 |
| Familiars dels deportats palamosins, ahir davant el monument. |
Una escultura al cementiri de Sant Joan de Palamós vol ser un tribut als nou palamosins que van viure la barbàrie nazi.
Ahir va fer 72 anys de l'alliberament nord-americà del camp de Mauthausen, a l’Alta Àustria, que sota
lideratge de la CNT-AIT s’havia insurreccionat aquells dies contra els
militars alemanys destinats a aquests espai del terror nazi.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 06/05/2017
Palamós (Baix Empordà).-
Llegim en la premsa
convencional comarcal la inauguració d'una escultura al cementiri del
que havia estat un poble i que forma part de l’actual municipi
baix-empordanès de Palamós, Sant Joan, va servir ahir per recordar els
nou palamosins que van viure la barbàrie nazi en camps de concentració.
Com va destacar l'alcalde, Lluís Puig, l'escultura de l'artista
palamosina Tània Font servirà, juntament amb un plafó que aporta
informació, per no oblidar aquest període de la història, i serà també
un element contra la intolerància.
HEROIS AMB NOMS I COGNOMS
Josep
Ballesta Pelegrí (alliberat), Llibert Felip Risech (mort al camp de
Güsen), Lluís Ferrer Matas (deportat a Buchenwald, es desconeix si va
sobreviure), Pere Homs Vilanova (mort al camp de Güsen), Joaquim Mas
Pons (mort al camp de Güsen), Martí Noguer Maria (mort al camp de
Güsen), Joan Pagès Moret (alliberat), Jaume Soler Juanals (mort al camp
de Mauthausen) i Arcadi Sureda Rost (alliberat). Aquests són els noms
d'aquells que van haver de patir la privació de llibertat amb condicions
extremes de vida en aquests camps, i l'homenatge de l’Ajuntament es fa
extensiu a totes les persones deportades, i té com a objectiu
reivindicar el dret a la memòria, el reconeixement a aquestes víctimes
i, sobretot, la defensa incondicional del valor de la llibertat. Un acte
solemne, emotiu, al qual van assistir bona part de familiars d'aquests
nou veïns de Palamós. La data es va escollir amb motiu de la
commemoració del 72è aniversari de l'alliberament per soldats
nord-americans del camp de Mauthausen, situat a l’Alta Àustria, que sota
lideratge de la CNT-AIT s’havia insurreccionat aquells dies contra els
militars alemanys destinats a aquests espai del terror nazi.
La
regidora de Participació Ciutadana, Maria Puig, va destacar la
importància dels jardins del cementiri. Un lloc, va dir, que convida a
la reflexió i que, a la vegada, serveix per tenir un element més per
descobrir Sant Joan.
UN INFERN EN LA GUERRA
Amb
la inauguració al cementiri de Sant Joan d'aquest monument
antifeixista, l’Ajuntament de Palamós vol recordar els palamosins que
van haver de patir les condicions extremes de vida en aquests camps, i
l'homenatge --que es fa extensiu a tots els deportats-- té com a
objectiu reivindicar el dret a la memòria, el reconeixement a les
víctimes i, sobretot, la defensa incondicional del valor de la
llibertat.
Es
calcula que dels més de nou mil ciutadans espanyols --quasi tots de la
CNT-AIT d’aleshores-- deportats als camps de concentració nazis durant
la Segona Guerra Mundial interimperialista només van aconseguir
sobreviure uns dos mil, la majoria dels quals no van tornar a l’Estat
espanyo i va viure a l’exili. Entre aquests deportats hi havia un nombre
elevat de catalans. La majoria van morir per les condicions duríssimes i
extremes de vida als camps, en caure exhausts pels treballs forçats,
afectats per malalties epidèmiques o bé torturats i assassinats a mans
de la barbàrie nazi, com ara víctimes d’una injecció de gasolina quan no
podien treballar a causa de malaltia o accident.
L'acte institucional d'ahir deixarà la seva empremta amb l'emotiva escultura d'una nena i un home separats per una planxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada