. “Negar-ho és negar la democràcia i obrir el camí cap a posicions perilloses”, diuen també. “Donem suport al referèndum de l’1 d’octubre, i cridem tota l’esquerra de l’estat espanyol a organitzar la solidaritat amb els drets democràtics del poble català’, afegeixen.
Creuen que “el referèndum desobedient de Catalunya” ajudarà a accelerar el procés per a debilitar el règim del 78, que de retruc permetrà de millorar la democràcia a l’Estat espanyol.
“El Govern de la Generalitat ha anunciat que convocaria un referèndum a Catalunya. La data serà l’1 octubre i la pregunta: ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’. Anticapitalistes vol manifestar que el govern del PP, amb el suport del PSOE i Ciutadans, sosté una posició immobilista, basada en el ‘fonamentalisme constitucional’, que nega sistemàticament al poble català el dret de decidir la relació que vol tenir amb la resta de l’estat. És obvi que aquesta política té per objecte polaritzar l’escenari polític i utilitzar el ‘xovinisme’ espanyol per fer pinya al voltant d’un govern autoritari, corrupte, al servei dels grans poders econòmics. La posició visceralment antidemocràtica del ‘bloc constitucional’ espanyol només reflecteix els límits de la constitució mateixa i la incapacitat d’aquest bloc d’organitzar l’estat mitjançant el consens, recorrent així a mètodes cada vegada més autoritaris”. “Des d’Anticapitalistes defensem que les lleis no van per davant de la democràcia. Defensar el dret de decidir és defensar un dret democràtic fonamental. És obvi que tenim diferències profundes amb les forces que dirigeixen el procés independentista català, que defensen i apliquen polítiques neoliberals contra el poble català que diuen defensar. No obstant això, el referèndum és una demanda majoritària a Catalunya, i compta també amb un ampli suport de sectors no independentistes. Negar-ho és negar la democràcia i obriria el camí a posicions perilloses, on ‘votar i decidir’ es converteix en una ‘cessió’ de les classes dominants i deixa de ser un dret del poble.”
Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista davant l’anunci de data i pregunta del referèndum (09/06/2017):
1.- El Govern ha anunciat data i pregunta per al referèndum: 1 d’octubre, Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república? Noticia que suposa una passa més per materialitzar el referèndum. Mentre, el govern central del PP segueix negant-se a una demanda democràtica i com ja ha declarat en altres ocasions no permetrà que es pugui realitzar, un pols per al conjunt del sobiranisme i les forces del canvi a escala estatal.
2.- L’anunci de data i pregunta de referèndum posa de facto en qüestió el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27S. Unes plebiscitàries orquestrades per Artur Mas en un xantatge al conjunt del sobiranisme per aferrar-se al poder i que van permetre reeditar un govern encapçalat per una Convergència (ara PDEcat) amb una crisi històrica de suports. Una legislatura on tot (casos de corrupció, partides socials, pressupostos, etc) quedava supeditat a mantenir l’estabilitat del govern per avançar en la qüestió nacional. El 27S buscava el plebiscit que la mateixa Convergència no va atrevir-se a realitzar fins les últimes conseqüències el 9N, però unes eleccions no podien substituir un referèndum i així ha sigut.
3) Donem suport al referèndum de l’1 d’octubre, i cridem tota l’esquerra de l’estat espanyol a organitzar la solidaritat amb els drets democràtics del poble català. Construir ponts entre les classes populars de la resta de l’estat i les catalanes davant de la classe dominant vol dir ser capaços de teixir relacions de solidaritat crítica i generosa, en què la defensa dels interessos comuns no exclogui les demandes particulars. La realització del referèndum desobedient a Catalunya contribuiria sens dubte a accelerar el procés destituent a la resta de l’Estat espanyol, cosa que serviria per a aprofundir la democràcia i a afeblir al règim del 78».
4.- Catalunya en Comú i Podem han fet una defensa arreu de l’Estat per un referèndum pactat i ha sigut un element irrenunciable per dur a terme un govern alternatiu al PP. Un fet històric que s’ha topat amb el bloqueig del partits del règim inamovibles. El fet que les forces del canvi a Catalunya no hagin tingut un rol més central en l’organització del referèndum merma la seva celebració i els seus graus de participació. Compartim les desconfiances cap al Govern, per això considerem que tant Catalunya en Comú com Podem s’han d’implicar activament en la campanya en favor del referèndum, els preparatius per a dur-lo a terme i les accions de desobediència i mobilització contra els intents de l’Estat per aturar-lo.
5.- Com a organització entenem la fraternitat i la unilateralitat com dues cares de la mateixa moneda, on la unilateralitat és el que ha forçat que actors estatals assumeixin aquesta reivindicació, on la fraternitat ens permet avançar en la crisi de règim i generar aliances. Davant el bloqueig del PP, Cs i PSOE l’aposta per un referèndum desobedient apareix com l’única possibilitat de garantir la sobirania de Catalunya i com una aposta completament legítima. Preparar a la població catalana per a un xoc amb el règim és una de les tasques clau per a que el referèndum surti legitimitat i fins i tot per a la seva pròpia celebració. Només la pressió popular pot fer front a la campanya repressiva i d’amenaces que es viurà per part del bloc del règim. Només aquesta pressió pot assegurar que no hi hagi marxa enredera d’última hora.
6.- El referèndum és una passa més i suposa complir el mandat popular nascut després de l’11S de 2012, però si més enllà d’aquest exercici democràtic volem avançar cap a un canvi de model econòmic i social l’obertura d’un procés constituent a Catalunya radicalment democràtic que pugui materialitzar la voluntat de les majories socials catalanes és un horitzó al qual no podem renunciar. El debat sobre la independència ha d’anar molt més enllà i posar sobre la taula la necessitat de recuperar les sobiranies democràtiques en totes les esferes de la vida social i econòmica. Un objectiu que passa per obrir marcs que materialitzin en totes les esferes de la societat aquesta auto-determinació. Però si volem una altra Catalunya caldrà bastir un projecte de país que faci front a la crisi socioeconòmica i materialitzi efectivament aquesta sobirania passa per reorganitzar a les classes populars de Catalunya, un objectiu que és inconjugable amb el PDEcat de la corrupció, de les retallades, del sí al decret de l’estiba i al TTIP.
7.- El desenllaç d’aquest episodi serà decisiu per al futur polític de Catalunya i de l’Estat espanyol i pels equilibris polítics dins de Catalunya. Revolta Global – Esquerra Anticapitalista recolzem la celebració d’un referèndum desobedient per a fer efectiu el dret a l’autodeterminació, per la conquesta de les sobiranies, per aprofundir la crisi de règim i fem una crida a participar-hi activament des d’ara mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada