Catalunya en Comú utilitza el jacobinisme com eina electoralista per que un futur llunyà Units Podem pugui governar com a nova força socialdemòcrata el Regne d’Espanya, com ja fa l’equip d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona.
Armes de guerra per als Mossos d'Esquadra.
Directa ha tingut accés a dades del Departament d'Interior de la Generalitat que mostren com la Policia Autonòmica de Catalunya ha viscut els últims mesos una escalada armamentista que es justifica a causa de l’Estat Islàmic.
La majoria d'aquestes dades fins ara constaven de manera fragmentada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, però per primer cop se'n pot fer un balanç conjunt gràcies a Directa.
En el període 2010-2015 la Brigada Mòbil ha incorporat un total de 269 llançadores de projectils de 'foam', que substitueixen les escopetes de bales de goma.
El Govern espanyol destina 1,8 milions al manteniment anual del Valle de los Caídos.
L'executiu de Rajoy assenyala que la reclamació d'exhumacions de restes planteja diverses qüestions jurídiques davant l'actual mal estat de les sepultures.
[Barcelona (República Catalana) 07/06/2017]
L’AMIC DEL POBLE
Catalunya en Comú utilitza el jacobinisme com eina electoralista per que un futur llunyà Units Podem pugui governar com a nova força socialdemòcrata el Regne d’Espanya, com ja fa l’equip d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona, ja que sense els diputats de les llistes del comuns de les quatre circumscripcions electorals del Principat de Catalunya mai de la vida Units Podem podrà aconseguir formar govern a nivell d’Estat.
Mentre el procés d’autodeterminació nacional català significa --sempre que hi hagi un ruptura amb el Regne d’Espanya-- una acceleració frenètica de la Història, com va dir fa 100 en el cas rus Lev Trotski, Catalunya en Comú solament aspira a substituir l’espai electoral del decadent PSC, la crossa socialdemòcrata renovada per la gestió i la integració del proletariat en el domini del Capital a nivell del Regne d’Espanya. Pel contrari, si s’aconsegueix transformar la ruptura catalana amb l’Estat espanyol en un procés socialista revolucionari col·lectivista, com el del 19 de Juliol de 1936, gràcies a les contradiccions entre la burgesia nacional catalana i les oligarquies castellanes, no solament esclatarà l’aparell d’Estat espanyol, es crearà un nou front d’inestabilitat política i econòmica continental europea capaç de donar un fort impuls a l’extinció de la Unió Europea, una de les estructures de l’imperialisme occidental.
D’aquí, que cal considerar Catalunya en Comú un aparell burocràtic jacobí de caire reaccionari i enemic de la revolució proletària continental, que per aconseguir escons al Congrés de Diputats del Regne d’Espanya posa pals a les rodes en el procés d’autodeterminació. Enfront Catalunya en Comú cal aixecar la bandera de l’anarcoseparatisme revolucionari. PSC i Catalunya en Comú dues cares jacobines del Capital.
ESCALADA ARMAMENTISTA DE LA GENERALITAT
El Departament d'Interior, malgrat la reticència inicial, s'ha vist obligat a facilitar la informació a Directa sobre els 84 contractes d'armament i material de defensa licitats pel Govern català en els últims deu anys. En un primer moment, el secretari general del Departament d'Interior, Cèsar Puig i Casañas, va denegar la petició d'informació presentada per la Directa, però la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) va esmenar la decisió del Govern de la Generalitat i va obligar el Departament a entregar un excel amb la informació bàsica del tipus d'armament, el cost de la licitació i l'empresa adjudicatària. La majoria d'aquestes dades fins ara constaven de manera fragmentada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, però per primer cop se'n pot fer un balanç conjunt. Han suposat una despesa pública propera als 32 milions d'euros.
Puig i Casañas, mà dreta del conseller d’Interior, Jordi Jané, va esgrimir en un primer moment que la publicació d'aquesta informació "podria representar un clar perjudici contra la seguretat pública". Elisabet Samarra, presidenta del GAIP, va tombar --ara fa un mes-- el veto d'Interior, reconeixent que "existeix un interès públic evident en conèixer la despesa pública en armament i material de defensa, la seva evolució al llarg dels anys, i la identitat de les empreses que resulten beneficiàries". Samarra també va criticar Interior de la Generalitat per la seva manca d'assessorament i assistència a la persona sol·licitant, així com per deixar passar el termini de resolució d'un mes establert a l'article 33 de la llei de transparència per donar resposta a les sol·licituds d'informació.
SAURA I BOADA VAN ADQUIRIR PER INTERIOR DE ESCOPETES DE FOAM I 26.000 BALES DE GOMA
Les dades confirmen tres grans línies de rearmament al cos: pistoles tàser, llançadores de projectils de foam i fusells i subfusells, aquests últims un armament considerat de guerra que per primer cop entra massivament a les files de la policia catalana.
En el període 2010-2015, la Brigada Mòbil ha incorporat un total de 269 llançadores de projectils, una adquisició gradual en el temps i dividida en quatre licitacions a l'empresa Eurodistribución de Sistemas España SL, amb seu a l'Ametlla del Vallès i administrada per Andrés Manuel Soler Mercadal (coneguda comercialment com Andreu Soler i Associats).
La primera remesa de deu escopetes de foam --amb visor de punt vermell, més precises i menys lesives que les bales de goma-- va arribar a l'edifici Egara de Sabadell (Comissaria General dels Mossos d'Esquadra) l'any 2010, encara durant l'etapa dels stalinistes de debò Joan Saura i Joan Boada (ICV) al capdavant d'Interior. Aquell mateix any Boada va adquirir 26.000 bales de goma de l'empresa Manufacturas del Tormes, ubicada a Castellanos de Moriscos (Salamanca). Dos anys més tard aquest armament quedaria prohibit.
L'any 2013 el conseller Ramon Espadaler reforçaria el relleu d'armament amb l'adquisició d'una trentena d'escopetes de foam, a les que se sumarien 110 unitats l'any 2014 i 119 l'any 2015.
ARMAMENT DE GUERRA
El canvi més substancial en la tipologia d'armes adquirides pels Mossos d'Esquadra es va produir l'any 2016. L'increment del nivell d'alerta antiterrorista arreu d'Europa va justificar que per primera vegada el Departament d'Interior licités la compra massiva de fusells i subfusells, armes que fins ara tenien un ús restringit al Grup Especial d'Intervenció (GEI), especialitzat en el desmantellament d'organitzacions criminals i bandes armades. Es tracta de fusells d'assalt del model SCAR L de la firma belga Fabrique National Herstal, adquirides a través de l'empresa madrilenya Equipamientos SDAL, que presideix Gabriel Peña Ponce de Leon. Aquest empresari és l'últim representant d'una nissaga familiar espanyola del negoci de les armes. El seu pare Gabriel Peña Aranda va ser un alt comandament de l'exèrcit de l'aire durant el franquisme, i fou nomenat pel govern de Carlos Arias Navarro com a director general de RTVE, només quatre setmanes després de la mort del dictador Francisco Franco.
Posteriorment, va entrar a la direcció de les empreses d'armament Santa Bárbara i Explosivos Alaveses, i va ser el cofundador --en companyia de Marcelino Oreja-- del grup Tacito. Interior també hauria adquirit una versió més compacta del fusell, el model HK G36C.
Els subfusells serien del model HK UMP i s'haurien adquirit a través de l'empresa Uniformidad y Suministros de Protección SL, presidida per Belen Hernández Zazo, qui explica que la seva "missió" és donar suport a les Administracions Públiques i Institucions, Forces de l'Ordre Públic i de Seguretat de l'Estat. Entre els seus principals clients hi ha l'Exèrcit espanyol.
El conjunt de licitacions de l'any 2016 en aquest àmbit sumarien 794 unitats --entre fusells i subfusells-- d'unes armes considerades de guerra i amb capacitat de resposta suficient per a contrarestar un atac amb fusells d'assalt AK-47, segons la documentació aportada per Interior. La Generalitat de Catalunya hauria destinat 2.518.766 euros públics a aquestes partides. En aquest sentit, cal recordar que el passat 24 de maig, després de la reunió del gabinet de coordinació antiterrorista, el conseller Jordi Jané va anunciar la decisió del Govern de la Generalitat de destinar 11 milions d'euros al fons de contingència antiterrorista per enguany: 6,6 milions dels quals per a l'adquisició de "nou material" i 4,5 milions per a sufragar les hores extres de vigilància.
LES TASER ARRIBEN A LES COMISSARIES
Amb el subterfugi "dispositius conductors d'energia" s'amaga una de les licitacions més polèmiques d'enguany, el de les pistoles Taser. La suculenta partida de 706.473 euros ha estat també per a l'empresa Eurodistribución de Sistemas España, presidida per Andrés Manuel Soler. Es tracta de 134 dispositius que es distribuiran al conjunt d'Àrees Bàsiques Policials, és a dir, a totes les comissaries comarcals i subcomarcals, així com a les dels deu districtes de Barcelona. També se'n destinaran algunes a les unitats d'ordre públic. És així, com, després d'una primera fase de proves, les pistoles de descàrregues elèctriques arribaran --malgrat la polèmica i després d'un discret debat parlamentari-- al conjunt del territori català. La partida inclou dispositius d'enregistrament d'imatge i so, així com 11.000 cartutxos.
PORRES EXTENSIBLES, PISTOLES I MUNICIÓ
Algunes xifres facilitades pel Departament sorprenen. Els últims vuit anys, els Mossos d'Esquadra han adquirit 37.818 porres extensibles --per un valor d'1.231.927 euros--, és a dir, més de dues porres per cada agent que integra el cos. Les dues empreses seleccionades han estat Usis Guirao SL fins a l'any 2013 (administrada per Ezequiel Guirao Mancha i amb seu a Martorelles) i Tecnologia y Desarrollo Teyde SLU els anys 2014 i 2015 (administrada per Jesús Blanquer Izquierdo i amb seu a Alcorcón). Entre els anys 2007 i 2017, la policia catalana ha adquirit 31.661 armilles antibales, per un valor de 6.551.126 euros.
25 PISTOLES GLOCK 43 (DE BUTXACA)
També hi trobem adquisicions curioses, que no consten oficialment per a quina unitat seran destinades. Un lot de 25 pistoles compactes del model Glock 43 de fabricació austríaca (a través de l'empresa A Paukner SA), de petit tamany però d'elevada potència de foc. Es poden amagar en una butxaca.
També consten sis milions i mig de cartutxos de 9mm, dividits en dos lots i comprats els anys 2010 i 2015 a les empreses Technik Consulting Alvade SL i Beretta Benelli Ibérica SL, respectivament. La primera administrada per Henar Álvarez Ibáñez i la segona per Pietro Gussalli Beretta. Aquest últim és el descendent d'una companyia armamentística italiana fundada l'any 1526 a Venècia, que en els últims exercicis ha facturat més de mil milions d'euros anuals.
EL GOVERN RAJOY DESTINA 1,8 MILIONS AL MANTENIMENT ANUAL DEL VALLE DE LOS CAÍDOS
El Govern espanyol va destinar 1,83 milions d'euros al manteniment del Valle de los Caídos durant l'exercici 2016. Així es desprèn d'una pregunta formulada pel senador de Compromís Carles Mulet en la qual reclamava, entre altes qüestions, conèixer el cost anual en tots els conceptes que suposa el seu manteniment. En la seva resposta, el govern espanyol detalla que 1,04 milions es destinen a despeses de personal, 327.77,78 euros a despeses corrents en béns i serveis, 340.000 euros a la subvenció que rep l'abadia benedictina beneficiària de la Santa Creu del Valle de los Caídos i 123.602 euros a inversions. Tot el pressupost de manteniment és sufragat amb càrrec al pressupost del consell d'administració del Patrimoni Nacional. La coalició remarca que el govern espanyol no ha respost però totes les preguntes formulades i ha recorregut la manca de resposta.
Així, Compromís constata que el cost de les obres de reparació per detenir el deteriorament, la data i en què han consistit les mateixes no ha estat especificat, així com quines obres de restauració, reparació o manteniment s'han dut a terme en els últims 20 anys.
El govern espanyol sí ha respost a la pregunta del perquè no s'ha fet cas a les reclamacions d'identificar i exhumar els familiars enterrats al Valle de los Caídos. En la seva resposta, indica que aquestes qüestions plantegen diverses qüestions jurídiques davant l'actual mal estat de les sepultures i " les dificultats que, com a conseqüència d'aquesta situació, presumiblement existeixen per a la identificació de les restes de les persones inhumades en elles".
Afegeix que Patrimoni Nacional de l’Estat ha sol·licitat un informe de l'advocacia de l'Estat i que el Govern espanyol va advertir d'una sèrie de dificultats i limitacions com l'accés a la planta tercera de la cripta, que les restes es puguin traslladar garantint la seva integritat, el seu respecte i la seva memòria, que es puguin identificar els columbaris afectats i practicar-s’hi proves d'ADN.
Així mateix, remarca que Patrimoni Nacional va intentar escometre aquestes actuacions, però va haver-hi oposició de tercers. Va acudir al jutjat i aquest es va manifestar indicant que Patrimoni Nacional no era interessat i en ser un expedient de jurisdicció voluntària no es pot despatxar execució. A continuació, informa que ha sol·licitat informe a l'advocacia de l'Estat i que el Govern espanyol disposa de dos informes que remetrà a les famílies i que aconsellen --i és el que està analitzant Patrimoni-- recaptar un informe de l'Institut de les Ciències de la Construcció Eduardo Torroja perquè es pronunciï sobre la viabilitat de l'accés i, si és possible, sobre les obres necessàries per a arribar.
Per últim, assenyala que si aquest dictamen és afirmatiu i es pogués accedir, s'haurà de sol·licitar un dictamen al Consell Mèdic Forense perquè es pronunciï sobre el procediment de localització, identificació i exhumació de les restes i la possibilitat de la pràctica de la prova de l'ADN.
El Govern espanyol defensa que a través de Patrimoni Nacional està fent "tot quant està en la seva mà en col·laboració amb l'Advocacia de l'Estat" i remarca que qualsevol iniciativa en aquest àmbit "requereix els màxims consensos polítics i socialsi, per tant, el govern haurà de buscar els més amplis acords parlamentaris per a l'adopció de qualsevol mesura així com de l'esmentada autorització de l'Església".
En relació amb les preguntes de referència, i quant a la reconversió del Valle de los Caídos en un lloc per a la memòria de totes les víctimes i morts de la Guerra Civil i la “resignificació integral” del conjunt arquitectònic el govern espanyol posar l'accent que la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, tanca el marc normatiu del Valle de los Caídos, dedicant-li dos preceptes que disposen que es regirà estrictament per les normes aplicables amb caràcter general als llocs de culte i als cementeris públics i que en cap lloc del recinte podran dur-se a terme actes de naturalesa política ni exaltadores de la Guerra Civil, dels seus protagonistes, o del franquisme”.
El mateix corpus legislatiu assenyala que la fundació gestora del Valle de los Caídos inclourà entre els seus objectius honorar i rehabilitar la memòria de totes les persones mortes a conseqüència de la Guerra Civil i de la repressió política que la va seguir. Així mateix, fomentarà les aspiracions de reconciliació i convivència que hi ha a la societat.
L'Executiu espanyol també exposa les dificultats de revertir la situació creada pels enterraments en la Basílica de les restes de José Antonio Primo de Rivera i de Francisco Franco i recorda que qualsevol actuació del govern espanyol a l'interior de la Basílica exigeix una actitud de col·laboració per part de l'Església “que és a qui s'ha confiat la custòdia de les restes i que és qui, donada la qualificació legal de la Basílica com a lloc de culte, ha de donar la preceptiva autorització".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada