El clergat catòlic guanya una batalla contra la llibertat d’expressió

Condemnat a 6 mesos de presó l'activista pro avortament que va interrompre una missa a Banyoles. 

L'Audiència de Girona considera que va cometre un delicte contra els sentiments religiosos per cridar, llançar fulletons i desplegar una pancarta. 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/05/2017 

Girona (Gironès).-  

El clergat catòlic guanya una batalla contra la llibertat d’expressió. Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies 'Audiència Provincial de Girona ha condemnat a 6 mesos de presó Jaume Roura, l'activista pro-avortista que, acompanyat d'altres persones, va interrompre una missa al temple catòlic de Sant Pere de Banyoles (Pla de l’Estany) el 9 de febrer del 2014. El magistrat considera provat que van obligar a aturar la missa durant dos o tres minuts, que va cridar proclames contra la reforma de la llei de l'avortament --que promovia el llavors ministre de Justícia Albert Ruiz Gallardon, membre de la secta totalitària ultra catòlica Opus Dei--, va llançar fulletons i va desplegar una pancarta on es llegia 'Fora rosaris dels nostres ovaris'. Tanmateix, la sentència recull que  els manifestants no van "molestar físicament" els feligresos. Per tot plegat, condemna l'activista a 6 mesos de presó per un  delicte contra els sentiments religiosos. La fiscalia demanava 2 anys de presó per un delicte contra la llibertat religiosa, i el seu advocat, Benet Salellas, volia l'absolució. 

 

DIUMENGE, PROTESTA POPULAR A SANT PERE DE BANYOLES

Segons l’Agència Notícia de Catalunya des del Grup Antirepressiu de Girona s'han posicionat en contra de la condemna i han anunciat una acció de rebuig el proper diumenge al matí a la mateix temple de Banyoles.

La sentència, de la qual és ponent el magistrat Adolfo García Morales, considera provat allò que, durant la vista, ja va reconèixer el mateix acusat. El 9 de febrer del 2014, quan la missa a l'església de Sant Pere de Banyoles ja havia començat, un grup entre 10 i 15 persones es van aixecar des de diferents punts del temple catòlic, apostòlic i romà (vaticanista) i van cridar consignes contra la reforma de la llei de l'avortament. També van repartir i llançar fulletons i van desplegar una pancarta a l'altar on es podia llegir 'Fora rosaris dels nostres ovaris'.

La resolució, però, reconeix que l'acció va durar entre dos i tres minuts i que, posteriorment, els manifestants van marxar de l'església voluntàriament. El magistrat, a més, diu que els joves no van "molestar físicament" cap dels feligresos.

Tanmateix, l'Audiència Provincial de Girona posa de manifest que la missa es va haver d'interrompre "uns breus minuts" i que, fins i tot, el mateix acusat ho va reconèixer durant la vista oral.  "Una missa catòlica requereix d'una certa serenitat i tranquil·litat incompatibles amb els crits, el llançament de fulls de propaganda o el desplegament d'una pancarta", recull la resolució.

L'Audiència de Girona condemna l'acusat a pagar les despeses judicials. La sentència es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 

 

ACTE SOLIDÀRI A BANYOLES DE REBUIX CONTRA LA “CREIXENT ESPIRAL REPRESSIVA” CONTRA ELS DRETS DE LES DONES 

Des del Grup Antirepressiu Girona han rebutjat de ple la condemna de Jaume Roura i la situen en una  "creixent espiral repressiva" amb lleis i sentències que "ataquen" els drets de les dones. Unes accions, afegeixen, d'un estat "masclista, corrupte, antidemocràtic i de tot menys aconfessional". Per això, han convocat una roda de premsa i un acte de rebuig diumenge a dos quarts d'onze a la mateixa església de Banyoles on es van produir els fets.

En un comunicat que han difós a través de les xarxes socials, afirmen que aquella protesta a l'església de Banyoles va ser "legítima" i que l'objectiu era mostrar el rebuig "contra la vulneració i els retrocessos" dels drets de les dones. 

 

L’ESGLÉSIA CATÒLICA COM “INSTIGADORA I CÒMPLICE”

Asseguren que van "respectar els sentiments religiosos" dels feligresos que eren en aquell moment a l'església de Sant Pere de Banyoles i que el que van fer va ser "assenyalar l'Església catòlica com a instigadora i còmplice" del que consideraven una "contrareforma". En aquest sentit, subratllen que el que estaven fent era defensar el dret a l'avortament, una lluita que afirmen que mantindran oberta. "Som totes aquelles persones que han avortat, les que volen avortar, totes les que han mort en avortaments clandestins i totes aquelles a qui l'Església i l'Estat neguen la possibilitat de decidir sobre el seu propi cos", afegeixen. I adverteixen que sentències com aquesta no els "intimiden", sinó que el que fan és animar-los a seguir amb més força amb aquesta lluita com a "motor de canvi".

Segons l’Agència Catalana de Notícies la polèmica reforma de la llei de l'avortament del ministre Gallardón només permetia interrompre l'embaràs si el part podia posar en perill la vida de la mare o si l'embaràs havia estat fruit d'una violació. En aquest, però, l'avortament s'havia de fer durant les primeres 22 setmanes. Els altres casos, com la malformació del fetus o la voluntat de la mare, entre altres, quedaven fora de la llei. La Conferència Episcopal Espanyola defensava aquest extrem.