Cap al 1915 va fer de mestre, a més de fuster i pagès, en una escola obrera a Castro del Río, i que es diu que a Fuente Vaqueros va ensenyar les primeres lletres a Federico García Lorca.
En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 arribà a Figueres (Alt Empordà) en un camió on hi havia carregat la seva biblioteca amb la intenció de travessar la frontera del Pirineu amb els llibres, però la va perdre durant el trajecte final ja que era tal la desesperació per fugir de l’avanç de les tropes feixistes que gent que anava a peu s ‘enfilava i per fer espai llançava libres a la vorera de la carretera, quedant així dispersa la seva biblioteca personal que era considerada una de les més importants del moviment llibertari de la seva època.
Antonio García Birlán:
El 26 de maig de 1891 neix a Fuente Vaqueros (la Vega de Granada, Andalusia) --algunes fonts citen el 27 de març de 1892 a Pinos Puentes, Villarrubia o Valderrubio)-- l'intel·lectual, publicista, periodista, traductor i militant anarquista i anarcosindicalista Antonio García Birlán, també conegut sota diversos pseudònims, com ara Dionysios, Pío Ayala, Denis, Fabio, Julio Barco, etc.
Va començar a militar molt jove en el moviment llibertari. Cap al 1915 va fer de mestre, a més de fuster i pagès, en una escola obrera a Castro del Río (Campiña Este-Guadajoz, Còrdova), i es diu que a Fuente Vaqueros va ensenyar les primeres lletres a Federico García Lorca.
Després es va instal·lar a Barcelona, on va participar en el Centre Obrer Barceloní de Serrallonga, a més de col·laborar assíduament en la premsa anarquista i com a redactor i director d'importants periòdics: va dirigir Revista Nueva en 1925 a Barcelona; Mañana en 1930 a la mateixa ciutat; membre destacat del grup editor de Tierra y Libertad i d'Acción entre 1930 i 1931, que va dirigir; redactor de Solidaridad Obrera en el període d'Ángel Pestaña; director de la revista valenciana Estudios, etc.
Durant la dictadura de Primo de Rivera va viure a Barcelona: en 1925 treballava en una editorial i en 1928 va ser membre del grup «Solidaridad», encapçalat per Ángel Pestaña. Entre 1927 i 1929 va ser membre del Comitè Nacional de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) presidit per Joan Peiró.
Durant la Guerra Civil va realitzar tasques de responsabilitat: membre del Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya per la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), on es va encarregar de la indústria de la premsa i del paper a partir d'agost de 1936; conseller de Sanitat Pública i d'Assistència Social de la Generalitat entre el 26 de setembre de 1936 i el 17 de desembre del mateix any; en 1938 va ser un dels encarregats per la CNT-FAI per a sol·licitar a Manuel Azaña la caiguda del cap de govern Negrín; i durant tot el període bèl·lic va dirigir La Vanguardia de Barcelona.
En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 arribà a Figueres (Alt Empordà) en un camió on hi havia carregat la seva biblioteca amb la intenció de travessar la frontera del Pirineu amb els llibres, però la va perdre durant el trajecte final ja que era tal la desesperació per fugir de l’avanç de les tropes feixistes que gent que anava a peu s ‘enfilava i per fer espai llançava libres a la vorera de la carretera, quedant així dispersa la seva biblioteca personal que era considerada una de les més importants del moviment llibertari de la seva època. No és estrany que llibres d’aquesta procedència apareguin en cases dels entorns de Figueres i de la Jonquera, moltes vegades volums solts de col·leccions, com ara El Home y la Tierra d’Elisée Reclus.
En acabar la guerra va formar part del Consell General del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) creat a París el març de 1939.
Va ser membre de la secció bibliogràfica de la Comissió de Relacions Internacionals Anarquistes (CRIA) fundada el novembre de 1949.
Va treballar com a corrector de textos en el diccionari enciclopèdic de l'editorial Larousse. En 1951 es va instal·lar a París.
Durant l'exili va dirigir Tiempos Nuevos i CeNiT, va ser redactor de Solidaridad Obrera i administrador del periòdic CNT.
Més tard va marxar al Brasil i després a l'Argentina, on va romandre fins a començaments de 1983 treballant a l'editorial Americalee, per acabar retornar a Barcelona, ja molt vell, procedent de Buenos Aires.
Molt influenciat per Nietzsche --del qual va traduir al castellà Así habló Zarathustra--, Kierkegaard, Berdjaev, Tolstoi, Schestow, Unamuno i Pérez Galdós, va desconfiar del progrés materialista de la revolució industrial i considerava que no havia revolució sense ètica ni humanisme. Va ser amic personal d'Errico Malatesta.
Podem trobar articles seus en Almanaque de Tierra y Libertad, Cenit, CNT, Despertad, Floreal, Generación Consciente, Liberación, La Revista Blanca, Revista Única, Revue Internationale Anarchiste, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, Vértice, etc.
És autor d'A la lucha, Esbozos de ideas, Historia universal del proletariado, Resultados de la guerra, Sabor de ceniza, El anarquismo, sus doctrinas, sus objetivos (1934), El sindicalismo, sus orígenes, sus tácticas, sus propósitos (1934), El socialismo (1934), El comunismo (1934), El movimiento libertario español en África, Francia, América y España (1945), així com una sèrie d'antologies publicades amb els seus pròlegs a París i Buenos Aires en 1954 (Ciencia y filosofía, Cultura y civilización, El amor y la amistad, El Estado, la patria y la nación, El hombre y la mujer, Pueblos y razas); va deixar més de cent títols inèdits.
Antonio García Birlán va morir el 20 de juny de 1984 a Barcelona a causa d'una crisi cardíaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada